Com fer una cerca a internet
Els buscadors tenen moltes funcionalitats que es poden optimitzar per fer-ne un bon ús
Els buscadors tenen moltes funcionalitats que es poden optimitzar per fer-ne un bon ús
Et penses que saps buscar informació a internet? Al cap i a la fi, no té cap misteri, oi? Triem un motor de cerca i piquem una pregunta… Doncs no! Com qualsevol eina, cal aprendre a utilitzar-la per poder fer-ne un bon ús.
Al llibre Verified, Mike Caulfield i Sam Wineburg dediquen un capítol a aquesta qüestió. I és que la cerca a internet pot ser una eina molt útil si la sabem fer servir. Aquí us explicarem com fer una (bona) cerca partint del mètode de Caulfield i Wineburg.
Motors de cerca, no motors de la veritat
Fer-se una bona pregunta és el primer pas per trobar la resposta que busquem. “Què vull saber?” i “per què ho vull saber?” semblen qüestions evidents, però són importants i ens serviran per tenir clares les nostres expectatives. Necessito la informació per a un treball important? La vull per resoldre una discussió amb un amic? La profunditat de la cerca dependrà dels nostres objectius i expectatives. Tampoc cal que ens passem hores ideant la pregunta perfecta, simplement és un punt de partida.
Sabem què volem buscar i per què, i ara? Ja podem passar a l’acció? No ben bé. Abans de fer servir una eina, primer cal entendre com funciona. No necessitem una carrera universitària en informàtica per fer una cerca a Google, però hi ha un parell de detalls que hem de tenir clars. Com diuen Mike Caulfield i Sam Wineburg: són motors de cerca, no motors de la veritat. A Google podem trobar informació (i molta!), però, al final, depèn de nosaltres llegir-la, processar-la i jutjar-ne la validesa.
Més d’un 50% dels usuaris no arriben més enllà del tercer resultat. Com veurem més endavant, els motors de cerca (i el posicionament dels resultats) són un joc de paraules clau. L’optimització per a motors de cerca (o SEO per les sigles en anglès) és tot un negoci. Això implica que el primer resultat no sempre serà el més fiable i rigorós. Un altre detall que ens cal tenir en compte és la publicitat. Si un dels resultats porta una etiqueta amb la paraula “Ad”, vol dir que és un anunci. Aquesta mena de resultats, malgrat aparèixer a dalt de la pàgina, no sempre seran els més útils per a la nostra tasca.
La clau de la cerca
Els algoritmes, malgrat que a vegades ho sembli, no pensen. O, bé, no com ho fem els humans. Pot semblar que quan fem una pregunta a un motor de cerca, ens entén i ens respon, però no és així. En realitat, aquests sistemes estan construïts per funcionar amb paraules clau. Google ofereix resultats que contenen les paraules que has fet servir (o sinònims). Això vol dir que per fer una bona cerca, caldrà trobar les paraules clau concretes. A vegades, si la nostra tria és massa general, no trobarem el que busquem.
Aleshores, clars i específics, què més? També ens cal ser objectius o, en realitat, triar paraules que no denotin cap atribut que pugui inclinar la balança cap a un resultat o un altre. Per exemple, imaginem que volem saber si l’energia nuclear és segura. Primer busquem “energia nuclear perillosa”.
Els dos primers resultats són pàgines de l’organització Greenpeace amb arguments en contra d’aquesta mena d’energia. El tercer és un article de la Revista Economia Industrial escrit per Carlos Bravo Villa que l’any 2008 (quan es va publicar) era responsable de la Campanya d’Energia a Greenpeace.
I si cerquem “energia nuclear segura”? Primer veiem un fragment destacat de l’International Atomic Energy Agency (un organisme de les Nacions Unides).
Els dos següents són una altra publicació del mateix organisme i un del Consell de Seguretat Nuclear.
Així doncs, les paraules que triem condicionen els resultats de la cerca. La cosa es complica encara més quan sumem el biaix de confirmació, i és que tendim a veure les proves que confirmen les nostres expectatives i a descartar aquelles que les contradiuen. “Energia nuclear seguretat” o “Centrals nuclears seguretat” són opcions més objectives i més en sintonia amb les nostres expectatives. Això no ens assegura que els resultats ens donin la veritat objectiva, però una bona tria de paraules clau ens serveix per no tancar-nos portes en la nostra investigació. Aquest cop, Verificat ja ha fet la feina per vosaltres. Si us interessa, en aquest article podeu llegir què en sabem sobre la seguretat de les centrals nuclears.
Finalment, recorda: es pot fer més d’una cerca. Sembla evident, però si no trobem una resposta convincent amb la nostra primera cerca, sempre en podem fer una altra. Anem ajustant la cerca i les paraules clau fins que estem satisfets. Al cap i a la fi, si el que volem és una recepta per fer galetes, potser no ens caldrà tot aquest procés. Però per temes més polèmics que aquest, ens convé ser rigorosos. Si voleu aprofundir en la qüestió, llegiu aquest article sobre com fer una cerca inversa d’imatges (una eina clau per a tot fact-checker).