Dades i fact-checking del cara a cara entre Sánchez i Feijóo

serena on 11/07/2023

Dues hores de cara a cara entre el President del Govern i el líder de …


Dues hores de cara a cara entre el President del Govern i el líder de l'oposició, tots dos candidats a les eleccions generals del 23J. Més de 150 afirmacions susceptibles de ser contrastades: aquí pots llegir algunes verificacions, dades i context sobre el que es va escoltar al debat entre ambdós candidats.

"Avui el jutge ha arxivat el cas per falta de col·laboració de vostè. Ha arxivat el cas del seu mòbil [sobre Pegasus]"

Alberto Nuñez Feijóo

Tal com recull la nota de premsa de l'Audiència Nacional, el jutge José Luis Calama "ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta per la infecció amb el programa informàtic Pegasus dels dispositius mòbils del president de Govern, Pedro Sánchez" i altres membres del govern "davant l''absoluta' falta de cooperació jurídica d'Israel, que no ha contestat la comissió rogatòria enviada per l'Audiència Nacional i ha frustrat la continuació de la investigació."

Sobre pensions

"Zapatero no va congelar les pensions senyor Feijóo […] Això és una fal·làcia, vostè diu una mentida a partir d'una mitja veritat"

Pedro Sánchez

"Suspendre per al 2011 la revalorització de les pensions excloent les no contributives i les pensions mínimes". Són les paraules de Rodríguez Zapatero el 12 de maig de 2010 al Congrés, quan va anunciar al Congrés una sèrie de mesures per frenar la crisi econòmica. Aquest anunci es va recollir posteriorment en el Reial Decret Llei del 20 de maig de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, en el qual s'explicava quines pensions es revaloritzarien de cara al 2011 i quines no. En base al reial decret, Zapatero va congelar les pensions contributives però no les mínimes, les d'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa i les no contributives.

"Hem votat a favor de l'increment de les pensions" 

Alberto Nuñez Feijóo

No és cert, com diu Feijóo, que el PP votés a favor de l'increment de les pensions. El 2 de desembre de 2021, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d'altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions. Però ho va fer amb el vot desfavorable del partit d'Alberto Núñez Feijóo. El resultat complet de la votació va ser de 176 vots a favor, 148 en contra i 6 abstencions.

El Grup Parlamentari Popular tampoc va votar a favor de la tramitació d'aquest projecte de llei al Senat. Va presentar una proposta de veto i 14 esmenes. La revalorització de les pensions conforme a l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) també està contemplada en els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023. Com recull la pàgina web del congrés, el PP també hi va votar en contra en aquesta ocasió.

El Govern va concretar en un reial decret a quines pensions s'aplicava aquesta revalorització i el percentatge corresponent. El PP tampoc va poder votar a favor o en contra d'aquesta quantia ja que els reials decrets no s'han de votar al Congrés dels Diputats; únicament requereixen de l'aprovació del Consell de Ministres.

Sobre ocupació

"Vostè sap que tenim menys autònoms que l'any 2019? Tenim 43.000 autònoms menys d'acord amb l'EPA que en l'últim any"

Alberto Nuñez Feijóo

"No és cert"

Pedro Sánchez

Feijóo no menteix amb les dades sobre els autònoms. La primera part de l'afirmació, si agafem la dada de l'última Enquesta de Població Activa, corresponent al primer trimestre de l'any, situa el nombre d'autònoms en gairebé 3.099.000 persones. En el mateix trimestre del 2019 hi havia 3.106.000 autònoms, uns 7.000 més. Per la qual cosa Feijóo portaria raó.

La segona part de l'afirmació de Feijóo ("Tenim 43.000 autònoms menys d'acord amb l'EPA que en l'últim any") és real. Si comparem la EPA del primer trimestre de 2023 amb la EPA del primer trimestre de 2022 sortiria aquesta xifra de 43.000 autònoms menys.

S'està viralitzant que la dada de Feijoo és falsa, però el textual de Feijoo és clar: "Tenim 43.000 autònoms menys d'acord amb l'EPA que en l'últim any". Feijoo no està comparant amb la xifra d'autònoms a l'arribar Sánchez al Govern sinó amb l'últim any.

"Vostès han dit que en l'entorn de 430.000 persones que apareixen empleats són fixos discontinus. Hem demanat que ens diguin quants són i es nega. ¿Sap el primer que faré en el cas que els espanyols em donin la seva confiança? Li diré als espanyols quantes persones estan buscant feina i figuren com a ocupades"

Alberto Nuñez Feijóo

La xifra a què fa referència Feijóo [min. 9:06-9:28] és semblant a la que va donar el Govern en una resposta parlamentària el passat 27 de febrer. En la resposta s'indica que a tancament del 2022 hi havia 443.078 persones amb contractes fixos discontinus en situació d'inactivitat i que estaven exclosos de l'estadística d'atur registrat, però inclosos en l'estadística de "treballadors amb relació laboral". Aquesta ha sigut l'única ocasió en què el Govern ha proporcionat les dades de fixos discontinus inactius.

El Ministeri de Treball i Economia Social va dir a Maldita.es que aquesta xifra "no reflecteix bé la realitat" i que les dades sobre els fixos discontinus estaven sent sotmeses a un "procés de revisió exhaustiva pel SEPE" per donar "robustesa i claredat a les xifres", per la qual cosa no podien aclarir pel moment si estaven inclosos en les estadístiques d'ocupats o de demandants d'ocupació no ocupats.

Les dades de fixos discontinus han estat utilitzades en ocasions pel PP per dir que els fixos discontinus estan "maquillant" les xifres reals d'aturats. Des de març de 2022, després de la reforma laboral, s'ha impulsat l'ús d'aquests contractes en detriment de la contractació temporal. Els fixos discontinus contemplen períodes d'inactivitat quan una persona no està treballant encara que continua mantenint la relació laboral. Amb els temporals que fins aleshores eren majoritaris, en molts casos, les persones es donaven d'alta a l'atur com a demandants d'ocupació en finalitzar-los.

Els fixos discontinus no estan inclosos en les xifres d'atur registrat segons la metodologia de l'estadística que no ha canviat des de 1985. S'hi explica que es mesuren el total de demandes d'ocupació en actiu l'últim dia de cada mes. Segons estableix l'ordre ministerial que regula la metodologia, les persones demandants no ocupades amb un contracte fix discontinu no computen a l'atur registrat per tenir una relació laboral.

Sobre inflació i economia 

"Des que va arribar al govern l'any 2019 fins al primer trimestre de 2023, vostè no va aconseguir recuperar el PIB" (minut 5:54).

Alberto Nuñez Feijóo

"Això no és veritat"

Pedro Sánchez

Encara que Pedro Sánchez va arribar al Govern després de la moció de censura contra Mariano Rajoy en 2018, la legislatura a la qual es refereix Feijoo "quan va arribar al govern en 2019" és l'última legislatura, la que va començar al novembre de 2019, després de les segones eleccions generals d'eixe any. La dada de la recuperació és certa: Espanya no va recuperar el nivell de producte interior brut de l'últim trimestre de 2019 a preus reals (descomptant l'efecte de la inflació) fins al primer trimestre de 2023, tal com ja expliquem a Maldita.es.

L'Institut Nacional d'Estadística va publicar el 23 de juny la dada definitiva de creixement del PIB del primer trimestre de 2023. En ell ja s'observa que en el primer trimestre de 2023, Espanya va superar els nivells de PIB registrats en l'últim trimestre de 2019. Fins aquell moment, Espanya no ha recuperat el nivell de PIB de l'últim trimestre de 2019.

Aquí expliquem aquesta dada i la influència de la pandèmia en ell.

"La guerra a Ucraïna va començar el febrer del 2022. La inflació que tenia vostè, l'IPC que tenia vostè, el 2021 ja era una inflació molt superior a la mitjana de la Unió Europea" (minut 14:17)

Alberto Nuñez Feijóo

"Del 2 avui, del 2 avui" 

Pedro Sánchez

Aquest "avui" és important perquè les dades a què fan referència un i altre són diferents.

Les dades que aporta Feijóo fan referència a la dada d'inflació per al 2021, just abans de l'inici de la invasió russa a Ucraïna; mentre que Sánchez parla de la inflació actual (el 2% avui).

La xifra de Feijóo

"L'IPC que tenia vostè, el 2021 ja era una inflació molt superior a la mitjana de la Unió Europea" i per què és veritat el que diu Feijóo:

Tant el sistema Eurostat com l'Institut Nacional d'Estadística (INE) d'Espanya utilitzen l'Índex de Preus al Consumidor Harmonitzat (IPCA) per comparar els valors entre els països membres de la Unió.

La dada anual, recollida per l 'Institut Nacional d'Estadística i Eurostat, mostra que, en aquell moment, la inflació a Espanya era del 3,1%, mentre que la mitjana de la Unió Europea estava en el 2,6%.

Això pel que fa al comptatge de tot l'any. Pel que fa a l'últim mes, desembre de 2021, l'IPCA de la Unió Europea era del 5,3 %, en tant que el de la Zona Euro estava en el 5 %. El d'Espanya estava en el 6,6%.

La xifra del 2% "avui" que dona Pedro Sánchez

En aquell moment comença una sèrie d'interrupcions en què Pedro Sánchez li respon "del 2 avui, del 2 avui" (fragment del 14:17 de la transmissió). Aquest "avui" és important perquè les dades a què fan referència un i altre són diferents.

La resposta del president Sánchez, "el 2 avui", no es refereix a la dada d'inflació a Espanya al començament de la guerra a Ucraïna sinó a la xifra actual. Per a juny de 2023, l'indicador avançat de l'IPC publicat per l'INE és de l'1,9 %.

A més, tant l 'INE com Eurostat situen l 'IPCA espanyol en l'1,6 % al juny de 2023.

Sobre violència de gènere

[El Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere] "tret del partit amb el qual vostè està pactant, que és Vox"

Pedro Sánchez

"El pacte d'estat de l'any 2018, en l'època del senyor Rajoy, no el va signar Podem"

Alberto Nuñez Feijóo

És cert, com diu Feijóo, que Podem no va signar el Pacte d'Estat del 2018, que es va aprovar el 2017, sota el govern de Rajoy. La formació morada va decidir abstenir-se i no donar suport al document perquè no hi havia ni calendari ni pressupostos que poguessin garantir la seva execució. També es va abstenir en aquesta ocasió EH Bildu.

Tanmateix, també és cert que quan Sánchez va arribar al govern es va renovar aquest pacte d'estat, coincidint amb el 25 de novembre de 2021 (Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones), i en aquest cas van signar el dictamen tots els grups polítics a excepció de Vox. Pots llegir més informació sobre l'actual Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere aquí.

Sobre deute públic

"Galícia és la comunitat autònoma que menys va augmentar el deute públic"

Alberto Nuñez Feijóo

Galícia no és la comunitat autònoma que menys ha augmentat el deute públic, ni en termes de PIB ni en termes absoluts. Galícia va incrementar en 10,3 punts percentuals el deute públic sobre el PIB entre els segons trimestres de 2009 i 2022, és a dir, durant el període del mandat de Feijóo. Això la converteix en la quarta comunitat en la qual l'indicador va créixer menys, després de Madrid (7,6 punts percentuals), Canàries (9,1) i Navarra (9,6). Si comparem el creixement del deute entre els primers trimestres de 2010 i 2023, l'augment percentual és de 8,3 punts, mantenint-se com la quarta amb un indicador més reduït.

Si analitzem en termes absoluts, Galícia se situa com la novena comunitat que més va augmentar el seu deute públic entre el 2009 i el 2022, amb un creixement de 7.541 milions d'euros. Catalunya (58.179 milions d'euros), Comunitat Valenciana (38.743 milions) i Andalusia (28.776 milions) encapçalen la llista de comunitats que més van incrementar el seu deute en la mateixa franja temporal. La comparació entre el 2010 i el 2023 manté Galícia com la novena comunitat en què l'indicador va créixer amb més força.

Feijóo ha triplicat el deute a Galícia (minut 00:15)

Pedro Sánchez

És cert que durant el mandat de Feijóo a Galícia (entre abril de 2009 i maig de 2022), el deute públic de la comunitat autònoma aproximadament es va triplicar (es va multiplicar per 2,76). Va passar dels 4.282 milions d'euros al final del segon trimestre de 2009, als 11.823 milions d'euros al final del segon trimestre de 2022, poc després de la seva sortida.

No obstant això, en el mateix període de temps el deute va passar de representar un 7,5% del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat a un 17,8%. És a dir, que aquest indicador es va multiplicar per 2,37 (no per 3).

Més enllà d'aquesta imprecisió, durant el mandat de Feijóo, l'augment del deute de Galícia va ser inferior al del conjunt de les comunitats autònomes. De fet, la comunitat va passar de ser la sisena més endeutada respecte al PIB a ser la sisena menys endeutada. Quan Feijóo va deixar de ser president de Galícia, el deute de la comunitat se situava 7 punts percentuals per sota de la del conjunt de les comunitats autònomes.

Sobre energia

"L'excepció ibèrica no la vaig derogar jo, la va derogar la Unió Europea" (minut 16:00)

Alberto Nuñez Feijóo

És un futurible i, per tant, no és verificable. El 15 de juny de 2022 va entrar en vigor aquest mecanisme pactat pels Governs espanyol i portuguès amb la Comissió Europea per crear un topall al preu majorista del gas. Aquest topall no s'aplica si el preu del gas està per sota d'un preu acordat, com passa des del 27 de febrer de 2023.

Originalment aprovat per a 12 mesos, després d'una nova negociació amb la Comissió Europea, al març es va aprovar la seva pròrroga fins  al 31 de desembre de 2023, tot i que el Govern espanyol volia allargar-lo fins a finals del 2024. No obstant això, aquest mecanisme de reducció del preu final de l' electricitat no s' està aplicant pel menor cost del gas que es fa servir per generar-la.

Segons els càlculs del Govern, fins al 31 de gener de 2023, el mecanisme ibèric ha estalviat 5.000 milions d'euros per als consumidors finals d'energia elèctrica. L'estalvi mitjà estimat en el seu primer any ha estat del 14,37% respecte al preu sense el mecanisme, del 21,62% els dies en què es va aplicar.

"A Espanya ha pujat la llum un 40% i estem pagant un 20% més que la Unió Europea"

Alberto Nuñez Feijóo

"Tenim de les energies més barates" (minut 16)

Pedro Sánchez

Les llars espanyoles van pagar el vuitè preu més elevat d'electricitat (incloent-hi impostos) de la Unió Europea en la segona meitat del 2022 i es troba un 23,5% per sobre de la mitjana de la Unió Europea, segons Eurostat. En la primera meitat de 2018 Espanya era el país de la Unió Europea amb el preu més car (Pedro Sánchez va ser investit president l '1 de juny de 2018).

Respecte a la pujada percentual del preu de l'electricitat per al consumidor del segon semestre de 2021 a 2022, Espanya ha ocupat el lloc 13è de la Unió Europea. Es tracta d'una pujada del 18,96% del preu final amb impostos en un any. Respecte al primer semestre de 2018, la pujada ha sigut d'un 40,5% a Espanya i d'un 35,24% en la mitjana de la Unió Europea, segons Eurostat.

Respecte al preu del gas, les llars espanyoles van ser els sisens que més van pagar de la Unió Europea en el segon semestre de 2022 (0,1574 €/kWh), un 38,31% més que la mitjana de la UE (0,1138 €/kWh), impostos inclosos. Es tracta d'una pujada en un any del 45,47% per a les llars espanyoles enfront del 35,64% de la mitjana de la Unió Europea, segons les dades d'Eurostat.

"Vostè ha pujat la importació de gas rus fins als 4.000 milions d'euros"

Alberto Nuñez Feijóo

Necessita context. Feijóo no especifica un punt temporal de referència per a aquest augment de les importacions de gas rus. Prenent com a punt de partida el començament de la guerra a Ucraïna, des que es va produir la invasió russa i fins al 8 de juliol de 2023, Espanya ha importat gas rus per valor de 3.622 milions d'euros, segons el Centre for Research on Energy and Clean Air (CREA).

Les importacions espanyoles de gas rus porten augmentant des de 2019 amb un pic al juny de 2022 que després no s'ha recuperat, segons les dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (CORES) recopilats per Europa Press.

"Li compra vostè més gas al senyor Putin que cap primer ministre europeu"

Alberto Nuñez Feijóo

No són els presidents del Govern els qui compren les matèries primeres energètiques, sinó les empreses comercialitzadores. La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va remetre una carta al sector al març de 2023 perquè diversifiquessin les fonts de subministrament de gas natural liquat i prescindissin del procedent de Rússia, segons Europa Press.

El Centre for Research on Energy and Clean Air (CREA) compara les importacions de gas rus per país segons el volum monetari de les compres. Segons aquesta font, Espanya no és el país europeu que més ha gastat a importar gas rus. Tenint en compte el començament de la guerra a Ucraïna, set països (Alemanya, Hongria, Àustria, Itàlia, França, Bèlgica i Eslovàquia) han importat gas per més valor que Espanya. Des de l'1 de gener fins al 8 de juliol de 2023, Bèlgica i Hongria han gastat més que Espanya amb 1.266, 1.133 i 1.003 milions d'euros respectivament.

El juliol i l'agost del 2022, Espanya va arribar a ser el primer país importador de gas natural rus a nivell mundial segons aquesta font, però la situació ha canviat i ara no figura entre els principals compradors.

"Ha cridat vostè piolins a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, està gravat" (minut 1:32:00)

Alberto Nuñez Feijóo

El líder del Partit Popular es refereix a unes declaracions de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats el 18 de maig de 2022, en la qual deia en referència al PP: "La diferència en matèria de política territorial quan vostès governen i governa el Partit Socialista és que vostès manaven piolins a Catalunya i amb nosaltres la selecció espanyola de futbol pot jugar a Catalunya sense cap mena de problema".

Per tant és cert que Sánchez va utilitzar la paraula piolins, el que no podem verificar és si es referia o no les Forces i cossos de Seguretat de l'Estat perquè com comptem en Maldita.es, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va afirmar després que "el president s'havia referit al vaixell", en referència al creuer en el qual es van allotjar policies nacionals traslladats a Catalunya per al referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

"Ens va mirar descaradament que no podia governar amb Podem, que no podia vostè dormir"

Alberto Nuñez Feijóo

Pedro Sánchez no va dir que no dormiria a la nit si governava amb Unides Podem, sinó en el cas que els ministeris d'Hisenda, Transició Energètica o Seguretat Social fossin designats per Pablo Iglesias. El llavors president en funcions va pronunciar aquestes paraules en un context en què ambdues formacions no es posaven d'acord per formar govern després de les eleccions generals del 28 d'abril de 2019.

Concretament, el que va dir Sánchez va ser que "seria un president del govern que no dormiria a la nit" si hagués arribat a un acord de coalició amb Unides Podem en el qual hagués hagut d'acceptar que "el ministre d'Hisenda, el ministre de la política energètica o el ministre que s'encarrega de les pensions al nostre país, de la Seguretat Social, fora una persona del cercle proper i de confiança del senyor Iglesias amb poca experiència política o de gestió pública". Així es pot escoltar en el vídeo de l'entrevista que va publicar La Sexta el 19 setembre de 2019 (a partir del minut 3:10).

Uns mesos després que Pedro Sánchez pronunciés aquestes paraules i després de la repetició de les eleccions el 10 de novembre de 2019, cap dels tres ministeris esmentats va recaure en mans de la candidatura liderada per Pablo Iglesias després de l'acord per al govern de coalició al qual van arribar el PSOE i Unides Podem.

Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 23 de juliol.