Controls parentals i acompanyament per navegar el món digital
Els experts diuen que la clau està en l’acompanyament actiu i el diàleg familiar per fomentar un ús ètic i segur d’aquestes tecnologies
Els experts diuen que la clau està en l’acompanyament actiu i el diàleg familiar per fomentar un ús ètic i segur d’aquestes tecnologies
En els darrers anys, l’ús de tecnologies digitals s’ha convertit en una part integral del dia a dia dels infants i adolescents. Segons un estudi elaborat per UNICEF, l’edat mitjana d’accés al primer telèfon mòbil és d’11 anys, i plataformes com YouTube, Instagram, TikTok i Twitch són les més utilitzades. Aquesta primera introducció al món digital ha estat motiu de debat i preocupació per a les famílies i els educadors.
El mateix estudi recull dades de la percepció dels adolescents respecte al monitoratge que els pares i tutors fan de la seva activitat a internet. 29,1% dels enquestats tenen normes a casa sobre l’ús de la tecnologia: un 24% en limiten el temps de connexió i un 13,2% els continguts. Però, com es pot acompanyar els menors en un ús adequat de la tecnologia? Són suficients les aplicacions de control parental?
Instal·lar controls parentals pot ser una tasca aclaparadora per tota la quantitat d’opcions i eines que tenim a la nostra disposició. Al final d’aquest article, farem un repàs de com aplicar els controls a les plataformes més utilitzades pels joves. Ara bé, no volem sobrecarregar-vos d’informació, així que us recomanem que busqueu un moment per a seure i mirar-ho tot amb atenció.
Comunicació i acompanyament
No totes les plataformes i xarxes socials són iguals. Netflix Kids, per exemple, fa una selecció del contingut disponible, però aquesta tasca editorial no segueix el mateix procés que, per exemple, YouTube Kids. Els filtres de la segona són automatitzats i estan dissenyats per excloure el contingut no apropiat, però no és perfecta. Els controls propis de l’aplicació no són suficients i és necessari un acompanyament adult per revisar de manera personalitzada quins continguts són adients i quins no.
És comprensible que les famílies vulguin limitar els riscos als quals poden estar exposats els seus fills i filles i els controls parentals poden fer una part de la feina, però no són infal·libles. A més a més, les mesures de monitoratge d’aquesta mena d’eines estan orientades al control i la prohibició i, per tant, solen deixar de banda l’autoregulació dels usuaris.
L’acompanyament i el diàleg, diuen els experts, és l’única manera d’assegurar que els infants no es trobin amb contingut no adequat quan naveguen pel món digital. Educant, no només en l’ús tècnic de les plataformes, sinó també en l’ètic. L’ús de controls parentals pot anar acompanyat d’un Pla Digital Familiar elaborat entre tots que vagui canviant a mesura que canvien les necessitats de l’adolescent. Una comunicació oberta i transparent sobre les normes i els límits que es volen imposar pot ajudar a fer que aquestes normes es compleixin de veritat. Però també, a conscienciar als infants i adolescents dels possibles riscos d’internet i a preparar-los per saber què han de fer quan es tinguin un problema o es trobin en una situació que els incomodi.
Controls parentals
No totes les xarxes socials disposen d’una configuració per als infants i adolescents, però farem un repàs de les opcions que ofereixen les aplicacions que més fan servir —YouTube, Instagram, TikTok i Twitch.
YouTube ofereix els perfils parentals de YouTube Kids com a una opció per als menors de 13 anys (edat mínima per obrir-se un compte a la plataforma) i permet configurar restriccions a través de l’aplicació externa Family Link. Aquesta serveix per desactivar la cerca i la reproducció automàtica i establir que l’usuari només pugui accedir a contingut aprovat.
Pel que fa a TikTok, l’edat mínima per obrir-se un compte són 13 anys, però cal tenir-ne 16 per utilitzar funcions com enviar o rebre missatges directes, permetre que altres usuaris descarreguin els vídeos publicats o l’ús de funcions com “stitch” o “duet”. Tanmateix, una de les mesures contemplades en l’avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció dels Menors als Entorns Digitals és pujar a 16 anys l’edat mínima per tenir un compte.
Instagram permet el “mode supervisió”, però cal que l’adult responsable tingui un compte a la plataforma per tal de vincular-la a la del menor. Fa uns mesos, però, es va anunciar la implementació de “comptes adolescents” per a usuaris entre 14 (l’edat mínima per obrir un compte) i 17. Aquestes proteccions inclouen funcionalitats com: comptes privats per defecte, restriccions en els missatges i les interaccions (només podran persones que segueixen), limitacions dels continguts que apareixen a “Explorar” (per exemple, imatges violentes o promoció de cirurgies estètiques), recordatoris de límit de temps a partir dels 60 minuts diaris i mode repòs entre les 22.00 i les 7.00.
D’altra banda, Twitch no disposa de cap configuració de control parental o supervisió. Sí que hi ha una sèrie de mesures que es pot prendre si el menor és el creador que fa directes a la plataforma, com, per exemple, restringir les interaccions de desconeguts. Malgrat que l’edat mínima per a tenir un compte a Twitch són 13 anys, només es pot controlar el contingut que consumeix l’usuari de forma autònoma, sense cap mecanisme propi de l’aplicació.
L’ús de les tecnologies digitals per part dels infants i adolescents no es limita únicament a les xarxes socials. També es poden prendre diverses accions per limitar les interaccions amb altres usuaris en els videojocs en línia. Maldita, membre de la International Fact-Checking Network (IFCN) com Verificat, va publicar aquest article detallant-les.
Hem vist les mesures que cada plataforma permet prendre, però, i les aplicacions externes? És a dir, que no són mecanismes de les mateixes xarxes socials sinó aplicacions com Control Parental Kroha, Family Link o MMGuardian. Podem diferenciar-ne dues classes: les restrictives i les que monitoren (que permeten, fins a un cert punt, control del dispositiu). Tanmateix, alguns estudis alerten sobre aquesta mena d’aplicacions externes perquè existeix el risc que venguin a tercers les dades que recullen.