Desinformació en la campanya del 12-M: Vox és el que més n’ha difós i el PSC el partit amb més afirmacions vertaderes

Vox és la formació que més imprecisions ha difós durant la campanya electoral d’aquest diumenge, 12 de maig, mentre que el PSC és el partit amb un percentatge més alt d’afirmacions vertaderes. Així es desprèn de la Radiografia de la desinformació de la campanya del 12-M, l’informe elaborat per Verificat que analitza els fact-checks de la cursa electoral al Parlament de Catalunya.

Per garantir una igual representativitat de totes les formacions polítiques, l’anàlisi quantitativa s’ha basat en l’observació del primer i l’últim debat electoral de la campanya, organitzats pel Grup Godó i 3Cat, respectivament, així com del seguiment de les entrevistes d’Els Matins de TV3 i El Matí de Catalunya Ràdio a tots els candidats i candidates de les formacions amb representació parlamentària.

“L’informe vol combatre la percepció que ‘tots els polítics menteixen per igual’: no només no és així en termes numèrics, sinó que tampoc no és cert si n’analitzem l’impacte.”

Alba Tobella, directora de Verificat

“Aquest informe té per objectiu combatre la percepció que “tots els polítics menteixen per igual”: no només no és així en termes numèrics, sinó que tampoc no és cert si n’analitzem l’impacte o, fins i tot, les implicacions polítiques i socials”, ha exposat Alba Tobella, directora de Verificat. “Per interpretar-lo, però, cal tenir en compte que no totes les candidatures utilitzen el mateix número de dades en els seus discursos i que responen a estils retòrics molt diferents”, ha afegit.

Així, s’han analitzat un total de 224 afirmacions verificables, de les quals el 60% eren certes. És a dir, que coincideixen amb les fonts oficials i de referència comprovades. En canvi, el 40% eren imprecises: veritats a mitges, enganyoses, falses, amb manca de consens acadèmic —veredicte “t’ho expliquem”— o no comprovables amb la informació disponible. D’aquestes, 18 han estat falses (20%), 31 enganyoses (35%), 11 veritat a mitges (12%), 21 manquen de context (24%). Només vuit han estat catalogades de “no comprovables” (9%).

Vox lidera el rànquing d’imprecisions

La formació encapçalada per Ignacio Garriga és la que més desinformació ha difós, tant en termes relatius com absoluts: el 64% de les seves afirmacions han estat falses, enganyoses o els ha mancat context. Concretament, el cap de llista de Vox ha propagat 16 afirmacions falses i 11 d’enganyoses. Només una de cada tres de les seves afirmacions ha resultat certa. Destaquen els discursos antiimigració, amb múltiples dades errònies i amb relacions presentades com a causals, però que no són científiques com, per exemple, la falsa i reiterada vinculació entre nacionalitat i delinqüència.

Només una de cada tres de les afirmacions del cap de llista de Vox, Ignacio Garriga, ha resultat certa: el 64% han estat falses, enganyoses o els ha mancat context

Després de Vox, els partits amb més imprecisions en les seves declaracions han estat el Partit Popular (PP), amb un 61% del total, i Comuns Sumar, amb un 48%. En ambdós casos, en gran part s’atribueixen a l’ús de dades que no són estrictament falses, però que s’han calculat de maneres diferents, tal com han confirmat diversos experts a Verificat.

D’altra banda, el Partit Socialista (PSC) és la candidatura que més afirmacions vertaderes ha registrat en termes percentuals, amb un 90% del total, seguit de prop de la CUP, amb un 83%, i d’Esquerra Republicana (ERC), amb un 82%. Les dues últimes formacions s’han caracteritzat per discursos precisos. El partit encapçalat per Carlos Carrizosa, per contra, cau en el rànquing d’afirmacions vertaderes, amb un 67%, mentre que el 32% s’han catalogat d’imprecises. En una situació similar es troba la candidatura Junts + Puigdemont per Catalunya (Junts+), amb el 57% de les seves declaracions identificades com a vertaderes i, el 43%, com a imprecises.

El biaix dels diferents estils retòrics

Cal apuntar que, tot i haver assegurat una igual representativitat de totes les formacions polítiques en l’anàlisi quantitativa, la diferència d’estils de retòrica ha fet que no s’hagin comptabilitzat les mateixes afirmacions per cada candidatura. En total, s’han identificat 56 claims verificables d’Ignacio Garriga (Vox), i 45 de Pere Aragonès (ERC), però, en canvi, només se n’han interceptat 12 de Carlos Carrizosa (Cs), i 14 del cap de llista i número 3 per Barcelona de Junts+, Carles Puigdemont i Josep Rull, respectivament.

En aquesta línia, algunes candidatures han prioritzat dades de gestió o indicadors econòmics mediambientals o socials, mentre que altres han optat per discursos més abstractes, centrats en crítiques i promeses. “És habitual que els partits de govern utilitzin les dades per defensar els èxits de la seva acció de govern, mentre que l’oposició basa la seva retòrica en discursos més ambigus o emocionals. Durant la campanya municipal del 2023, ja vam observar aquesta diferència”, ha apuntat Tobella.

S’han identificat 56 ‘claims’ verificables d’Ignacio Garriga i 45 de Pere Aragonès (ERC), mentre que només s’han interceptat 12 de Carrizosa (Cs) i 14 de Puigdemont i Rull (Junts+)

L’informe també inclou un apartat d’anàlisi qualitativa que es fixa en les narratives basades en informació factual més reproduïdes per cada partit o que millor han representat el seu discurs. Per exemple, tot i que Junts+ s’ha basat poc en dades, ha reiterat la manca d’execució de l’Estat a Catalunya o ERC, que ha destacat diferents dades de gestió sobre la legislatura.

Pel que fa a les temàtiques, seguint l’estructura del portal Catalunya en dades, l’informe inclou una classificació de les afirmacions en cinc categories: Clima, sequera i món rural; Economia; Gestió pública; Migracions i Relacions Catalunya-Espanya. La divisió temàtica s’estableix a partir de les principals preocupacions ciutadanes recollides en el darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO (2024). Per criteri editorial, n’hem afegit una sisena sobre “Política” que inclou declaracions relatives als partits polítics, enquestes o activitat parlamentària.

Des de la convocatòria d’eleccions, el passat 13 de març, Verificat ha revisat un total de 925 declaracions verificables procedents d’entrevistes, debats i mítings i hem publicat fins a 44 verificacions al nostre web. A més, a través del nostre compte d’X (Twitter), hem contrastat en directe els debats del Grup Godó, RTVE, La Sexta i 3Cat.