Arriba Desfake.cat, la plataforma d’alfabetització digital de Verificat pel professorat

Després de l’èxit dels programes presencials de Desfake a diversos instituts de Catalunya, arriba el curs en versió digital. La plataforma desfake.cat permetrà al professorat accedir al contingut pedagògic ideat per Verificat i formar-se contra la desinformació. Això permetrà que molts més joves tinguin accés a eines que els protegeixin de la desinformació a través del seu propi professorat.

Els adolescents d’avui han nascut i crescut envoltats del món digital. Però malgrat el seu domini d’Internet, 3 de cada 4 joves no té suficient formació crítica per navegar a Internet. i, per tant, tenen més facilitat de caure en la desinformació. Aquest fenomen els afecta més que mai: no són només “notícies falses”; la desinformació es mou molt a través de TikTok, Instagram i missatges reenviats que reben per WhatsApp.

Desfake és el projecte educatiu de Verificat, que ajuda a l’alumnat a tenir les eines necessàries per defensar-se de la desinformació de manera que els adolescents puguin continuar navegant i entretenint-se a les seves xarxes socials preferides de manera segura.

No, no es graduaran com a periodistes després de fer el curs, ni es convertiran en fact-checkers professionals de la nit al dia. L’objectiu és que puguin identificar ràpidament la informació sospitosa i decidir què val la pena compartir i què no. Aquest és un gran primer pas per frenar la difusió de desinformació i per expandir el sentit crític de les noves generacions.

Com ho fem?

Desfake es basa en el mètode SIFT, desenvolupat per l’investigador Mike Caulfield. Les sigles resumeixen el procés de verificació: Stop, Investigate the source, Find a better coverage i Trace the evidence. És a dir, Atura’t, Investiga la font, Cerca una cobertura millor i rastreja l’evidència. Nosaltres hem adaptat el mètode SIFT per a dur-lo a les classes. L’objectiu és que, davant d’una informació sospitosa, els alumnes es facin aquestes quatre preguntes:

• Quina emoció em genera la informació?

La desinformació està dissenyada per impactar i generar emocions fortes, el qual fa que siguem més ràpids a compartir les publicacions. Si una notícia, tuit o TikTok et fa sentir una emoció massa forta, sospita i, sobretot, atura’t! 

• Qui hi ha darrere la informació?

És una font confiable? Té formació en allò que ens explica? Fer una recerca sobre el transmissor de la informació ens pot ajudar molt a atorgar un grau de confiança o un altre a allò que llegim. Un entrenador de futbol no té la mateixa autoritat parlant d’estratègies d’atac al camp que de la cura del càncer!

• Quines proves aporta?

Per poder justificar una afirmació cal que la font d’informació aporti evidències que en demostri la seva validesa i credibilitat. Però, compte, no totes serveixen! Aportar proves no vol dir que sempre siguin fiables o afirmin allò que s’està dient. Cal tenir criteri, decidir quines són fonts de referència i assegurar-se que sostenen allò que s’està dient.

• Què en diuen les altres fonts?

Si trobem una informació dubtosa sobre un tema concret, podem recórrer a les fonts de confiança per informar-nos amb qualitat al respecte i, de pas, avaluar la fiabilitat de la font nova.

Si vols treballar aquestes preguntes al teu centre, pots trobar els materials amb tota la teoria i les activitats adients a www.desfake.cat. El curs bàsic és gratuït per a tothom!