Desmuntem els arguments de Vox negant el canvi climàtic al Parlament

El Parlament de Catalunya va començar el 28 de gener el Ple monogràfic sobre la prevenció i gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic, sol·licitat per Junts després del recent episodi de la dana al País Valencià. 

Durant el debat (a partir del minut 1:21:00), el diputat Sergio Macián de Greef, del grup parlamentari de Vox, va negar el canvi climàtic en repetides ocasions, tot titllant-lo d’“estafa climàtica”. Els arguments del diputat, però, han estat desmentits en diverses ocasions per Verificat i altres plataformes internacionals de fact-checking. 

Verifiquem els principals focus de desinformació emprats al debat.

“No hi ha cap consens a la ciència que aquest canvi (climàtic) sigui antropogènic, és a dir, causat per l’home”

Sergio Macián de Greef, diputat de Vox al Parlament de Catalunya

El consens científic sobre l’origen antropogènic del canvi climàtic existeix fa anys dins de la comunitat científica. De fet, la immensa majoria dels estudis sobre l’origen del canvi climàtic apunten a l’ésser humà com la seva arrel, com ja vam verificar. Existeixen estudis escèptics sobre l’origen humà del canvi climàtic, però són una minoria: el 97% de les publicacions al respecte estan d’acord que el canvi climàtic modern és causat per l’home, segons diversos estudis que han quantificat aquest acord. 

De fet, els treballs que han avaluat l’acord científic sobre l’origen humà del canvi climàtic han arribat a xifres de consens superiors al 90% emprant metodologies molt diverses. Alguns han fet enquestes a experts, mentre que altres han analitzat les seves intervencions públiques o han avaluat els estudis publicats. És aquest acord de diferents aproximacions el que fa que “podem estar segurs que la nostra comprensió científica és sòlida”, exposava en conversa amb Verificat John Cook, investigador al Centre per al Canvi de Comportament de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

“El 2023, més de 1.600 científics i professionals, entre els quals destaquen dos premis Nobel, van signar la declaració climàtica mundial sota el títol “No hi ha emergència climàtica””

Sergio Macián de Greef, diputat de Vox al Parlament de Catalunya

El document al qual fa referència Macián, publicat el 2022, nega l’existència d’una emergència climàtica a partir d’arguments com ara que “l’escalfament és molt més lent que el previst” o que el canvi climàtic “no ha incrementat els desastres naturals”. Aquestes afirmacions, entre altres, han estat desmentides en múltiples ocasions per una gran quantitat d’experts en clima, com ja vam explicar.

A més, molts dels científics que signen el document no tenen formació en l’estudi del clima o la meteorologia. Abunden, segons la mateixa publicació, els enginyers, biòlegs, químics o físics —entre els signataris apareix des d’un pescador comercial a un cardiòleg, passant per un enginyer d’aires condicionats, i nombrosos geòlegs jubilats—. El mateix passa amb els dos premis Nobel mencionats: Ivar Giaever, guardonat en Física per les seves aportacions sobre superconductors i John Clauser, premiat al mateix àmbit per la seva recerca sobre l’entrellaçament quàntic. En els dos casos, el camp de treball dels científics no té res a veure amb l’estudi del clima, tal com va explicar Newtral, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació.

Tot i que s’utilitzin com a font d’autoritat, ser científic i tenir un Nobel no garanteix ser expert en tots els àmbits. Aquesta estratègia de desinformació s’anomena “falsos experts”, segons una classificació feta per John Cook. De vegades, com en aquest cas, s’empra un nombre aparentment gran de falsos experts per discutir el consens del canvi climàtic, però això, de nou, és enganyós. Un miler de científics no són representatius de l’opinió de la comunitat científica —només a Espanya, hi ha més de 145.000 investigadors, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)—, que està d’acord que el canvi climàtic és real i que és causat per un excés de gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera a causa de l’activitat humana.

“Quan hom argumenta que la Terra ha tingut ja cinc cicles de canvis de temperatura i que en quatre d’ells l’home no estava present, ens titllen de terraplanistes per a desacreditar les nostres idees sense importar que la ciència i les dades estiguin del nostre costat”

Sergio Macián de Greef, diputat de Vox al Parlament de Catalunya, citant Javier Milei, president d’Argentina. 

Aquestes són declaracions que ja va fer el president d’Argentina, Javier Milei, aquest gener i que han estat verificades per Chequeado, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN). De fet, la narrativa que les temperatures són cícliques és habitual dins del món de la desinformació climàtica. 

Tot i que és cert que el clima s’ha vist alterat en nombroses ocasions al llarg de la història del planeta, com ja vam explicar, això no vol dir que el canvi climàtic actual no sigui conseqüència de l’activitat humana.

La diferència amb les alteracions climàtiques anteriors és que, actualment, el clima està variant a una velocitat sense precedents. És un fet en què els científics del Grup Intergovernamental d’experts en Canvi Climàtic (IPCC), l’entitat científica líder en l’avaluació del canvi climàtic, insisteixen des de fa més de 20 anys. Segons l’entitat, els mecanismes que explicaven aquests grans canvis del clima en el passat no són els mateixos que estan causant l’augment actual de temperatures. 

Que el canvi climàtic és d’origen antropogènic és “inequívoc”, tal com assenyalen els autors a l’informe de l’IPCC del 2021.

“La DANA de València (…) és culpa d’haver enderrocat preses per pur fanatisme climàtic”

Sergio Macián de Greef, diputat de Vox al Parlament de Catalunya

Aquesta afirmació àmpliament estesa després de l’episodi de la dana a València és FALSA. No s’ha enderrocat cap presa a la zona afectada per les riuades, com explica Maldita.es, membre com Verificat de les xarxes internacionals de verificació. En els darrers anys tampoc s’ha derruït cap embassament a la província de València, tal com vam verificar. 

El que s’ha enderrocat són assuts, barreres arquitectòniques als rius que desvien part del cabal per a reg i altres usos, i petites preses inutilitzades que no tenen la funció d’embassar aigua, tal com vàrem explicar. A la província de València, se’n van demolir al canal de reg Rambla d’Algoder el 2006 i una al Túria el 2017, totes prèvies a la presidència de Pedro Sánchez, tal com consta al Geoportal del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco). La Confederació Hidrogràfica del Júcar (CHJ), que administra les masses fluvials de la zona, va derruir el 2022 l’assut Molí de Malanya, al riu Albaida, lluny de la zona afectada per la dana.

La narrativa enganyosa que assenyala una suposada campanya d’enderrocament de preses ja s’ha fet servir anteriorment per explicar els episodis de sequera viscuts a Espanya en els darrers anys.

“La gota freda és un fenomen atmosfèric que, igual que la sequera, és cíclic i recurrent a tots els països de la conca mediterrània i no és culpa del canvi climàtic”

Sergio Macián de Greef, diputat de Vox al Parlament de Catalunya

El canvi climàtic agreuja els fenòmens climàtics extrems. Malgrat episodis com les gotes fredes —també anomenades depressions aïllades en nivells alts, o dana— o les sequeres són recurrents a la història de la conca mediterrània, l’augment de les temperatures en canvia la freqüència i la intensitat, segons constatava —amb confiança mitjana— un estudi de l’IPCC l’any 2020. No és tant que plogui menys, com que plou diferent.

L’evidència científica mostra que els episodis de pluja torrencial com el provocat per la dana són ara més intensos —una atmosfera més calenta té més energia disponible, emmagatzema més humitat i, per tant, augmenta la quantitat de pluja— i freqüents —per l’alteració de la circulació atmosfèrica—. Ho vam explicar aquí.

Malgrat això, no es pot afirmar que la dana de València va ser causada pel canvi climàtic. Sí que sabem, per tres estudis d’atribució ràpids (1, 2 i 3) fets en les setmanes posteriors al desastre, que la climatologia alterada la va fer més potent i probable. Aquests treballs tan ràpids no han estat revisats per parells, però empren una metodologia avaluada com a científicament fiable i robusta, per la qual cosa es consideren bones estimacions. Malgrat això, caldran estudis més robustos per determinar amb precisió el grau en què la crisi climàtica va afectar l’esdeveniment.