Com es distribueixen els partits a l’Eurocambra?

Del 6 al 9 de juny se celebren les eleccions europees. Com cada cinc anys, la ciutadania de la Unió Europea decidirà els diputats i diputades que la representaran al Parlament Europeu durant la pròxima legislatura, un total de 720, 15 més que l’any 2019.

Cadascun dels 27 membres de la UE vota a escala nacional els seus representants. Un cop decidida la voluntat de la ciutadania, els escons es reparteixen a l’Eurocambra segons el principi de “proporcionalitat decreixent”. És a dir, que un europarlamentari d’un estat més gran representa més persones que un d’un estat petit. El nombre mínim d’eurodiputats que pot triar un país és de sis i el màxim de 96.

En el cas d’Espanya, s’escullen un total de 61 europarlamentaris, dos més que en les eleccions del 2019. És el quart país que més n’escull, per darrere d’Itàlia (76), França (81) i Alemanya (96). Per als comicis d’enguany, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat un total de 33 candidatures. Atès que les votacions es comptabilitzen en circumscripció única, a diferència del que passa en les eleccions generals o autonòmiques, totes les candidatures són comunes al conjunt de l’Estat. Per tant, qualsevol ciutadà pot votar qualsevol de les 33 llistes.

Espanya va començar la legislatura 2019-2024 amb 54 representants al Parlament Europeu, però en va sumar cinc més l’1 de febrer del 2020, quan es va fer efectiva la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

La distribució dels grups polítics

Cada estat membre vota partits a escala nacional que, posteriorment, al Parlament Europeu, es distribueixen en grups polítics integrats per formacions de diferents països amb ideologies similars. Cada coalició compta amb, com a mínim, 23 diputats. Actualment, hi ha set grups polítics que s’estructuren de la següent manera:

Els 59 eurodiputats triats a Espanya l’any 2019 i que, per tant, tenen representació actual a l’Eurocambra, s’han estructurat en les famílies polítiques europees, així:

• PSOE, encapçalat per Josep Borrell, dins l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (SD).
• PP, amb Dolors Montserrat al capdavant, forma part del Partit Popular Europeu (PPE).
• Ciutadans, amb Jordi Cañas, s’inclou en el grup dels liberals Renovar Europa. També està en aquest grup el PNB, amb Oihane Agirregoitia.
• Podem, liderat per Pablo Bustinduy, està al grup de l’Esquerra Unitària Europea.
• Vox, amb Jorge Buxadé com a cap de llista, està dins del grup ultraconservador Conservadors i Reformistes Europeus. L’altre grup d’extrema dreta a l’Eurocambra, Identitat i Democràcia, està format pels partits dels italians Giorgia Meloni i Matteo Salvini, o de la francesa Marine Le Pen, entre altres.
• ERC (juntament amb EH Bildu i el BNG), encapçalat per Diana Riba, forma part dels Verds – Aliança Lliure Europea (Verds-ALE).
• Junts per Europa, el partit de Carles Puigdemont, va decidir no adherir-se a cap grup.