Cinc mentides sobre la guerra a Ucraïna: el discurs de Putin, verificat

Què s’ha dit?

Putin va afirmar que el govern d’Ucraïna és un “règim neonazi”, que els EUA tenen “laboratoris biològics secrets” a territori ucraïnès, que els referèndums d’annexió a Rússia van ser democràtics i legals, que una brigada ucraïnesa es diu “Edelweiss” en honor a una divisió nazi i que l’executiu de Zelenski ha intentat adquirir armament nuclear.

Què en sabem?

És fals. El govern ucraïnès no és nazi i ha estat elegit democràticament, no hi ha proves que els EUA tinguin laboratoris biològics a Ucraïna, els referèndums no es poden considerar legals segons el dret internacional, la Desena Brigada de Muntanya de l’exèrcit ucraïnès va rebre el títol honorífic “Edelweiss” per la seva actuació “exemplar” en la guerra i tampoc hi ha proves que l’executiu de Zelenski hagi intentat adquirir armes nuclears.

Comparteix aquesta verificació:

Coneix al nostre metodologia

El president de Rússia, Vladímir Putin, es va dirigir el passat dimarts 21 de febrer a Moscou als diputats i senadors de l'Assemblea Federal, l'òrgan legislatiu de la federació, justament quan feia pràcticament un any de la invasió russa d’Ucraïna. Al seu discurs, que va durar prop de dues hores i va ser traduït íntegrament per RTVE en un vídeo a YouTube que ha superat el mig milió de visualitzacions, el mandatari va fer diverses afirmacions falses relacionades amb la guerra a Ucraïna. 

N'hem analitzat cinc, algunes de les quals Putin ha repetit reiteradament a les seves intervencions públiques des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer del 2022.

No, el govern de Zelenski no és un “règim neonazi”

El president rus, al començament del seu discurs, es va referir al govern ucraïnès liderat per Volodímir Zelenski com a “règim neonazi”. Putin ja havia dit que el “neonazisme” s’havia “elevat a Ucraïna al rang de política nacional” a la intervenció que va fer tres dies abans que les tropes russes entressin al territori ucraïnès.

És FALS. Una declaració signada per més de 300 acadèmics especialitzats en el nazisme, l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial ho ha desmentit: “La propaganda russa ha pintat l'Estat ucraïnès com a nazi i feixista des que les forces especials russes van entrar per primera vegada a Ucraïna el 2014 […]. Va ser propaganda el 2014. Continua sent propaganda avui”. Els acadèmics afegeixen a la seva declaració, citada també per l’agència de verificació FactCheck.org, que Ucraïna, “com qualsevol altre país, té extremistes de dreta i grups xenòfobs violents”, però qualifiquen la narrativa difosa pel Kremlin com a “falsa” i “objectivament errònia”. 

Zelenski va ser elegit democràticament com a president d’Ucraïna amb el 73,22% dels vots a la segona volta de les eleccions presidencials del 2019 i el seu partit, Servidor del Poble, va guanyar les parlamentàries del mateix any amb el 43,16% dels sufragis, mentre que la coalició liderada pel partit Svoboda, “el braç polític més desenvolupat de l'extrema dreta ucraïnesa” segons un informe de l’ONG Freedom House, va rebre el 2,15%. Els dos processos van ser considerats competitius per les dues missions d’observació liderades per l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i Freedom House, que qualifica el país com a “parcialment lliure” basant-se en una sèrie d’indicadors sobre els drets polítics i les llibertats civils, també va afirmar que els comicis “havien estat competitius i creïbles”.

El govern ucraïnès és un règim neonazi

La formació de Zelenski defineix la seva ideologia com a “centrisme ucraïnès” a la seva pàgina web i es compromet al seu programa electoral a ampliar la “cooperació amb la UE i l'OTAN”. En aquest sentit, un article acadèmic publicat a la revista Journal of Democracy afirma que la campanya presidencial de l’actual líder ucraïnès no tenia “en gran mesura declaracions ideològiques clares o propostes polítiques significatives”, sinó que “va aprofitar el profund desig públic de cares noves i el disgust amb les elits polítiques”. 

El mateix Zelenski va rebatre les acusacions de Putin en un discurs adreçat al poble rus hores abans de l'inici de la invasió: “Us diuen que som nazis. Però com pot donar suport al nazisme un poble que va perdre vuit milions de vides per derrotar els nazis? Com puc ser jo un nazi? Digueu-li al meu avi, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial com a soldat d'infanteria soviètic i va morir sent un coronel en una Ucraïna independent”. Així es pot veure al vídeo del discurs que van publicar el diari ucraïnès Ukrainska Pravda i el digital El HuffPost o a la transcripció de la revista Foreign Policy. 

De fet, l’actual líder ucraïnès també va dir en una entrevista a The Times of Israel que té “sang jueva” i que va créixer en “una família soviètica jueva” i, en una visita el 2020 a Jerusalem, va recordar que els germans del seu avi “van ser víctimes de l’Holocaust”.

No, no hi ha proves que els EUA tinguin “laboratoris biològics secrets” a Ucraïna 

Vladímir Putin també va assegurar al seu discurs que els Estats Units havien desplegat “laboratoris biològics secrets” a Ucraïna. Aquest és un tema que Rússia ha portat fins i tot al Consell de Seguretat de l’ONU, on el seu ambaixador va presentar uns fulls que suposadament demostraven l’existència d’aquestes instal·lacions.

És FALS. No hi ha cap evidència que aquests laboratoris existeixin, tal com vam verificar a Verificat i d’acord amb agències de fact-checking de tot el món com AFP, PolitiFact, FactCheck.org, Snopes o EFE Verifica. L'Alta Representant per a Afers de Desarmament de l'ONU, Izumi Nakamitsu, va manifestar l’11 de març del 2022 que “les Nacions Unides no tenen coneixement de cap programa d'armes biològiques” a Ucraïna, una afirmació que va reiterar dies després davant la insistència de Rússia. 

Els Estats Units tenen laboratoris secrets d'armes biològiques a Ucraïna

A més, tant els Estats Units com Ucraïna han signat la Convenció sobre les Armes Biològiques de les Nacions Unides que prohibeix als països emmagatzemar o produir arsenal d'aquest tipus. Els nord-americans sí que han finançat alguns laboratoris a territori ucraïnès, però aquestes instal·lacions s'encarreguen, precisament, de prevenir amenaces biològiques, entre altres activitats, segons explica l'ambaixada dels Estats Units a Ucraïna i el Servei de Seguretat d’Ucraïna.

No, els referèndums d’annexió a Rússia no van ser democràtics ni legals

Putin també es va dirigir al seu discurs a la ciutadania de les províncies ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson, les quals es troben sota l’ocupació de l’exèrcit rus. “Vosaltres, amics meus, vau decidir el vostre futur en els referèndums i vau prendre una decisió clara malgrat les amenaces i la violència dels neonazis […], però no hi ha hagut res més fort que la vostra intenció d'estar amb Rússia”, els va dir en referència a les consultes d’annexió a la federació russa que es van organitzar a finals de setembre de 2022 a aquestes regions de l’est d’Ucraïna. 

És FALS. Els referèndums es van celebrar sota un conflicte armat en curs, en zones sota control rus i fora del marc legal i constitucional d'Ucraïna, de manera que “no es poden definir com una autèntica expressió de la voluntat popular”, va declarar la secretària general adjunta d'Afers Polítics de les Nacions Unides, Rosemary A. DiCarlo. La diplomàtica també va afegir que les accions unilaterals destinades a donar una façana de legitimitat a l'intent d'adquisició per la força del territori d'un Estat per un altre Estat “no es poden considerar legals segons el dret internacional”.

Els referèndums d’annexió a Rússia celebrats a les províncies ucraïneses són legals, democràtics i reflecteixen la voluntat de la seva ciutadania

La mateixa Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el 12 d’octubre del 2022 amb 143 vots a favor, cinc en contra i 35 abstencions una resolució en la qual es manifestava que aquestes consultes “no tenen cap validesa segons el dret internacional ni serveixen de base per a modificar de cap manera l'estatut d'aquestes regions d'Ucraïna”. El director adjunt d'Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central també va expressar que “és absurd que les autoritats russes creguin que aquestes suposades votacions, dutes a terme a punta de pistola en presència de soldats russos i els seus representants, tenen qualsevol mena de credibilitat”.

No, una brigada ucraïnesa no es diu “Edelweiss” en honor a una divisió nazi

“Fa molt poc, una brigada de les forces armades d'Ucraïna va rebre el nom d'Edelweiss en honor a una divisió nazi el personal de la qual va participar en la deportació de jueus”, va afirmar també el president rus al seu discurs a Moscou. 

És FALS. Zelenski va atorgar el passat 14 de febrer el títol honorífic d'“Edelweiss” a la Desena Brigada de Muntanya de les Forces Terrestres de l'Exèrcit ucraïnès per “l'exercici exemplar de les tasques assignades en el curs de la defensa de la integritat territorial i la independència d'Ucraïna”, segons el decret presidencial publicat el 14 de febrer del 2023 i com també va explicar l’agència de fact-checking Maldita. El document emès pel president ucraïnès en cap moment fa referència a la Primera Divisió de Muntanya de l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial, el símbol de la qual era l’Edelweiss, la flor de neu, al contrari del que va suggerir Putin. 

De fet, la mateixa Rússia va tenir entre les seves files una unitat anomenada “Edelweiss” al 17è Destacament de Propòsit Especial entre 2011 i 2016, any a partir del qual va canviar la seva denominació. A més, l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, una aliança militar postsoviètica controlada per la federació russa, té entre les seves bases un camp d'entrenament al Kirguizistan que també es diu “Edelweiss”, el qual va albergar exercicis d'entrenament el passat agost. 

L’Edelweiss també és un dels emblemes de Suïssa, com explica el portal de notícies de la societat suïssa de ràdio i televisió swissinfo.ch, i apareix a les monedes de dos cèntims d’Àustria com a símbol del deure de “respectar la natura”.

Una de les brigades de les forces armades d'Ucraïna ha rebut el nom d'Edelweiss en honor a una divisió nazi 

Tanmateix, el que sí que ha passat és que les formacions militars de voluntaris que van ser creades pels grups ultranacionalistes al començament de la guerra al Donbass el 2014 s’han integrat dins les forces armades ucraïneses, tal com detalla un informe de l'ONG Freedom House del 2018 sobre l’auge de l'extrema dreta a Ucraïna i com ja vam explicar a Verificat a una verificació sobre el batalló Azov.

No, no hi ha proves que Ucraïna hagi intentat adquirir armament nuclear 

A la mateixa intervenció on va anunciar la suspensió del pacte per a la reducció de les armes nuclears amb els Estats Units, Putin es va referir als “intents en va del règim de Kíev d'obtenir armes nuclears”, una qüestió sobre la qual “van parlar públicament”, segons va afirmar el president rus. El mandatari ja havia dit que “Kíev va declarar que podia aconseguir armes nuclears” al discurs que va donar amb motiu del Dia de la Victòria, quan els russos celebren la derrota dels nazis el 1945. 

És FALS. No hi ha cap prova que Ucraïna hagi intentat adquirir armes nuclears. Una investigació de l’Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) de les Nacions Unides que es va realitzar a petició del govern ucraïnès i les conclusions de la qual es van publicar el 2 de novembre del 2022 “no va trobar indicis d’activitat i materials nuclears no declarats” als emplaçaments on el govern rus deia que Ucraïna estava desenvolupant la seva activitat nuclear.

Ucraïna va entregar tot el seu arsenal nuclear a Rússia el 1994, quan va signar el Memoràndum de Budapest i es va adherir al Tractat de No Proliferació Nuclear a canvi que Rússia, els Estats Units i Regne Unit es comprometessin a respectar la “independència i sobirania i les fronteres existents d'Ucraïna”, així com a abstenir-se de “recórrer a l'amenaça o l'ús de la força contra la integritat territorial” del país.

Ucraïna ha intentat adquirir armes nuclears

De fet, el que va dir públicament el ministre ucraïnès d’Assumptes Exteriors, Dmytro Kuleba, el 23 d’octubre del 2022 va que ser que Ucraïna no té armes nuclears ni té previst adquirir-les, en resposta a les acusacions de Rússia sobre que el seu govern estava desenvolupant una bomba bruta, un artefacte que combina explosius convencionals i elements radioactius.

Zelenski va assegurar el 21 de febrer de 2022 a la Conferència de Seguretat de Munic, tres dies abans de l’inici de la invasió russa, que iniciava consultes en el marc del Memoràndum de Budapest per tal d’evitar la guerra i que, si no se celebraven o els seus resultats no garantien la seguretat d'Ucraïna, tindrien “tot el dret a pensar que el Memoràndum de Budapest no funciona i que totes les decisions del paquet del 1994 estan en dubte”. 

Tanmateix, encara que les tropes russes van envair finalment Ucraïna, no hi ha constància que l’executiu de Zelenski hagi tractat d’obtenir armament nuclear, com ja hem explicat. A més, fins i tot si les acusacions del Kremlin fossin certes, “Ucraïna no té la majoria de les capacitats crucials necessàries per desenvolupar un programa d'armes nuclears”, com van assenyalar Mariana Budjeryn, investigadora associada sènior del Projecte sobre la Gestió de l'Àtom al Centre Belfer de la Harvard Kennedy School, i Matthew Bunn, co-investigador principal del mateix projecte, a un article publicat al mitjà de comunicació especialitzat Bulletin of the Atomic Scientists.