Desinformació en la campanya del 9-J: la política domèstica i la guerra a Gaza centren els discursos dels partits

La cursa electoral de les eleccions europees del 9 de juny a l’estat espanyol ha posat el focus en la política domèstica i ha deixat de banda les qüestions comunitàries. Així es desprèn de l’informe Narratives dels principals partits espanyols i catalans a les eleccions al Parlament Europeu, amb què Verificat ha detectat les principals línies discursives de les formacions polítiques i n’ha analitzat l’impacte en la desinformació que ha circulat en campanya, aportant-hi context i dades verificades.

Com a part del projecte europeu Elections 24 Check –que compta amb la participació de més de 40 entitats de fact-checking d’arreu del continent– i amb l’objectiu d’aturar la circulació d’informacions falses o descontextualitzades durant la campanya europea, l’equip de Verificat ha escoltat, visionat i llegit les compareixences dels candidats i candidates en els principals mitjans de comunicació de l’Estat i n’ha extret les principals narratives que han apuntalat la seva argumentació. Concretament, s’han revisat les entrevistes i debats de les corporacions públiques RTVE i 3Cat, com dels conglomerats privats Atresmedia, el Grup Godó, el Grup PRISA i El Periódico.

“L’anàlisi de narratives és una tendència al sector de la lluita contra la desinformació, perquè permet centralitzar esforços i abordar diverses intervencions alhora”

Alba Tobella, directora de Verificat

“L’anàlisi de narratives és una tendència al sector de la lluita contra la desinformació, perquè permet centralitzar esforços i abordar diverses qüestions alhora”, admet Alba Tobella, directora de Verificat. “Ens permet trobar paral·lelismes entre partits i entre la desinformació que es propaga a diferents països, un element capital en aquest procés electoral que se celebra alhora en els 27 estats membre”, afegeix.

L’informe es basa, específicament, en l’anàlisi dels discursos dels caps de llista i els principals representants de les candidatures amb representació a Espanya, amb especial èmfasi a les formacions amb arrelament a Catalunya: PSOE/PSC, PP, Ciudadanos, Podemos, Sumar/Comuns, Vox, Ara Repúbliques (ERC), Lliures i Junts per Europa, i Coalició per una Europa Solidària – CEUS (PNB). Es tracta, doncs, d’una anàlisi qualitativa dels discursos polítics.

L’atur i l’amnistia copsen les narratives nacionals

Els partits independentistes, Junts i ERC –que es presenta sota les sigles de la coalició Ahora Repúblicas amb EH Bildu, el BNG i Ara més–, han abanderat, entre altres qüestions, la defensa de la recentment aprovada Llei d’amnistia. La formació encapçalada per Toni Comín, a més, ha assegurat en diverses intervencions que Europa avala l’amnistia, mentre que Diana Riba, candidata d’ERC, ha afirmat que el text de la norma “està basat en el dret europeu”. La defensa de l’oficialitat del català a Europa ha estat, també, un dels principals estàndards de la coalició republicana.

El Partit Popular, amb Dolors Montserrat al capdavant, també ha emprat la carta de l’amnistia, tot i que des d’un punt de vista oposat, asseverant que és inconstitucional perquè “incompleix l’article 2 de la Constitució espanyola”. Els populars també han recorregut a les dades d’atur i de pobresa infantil per atacar el partit de govern, el Partit Socialista, denunciant que la taxa de pobresa infantil a Espanya és de les més altes de la Unió Europea. És cert, tot i que no només és atribuïble al govern actual: l’estat espanyol, des de la seva adhesió a la UE, ha oscil·lat entre les tres primeres posicions en el rànquing de pobresa infantil.

Pel que fa a l’atur, la cap de llista del PSOE, Teresa Ribera, ha tret pit de l’acció del govern de coalició i ha asseverat en nombroses ocasions que s’ha aconseguit una reducció “històrica” de la desocupació a l’Estat i que, alhora, és el país que crea “més ocupació”. Tot i el recent rècord d’afiliacions a la seguretat social, Espanya continua liderant l’atur a la zona euro, d’acord amb les últimes dades de l’Eurostat. Sí que és, però, l’estat que més llocs de feina va crear en l’últim trimestre de 2023.

Desacord sobre Gaza i el Pacte europeu d’asil

Una de les premisses més repetides durant la campanya, especialment pel candidat Vox, Jorge Buxadé, i de Ciudadanos, Jordi Cañas, ha estat la que apunta que el PP i el PSOE voten en el mateix sentit a l’Eurocambra, “fins a un 90% de les vegades”. El Parlament Europeu funciona amb grans consensos i gran part de les lleis s’acostumen a aprovar amb més vots que la majoria simple necessària [vegeu gràfic].

De fet, un dels grans retrets que s’han llançat aquesta campanya és el vot a favor dels grups popular i socialista, així com de Junts, respecte al Pacte sobre Migració i Asil. Estrella Galán, cap de llista de Sumar, ha denunciat en diverses ocasions que el nou acord deixa “en paper mullat” el dret d’asil.

Irene Montero, candidata de Podemos, també s’ha afegit a aquesta acusació i ha compartit amb Sumar la categorització de “genocidi” als atacs que Israel està perpetrant contra el poble palestí. La Cort de Justícia Internacional, però, encara no s’ha pronunciat sobre la qüestió. Històricament, han passat dècades d’ençà que s’han produït fets constitutius de genocidi fins que s’han acabat condemnant com a tals. [vegeu gràfic].

Protestes agràries i lluita contra el canvi climàtic

Les reivindicacions de la pagesia arran de l’actualització de la Política Agrària Comuna (PAC), concretament, sobre la “burocràcia” i les exigències mediambientals que s’hi contemplen, han ocupat bona part dels discursos polítics, especialment de Ciudadanos i del Partit Popular. Els últims, fins i tot, han manifestat que el govern socialista “permet l’entrada de maduixes amb hepatitis A” i han insinuat que els productes provinents del Marroc no compleixen les mateixes condicions de seguretat alimentària que els que es produeixen dins de les fronteres comunitàries [vegeu gràfic].

Les mesures per revertir o, si més no, aturar el canvi climàtic han estat a l’ordre del dia i han estat abanderades per partits de diferents colors polítics, tot i que amb enfocaments diferents. Cañas, per exemple, ha denunciat que és un “contrasentit” que la Unió Europea importi vehicles elèctrics produïts a la Xina, ja que té unes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle “molt superiors a les europees”. És cert en termes absoluts, però la diferència s’escurça radicalment si s’observen les emissions per càpita. En termes d’indústria, la número u de la Coalició per una Europa Solidària – CEUS i candidata del PNB, Oihane Agirregoitia, ha insistit en la necessitat d’apostar per energies renovables i ha apel·lat a la modernització de la indústria a través dels PERTEs, ja que, ha lamentat, “els EUA han invertit més en innovació i tecnologia que Europa”.

El darrer Eurobaròmetre, de l’abril de 2024, establia la salut pública (45%) i la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (41%) com els temes que més preocupació generaven en la població espanyola. Tanmateix, de l’anàlisi de narratives es desprèn que els partits han escollit temàtiques ben diferenciades. Consulteu l’informe complet, aquí.