Com podem construir espais de confiança mediàtica? Crònica amb aprenentatges clau per al futur de l’educació

Docents de secundària i experts acadèmics van participar el dimecres 25 d’octubre de la jornada “No m’ho empasso: construïm espais de confiança mediàtica”, organitzada per Verificat i la Fundació Bofill amb l’objectiu de debatre sobre l’estat de l’alfabetització mediàtica informacional (AMI) a les aules. I és que nou de cada 10 docents afirma que necessiten formació en AMI, segons l’Estudio de alfabetización mediática en centros de Educación Secundaria Obligatoria (2023), dut a terme pel Ministeri d’Educació i Formació Professional, tal com ha exposat l’autoria i Doctora en Recerca de Mitjans de Comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid, Eva Herrero. 

“És massa tard per dir als nostres adolescents que no facin servir les xarxes socials, són part de la seva vida i el que hem de fer és dir-los com les han d’utilitzar”, ha anunciat Kari Kivinen, expert en divulgació educativa de l’EUIPO Observatory. Durant la seva intervenció, Kivinen ha explicat el cas de Finlàndia, on treballen la formació mediàtica des de ben petits. “Les criatures d’educació infantil ja són consumidores de continguts de molts programes de televisió”, ha apuntat, i per això ha subratllat la importància de formar-los des d’edats prematures i aconseguir així que esdevinguin joves capaços de destriar la desinformació. De fet, segons el Finnish Critical Group, el 30% dels estudiants de secundària “tenen dificultats per identificar la fiabilitat de textos en online”. 

El rol dels mitjans en la creació de continguts per a joves

Vanesa Hernández, cap de la Unitat Estratègica d’Infantils de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) exposava que “hem de formar els nens i nenes perquè es converteixin en adults digitalment capacitats”. “Els estem donant eines de creació massiva sense haver-los ensenyat abans com funcionen”, ha reflexionat Hernández, que ha assegurat que l’AMI “ha de ser un dret fonamental universal”. L’accés a aquest dret, ha dit, “ha de ser una tasca col·lectiva”, ja que “no podem deixar sola l’escola, i els mitjans públics hem de ser aliats”. 

A la part final de la jornada, dedicada a l’exploratori d’Equitat Digital, Albert Aguilera, director del magazín matinal Tot es Mou, explicava que els mitjans públics s’han de posar les piles per acompanyar als centres educatius i oferir propostes de continguts en formats atractius pels joves, com el projecte de SX3 Academy en el que està treballant la CCMA o la proposta Junior Report, un diari per a joves lectors. 

Els centres educatius, claus en la lluita contra la desinformació

“Als Estats Units, la crisi de confiança en l’escola pública i la por dels mestres d’ensenyar continguts considerats polèmics fa que l’educació mediàtica s’hagi de fer per altres vies”, ha lamentat Alex Mahadevan, director de MediaWise (Poynter Institute). Mahadevan ha compartit ponència amb Hernández; Rayan Temara, associat de Lie Detectors; i Lorenzo Marini, codirector de Verificat. “No tota la informació és bona i sovint és difícil confiar-hi. Per això, la desinformació amenaça la democràcia i la justícia social”, ha expressat Marini.

En aquest sentit, l’accés generalitzat a la tecnologia i l’accelerada digitalització educativa han posat de manifest la necessitat d’abordar la desinformació, també a les aules. De fet, segons l’informe Alfabetización Mediática en España (2023), de la Fundació Luca de Tena, el 74% dels docents a l’Estat perceben que l’alumnat està desinformat i un 67% assenyala que no s’han invertit prou recursos a impartir alfabetització mediàtica a les aules per ensenyar els estudiants a tenir una actitud crítica enfront de la informació. 

Domi Viñas, directora de l’IE El Til·ler, explicava que hem de plantejar-nos de forma urgent “com sortir d’aquest analfabetisme” i que “l’escola ha de coliderar aquest canvi”. Quan des del públic es va qüestionar la sobrecàrrega dels docents, Viñas va respondre que “la intensitat de la nostra feina (la dels docents) és palesa, però hem de tirar endavant” i explicava que “la nova mirada (d’AMI) no afegeix una novetat, l’escola sempre ha tingut aquest rol: educar”. 

Centres Desfake, la proposta de Verificat

Durant la jornada s’ha presentat Centres Desfake, la proposta de Verificat per ajudar alumnat i docents a relacionar-se amb la informació que consumeixen i publiquen a internet i a les xarxes socials i a identificar-hi desinformació. “El projecte neix amb l’objectiu de convertir l’AMI en una part essencial de la cultura de l’aula”, ha resumit Cristina Figueras, Responsable d’Escola de Verificat, que ha conclòs: “Volem que els instituts siguin catalitzadors d’una societat més informada, més crítica i més democràtica”. I és que tal com ha apuntat Alba Tobella, codirectora de Verificat, “la manera com llegim internet és la manera com llegim el món”. 

També han participat en la jornada acadèmics com Santiago Tejedor, professor i director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, Charo Sadaba, Doctora en Comunicació i Catedràtica titular de Publicitat a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, i Azucena Vázquez, directora de Transformació Digital a Escuela 21 i coordinadora de la Sx3 Academy de la CCMA.