Compte amb les infografies que comparen el risc de trombosi per diverses causes
Es més probable fer un coàgul per fumar que prendre la píndola o posar-se la vacuna? Les xifres fan referència a coses diferents
Les darreres setmanes s’ha fet viral una infografia on es compara el risc de desenvolupar coàguls de sang a causa de rebre la vacuna d’AstraZeneca/Oxford amb el risc causat pel tabaquisme, pel consum de píndoles anticonceptives i per contraure la covid-19. Es tracta d’una informació ENGANYOSA perquè la infografia compara patologies diferents i, si bé algunes de les dades citades són vertaderes, les xifres no són comparables entre elles perquè fan referència a tipus de coàguls diferents. La dada més allunyada de la realitat és la que assegura que patir coronavirus comporta un 16,5% de probabilitat de fer trombes perquè, mentre les altres xifres fan referència a la població general, aquesta és vàlida només entre els pacients hospitalitzats i per un tipus de coàguls concret.
"El risc de patir coàguls de sang és del 0,0004% amb la vacuna d’AstraZeneca/Oxford, d’entre un 0,05 i un 0,12% amb la píndola anticonceptiva, d’un 0,18% en persones fumadores i d’un 16,5% per la infecció de la covid-19"
“No es pot fer la comparació”, explica a Verificat Carlos Rodrigo, director clínic de Pediatria de l'Hospital Germans Trias i vacunòleg. Per ser rigorosos la dada s’hauria d’anar a buscar en diferents estudis i, tot i així, encara seria delicat fer la comparació perquè hi ha molts tipus de trombes diferents i, en cada cas, la infografia n’agafa un de diferent.
Els coàguls sanguinis es formen quan les cèl·lules de la sang s’enganxen entre elles i solen constituir un procediment normal en el nostre dia a dia. Quan ens fem una ferida, el cos envia plaquetes i una sèrie de proteïnes a la zona per tal de coagular la sang i aturar l’hemorràgia. De vegades, però, el procediment succeeix a zones incorrectes, i els coàguls es formen a les parets de venes i artèries, esdevenint perillosos i constituint un problema de salut.
Aquests coàguls sanguinis es divideixen en dues grans famílies: els venosos i els arterials, en funció del vas sanguini en què es desenvolupen. I cadascuna es subdivideix a l’hora en trombosis i embòlies. Les primeres són coàguls de sang que es queden al lloc de formació, mentre que les segones es desprenen i viatgen a altres parts del cos, com per exemple els pulmons (allò que els metges anomenen embòlia pulmonar). Ambdues afeccions bloquegen el pas de la sang i poden causar danys greus i fins i tot la mort.
La píndola anticonceptiva: entre 0,05 i 0,12%
La dada que sí que és correcta és la de desenvolupar coàguls de sang en persones que prenen la píndola anticonceptiva, però només en el cas concret del tromboembolisme venós: el rang varia de 500 a 1.200 casos per cada milió d’usuàries. Tal com va publicar l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), els anomenats anticonceptius hormonals combinats incrementen el risc, tot i que “es considera molt baix”. Aquest varia en funció del medicament i és “més elevat durant el primer any, en reiniciar l’ús després d’una aturada mínima de quatre setmanes i en dones que presenten factors de risc.” La píndola no està associada amb afeccions arterials, ha comentat a Verificat el director de servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, José Román Martín.
Tabaquisme, sense dades
Les xifres del risc associat al tabaquisme provenen d’un estudi que té en compte només els casos de tromboembolisme venós (concepte que engloba les trombosi venoses profundes i les embòlies pulmonars). Hi ha evidències, però, que el tabac també és un factor de risc a l’hora de patir coàguls arterials, cosa que no es contempla en aquest gràfic viral. En aquest sentit, Rodrigo explica que el risc de coàgul per tabaquisme no depèn només del fet de fumar, sinó també de factors variables, com la intensitat del consum, o personals, com l’edat o les condicions físiques. Per això, és molt difícil afirmar que fumar té un percentatge concret de provocar coàguls.
Coàguls, vacunes i covid-19
La dada de les infeccions de covid-19 fa referència a pacients que han desenvolupat una embòlia pulmonar, que es produeix quan un coàgul de sang es desprèn i viatja pel torrent sanguini fins arribar als pulmons i sí que es considera que el risc és del 16,5%. D’aquest, un 42,4% també va desenvolupar trombosi venosa profunda. En total, un 14,8% dels ingressats per covid-19 han patit aquest tipus de trombosi, segons una anàlisi combinada de 27 estudis amb més de 3.000 pacients de tot el món.
En el cas de la vacuna d’AstraZeneca/Oxford, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha informat que s’estan estudiant només “esdeveniments tromboembòlics i trombosis dels sinus venosos cerebral (un tipus poc comú de trombosi al cervell)” i els analitza combinats amb nivells baixos de plaquetes (trombocitopenia). Es tracta, per tant, de casos diferents als estudiats amb l’ingrés de la covid-19.
Tot i que en primera instància l’EMA va aixecar la veu d’alarma degut a episodis trombòtics i tromboembòlics en general, en analitzar les dades el focus d’atenció va canviar cap al nombre de casos combinats amb trombocitopenia. “La freqüència amb què ocorren en la població general és difícil d’estimar degut a la seva estranyesa”, ha explicat a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica d’ISGlobal.
El Govern del Regne Unit amb uns 5 casos per cada milió de vacunats amb AstraZeneca es parla d'esdeveniments “extremadament rars”. A Espanya, s’estan estudiant actualment 12 casos de trombosi relacionats amb la injecció entre els 2,5 milions de vacunats, tal com va reconèixer en roda de premsa (minut 39:25) el cap del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón. Aquestes xifres donarien una incidència d’uns 5 casos per cada milió d’immunitzats. A nivell global es parla d’entre 1 i 10 casos per milió.
Els trombes generats per la vacuna de Janssen són encara més poc comuns que en el cas d’AstraZeneca. Els Estats Units van notificar el 13 d’abril 8 casos dels estranys esdeveniments trombòtics combinats amb nivells baixos de plaquetes entre els 7 milions de vacunats. Després d’una reunió d’emergència amb el Comitè per l’Avaluació de Riscos a Farmacovigilància, l’Agència Europea del Medicament ha confirmat les xifres i la similitud amb els casos de la vacunació amb AstraZeneca.
La meitat de les trombes són per causes desconegudes
El 45% de les trombes que es registren tenen causes desconegudes, segons el registre Riete, una base de dades amb més de 90.000 pacients a 24 països actualitzada mes a mes. Rodrigo explica que aquest desconeixement sobre quin pot ser el desencadenant comú ha fet que es pugui posar la lupa sobre la vacuna. “Hi ha hagut milions de vacunats en poc temps i amb més vigilància”, apunta. “Això vol dir que hi ha una vigilancia extraordinària. Si ho féssim amb més medicaments, segurament trobaríem un desencadenant comú”, explica.
Després de les causes desconegudes, les raons més habituales que provoquen coàguls són: la immobilització, el càncer, la cirurgia, el tractament hormonal, el viatge o l’embaràs, segons les xifres de Riete.