Com i quan s’activarà el rellotge de les eleccions si Torra és inhabilitat?

El president de la Generalitat, Quim Torra, està a l’espera que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la seva inhabilitació després de no haver despenjat dins del termini que li exigia la Junta Electoral Central la pancarta reclamant la llibertat dels "presos polítics i exiliats". I en cas que el jutge ratifiqui la inhabilitació que va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’obrirà un escenari inèdit en la política catalana.

Després de la inhabilitació del president, el Govern ho haurà de comunicar al Parlament i serà l’actual vicepresident, Pere Aragonès, qui ocuparà de manera interina la presidència de la Generalitat amb unes atribucions reduïdes: no podrà fer canvis de consellers, no podrà convocar eleccions i no podrà sotmetre's a una moció de confiança, segons recull l’article 6.3 de la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern.

La segona afectació serà que a partir de la inhabilitació, s’obrirà un període en el qual el president del Parlament, Roger Torrent, haurà de fer una ronda de consultes amb els grups parlamentaris (igual que després d’unes eleccions) per mirar si hi ha algun candidat a la presidència per sotmetre’s a un debat d’investidura. A partir d’aquí, l’article 4.2 de la Llei de la presidència recull que el president del Parlament "ha de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat" per sotmetre's al debat d’investidura. En el cas que la candidatura no prosperi (com en la investidura fallida d’Artur Mas el 2015 amb Junts pel Sí), s’iniciaria un període de dos mesos (des de la primera votació) per trobar un candidat que aconsegueixi la majoria per ser investit. En cas contrari, es convocarien immediatament les eleccions, que "han de tenir lloc entre 40 i 60 dies" més tard. Segona l'article 42.1 de la Llei Orgànica del règim electoral general, les eleccions s'han de celebrar 54 dies després de la seva convocatòria, la xifra més probable i a la qual fan referència tots els líders polítics.

Ara bé, el president Torra va demanar fa uns dies en una entrevista a Els Matins de TV3 que cap partit independentista presenti un candidat si ell és inhabilitat i l’escenari actual és, en efecte, que cap diputat de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya o la CUP ha anunciat que es presentarà a la presidència. Què passaria en aquest cas?

Arribats a aquest punt hi ha un buit legal, ja que la llei no preveu l'escenari que el president de la cambra no pugui proposar un candidat per falta d’acord o per voluntat política dels partits. Per tant, si no hi ha un candidat que perdi una sessió d’investidura, com es posarà en marxa el rellotge de les eleccions?

Aquest interrogant el van resoldre els lletrats del Parlament el febrer del 2018, amb un informe jurídic que agafava de referència un dictamen del Consell d’Estat en una situació semblant a la que va viure la Comunitat de Madrid el 2003, durant el cas conegut com Tamayazo. Els lletrats de la cambra catalana concloïen (a la pàgina 15 del seu informe) que per iniciar el rellotge dels dos mesos cal que el president del Parlament faci "un acte equivalent a la primera votació d’investidura", que "pot ser la comunicació a la cambra de la constatació de bloqueig polític que impedeix que prosperi un candidat". La forma com s’ha de fer aquest "acte equivalent" no està prevista a la Llei de la presidència i no està clar com ha de ser.

Aquest divendres 25 de setembre el Diari ARA explica que un informe dels serveis jurídics de Presidència de la Generalitat al qual ha tingut accés diu que l'acte equivalent podria ser un ple i que no s'hauria de fer obligatòriament al cap de deu dies del cessament del president Torra, sinó que podria fer-se més endavant, uns dies o unes setmanes després. El president del Parlament, Roger Torrent, ha respost en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio (al minut 7:36) que ell no té "poder de decisió per controlar el rellotge", però que hi ha un petit marge (unes hores o uns dies) entre el final del termini dels 10 dies i l'acte equivalent, "per exemple, per poder calcular que les eleccions siguin un diumenge".

El Tamayazo com a precedent

En el seu informe, els lletrats es basaven en el criteri i la doctrina del Consell d’Estat, l’òrgan consultiu suprem del govern espanyol, al qual també poden acudir presidents de les comunitats autònomes. El 2003 el Consell d’Estat es va pronunciar en el marc del Tamayazo. El maig d’aquell any el PSOE i Esquerra Unida van aconseguir un escó més que el PP i tot feia pensar que el cap de llista dels socialistes, Rafael Simancas, seria elegit president de la comunitat. Ara bé, dos diputats del PSOE (Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez) van desmarcar-se del seu partit: no van votar en l’elecció de la presidència de la cambra i van abstenir-se en la sessió d’investidura, fet que va impossibilitar l’elecció de Simancas com a president. Mesos més tard, quan es van repetir les eleccions, Esperanza Aguirre (del Partit Popular) va aconseguir la majoria absoluta.

Enmig de tot això, l’aleshores president madrileny, Alberto Ruiz-Gallardón, va demanar l’opinió al Consell d’Estat en el supòsit que el debat d’investidura no s’arribés a produir (al final Simancas va ser el candidat i va perdre la investidura, cosa que va iniciar el compte enrere dels dos mesos). El Consell d’Estat va considerar que el fet de constatar i comunicar a l’Assemblea que no hi ha “un candidat que estigui disposat i en condicions de sol·licitar i obtenir la confiança de la Cambra” és a tots els efectes equivalent a una votació fallida per a la investidura d’un candidat i, per tant, posa en marxa el compte enrere de dos mesos per aconseguir un candidat i, si no apareix, convocar eleccions.

El rellotge no es va activar el 2018

La política catalana té dos precedents en què el Parlament no tenia candidat a presidir la Generalitat. El rellotge electoral no va començar a córrer ni el gener ni el març del 2018 en l’ajornament dels debats d’investidura de Carles Puigdemont i Jordi Sánchez, que no van arribar a produir-se. Aleshores, el president Torrent va ajornar el ple d’investidura de Puigdemont argüint que ho feia per assegurar “un debat d’investidura amb garanties” i el de Sánchez fins que el Tribunal Europeu dels Drets Humans resolgués la petició de mesures cautelars que havia demanat el diputat, segons va explicar el mateix Torrent. En aquests dos casos el rellotge de dos mesos abans de la convocatòria electoral no es va posar en marxa.

Puigdemont i Sánchez van acabar renunciant a la investidura i el primer candidat a sotmetre’s al debat va ser Jordi Turull, que no va obtenir la majoria absoluta a la primera votació. Turull va ser empresonat abans de la segona sessió del debat, que ja no es va poder reprendre. Tot i això, el fet que en la primera votació Turull no fos investit sí que va ser suficient per iniciar el compte enrere de dos mesos abans de les eleccions. Dies abans d’esgotar el termini, Quim Torra va ser investit president de la Generalitat.