De qüestionar l’existència del canvi climàtic a criticar les solucions: el nou negacionisme es dispara a YouTube

“O desterrem l’alarmisme climàtic o enterrarem la nostra prosperitat”. “Sembrar alarmisme està arribant a frustrar generacions senceres”. “Energia neta, neta, neta, no n’hi ha”. Són missatges que hem escoltat a representants polítics en els darrers anys, i que un grup interdisciplinari d’experts en ciències socials ha titllat en un informe recent de “nou negacionisme”. Aquests missatges apareixen cada cop més també en plataformes com YouTube.

Sabem per anàlisis i llibres que el negacionisme tradicional —aquell que qüestiona l’existència mateixa del canvi climàtic— ja no és tan rellevant com fa dècades en l’àmbit social i polític. Ara, la desinformació climàtica demana qüestionar les solucions que s’estan aplicant respecte al canvi climàtic, així com tots aquells missatges que posen en dubte els efectes (o la intensitat d’aquests) derivats d’aquesta crisi climàtica. O sigui, que no es qüestiona l’existència del canvi climàtic, sinó com l’estem enfrontant i la seva magnitud.

És una cosa que també han observat els científics del Centre per Contrarestar l’Odi Digital (CCDH, en anglès) després d’analitzar 12.000 vídeos de 96 canals a YouTube. “Els científics han guanyat la batalla per informar el públic sobre el canvi climàtic i les seves causes, raó per la qual els qui s’oposen a l’acció climàtica han canviat cínicament el seu enfocament per soscavar la confiança en les solucions i en la mateixa ciència”, explica Imran Ahmed, director executiu i fundador del CCDH, en un comunicat.

La raó d’aquest canvi de tendència és l’evidència científica aclaparadora que hi ha sobre l’existència del canvi climàtic, els efectes del qual es fan sentir a pràcticament tot el planeta. Sense anar més lluny, el 2023 va ser l’any més càlid a la història des que hi ha registres. 2024 va pel mateix camí.

Els missatges més recurrents

Les conclusions són una mostra més d’una sospita que tenien els experts analistes de desinformació. I és que, en general, cada cop seria més difícil negar l’existència del canvi climàtic.

En aquest cas, el que és interessant és que l’estudi ha analitzat la desinformació a YouTube —normalment aquestes anàlisis es fan sobre contingut escrit—, i dona percentatges concrets de quant ha augmentat aquest nou negacionisme. Segons l’informe, aquest representa ara el 70% de totes les afirmacions de negació climàtica publicades a YouTube, davant del 35% el 2018. Pel que fa a l’anomenat vell negacionisme, actualment constitueix el 30% dels missatges analitzats el 2023, davant del 65 % dels detectats el 2018.

Per dur a terme l’anàlisi, els científics es van valer d’una eina d’intel·ligència artificial i una base de dades amb 96 canals procedents del que a l’argot de la verificació es coneixen com a “usual suspects” o sospitosos habituals, és a dir, perfils que, per anàlisis prèvies, saben que publiquen desinformació —en aquest cas climàtica—, o ho han fet en el passat.

Un cop feta la selecció, els experts van fer servir un sistema basat en una intel·ligència artificial per processar el text obtingut en els vídeos, per després detectar i categoritzar els missatges en funció del tipus de narrativa —nou negacionisme o vell negacionisme—.

Els investigadors es van trobar sobretot amb arguments fal·laços contra les energies renovables —“L’energia neta no funcionarà”—, però també contràries a les polítiques climàtiques, als moviments ecologistes, i a la ciència climàtica.

Per als científics, aquesta anàlisi és una prova que, tot i que les polítiques de YouTube estableixen que no es permeten anuncis en vídeos que “contradiguin les autoritats sobre el consens científic respecte a l’existència i les causes del canvi climàtic”, el negacionisme segueix aquí, la qual cosa també genera ingressos a la plataforma.

En total, i segons els càlculs, la plataforma guanya uns 13,4 milions de dòlars l’any en ingressos publicitaris dels canals estudiats en aquest informe a l’any pels anuncis que es reprodueixen abans de la visualització d’aquests tipus de vídeos. Altres anàlisis prèvies del centre han arribat a la mateixa conclusió.

Davant d’això, l’informe suggereix actualitzar la política; en cas contrari, segueixen, “els proveïdors del nou negacionisme i les plataformes que els allotgen seguiran facilitant i beneficiant-se del negacionisme climàtic”.

Una tendència més enllà de YouTube

Les agències de fact-checking europees també estan detectant aquesta tendència a les seves agències de verificació, tal com recull l’Observatori Europeu dels Mitjans Digitals (EDMO).

“Sembla que aquestes noves narratives falses sobre qüestions climàtiques es dirigeixen cada cop més a lleis, institucions o activistes, així com a contramesures —com un ús més generalitzat de vehicles elèctrics, fonts d’energia renovables, etc.— destinades a contrarestar la crisi, per tal de sembrar confusió sobre la qüestió i soscavar el suport a l’acció climàtica”, indiquen en un post recent sobre el tema.

Justament d’això parlem a la Càpsula 7- Negacionisme i canvi climàtic de Desfake, la nostra proposta educativa. L’article que tractem diferència entre vell negacionisme i nou negacionisme, una distinció que també fem a la càpsula: la negació de l’existència del canvi climàtic va donar pas a la negació de la responsabilitat humana, per arribar avui dia a la negació de les seves conseqüències o, fins i tot, de la nostra capacitat per actuar.

Moltes de les noves tendències de desinformació estan basades en el retardisme, un discurs que accepta la realitat del canvi climàtic i la responsabilitat humana que hi ha al darrere, però intenta endarrerir o obstaculitzar les mesures efectives per fer-hi front.

La negació del canvi climàtic no sols representa un desafiament ambiental, sinó que també comporta repercussions socials i econòmiques de gran abast. Els discursos que adopten una posició retardista, cercant obstaculitzar l’acció necessària, no només afegeixen confusió, sinó que agreugen i perpetuen les conseqüències devastadores, que també afecten de manera significativa a escala social i econòmica. La comprensió i l’acceptació de la realitat climàtica són essencials per proposar solucions col·lectives i mitigar els impactes perjudicials que afecten la nostra societat, economia i entorn natural.