Centres, docents i alumnat s’uneixen per impulsar un nou pacte social contra la desinformació

La desinformació és un dels grans reptes de les societats modernes. També és un problema que afecta la ciutadania a l’hora d’exercir els seus drets i que té un impacte palpable a les escoles. El projecte Centres Desfake —liderat per Verificat en col·laboració amb Escola 21 i Junior Report i en el marc de la subvenció per a l’Impuls Digital del Departament d’Educació— va néixer per dotar la comunitat educativa de competències en alfabetització mediàtica informacional (AMI). És a dir, en eines pràctiques perquè l’alumnat pugui fer front a la informació de baixa qualitat que rep a través de les xarxes socials i altres plataformes digitals.

El 30 d’abril passat al Hub Social Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Bofill, es va celebrar un any de treball d’aquesta iniciativa pionera a Catalunya. La jornada Esquiva fakes, busca fets va servir per avaluar aquesta primera fase del projecte Centres Desfake, en què han participat deu centres educatius repartits per tot el territori, i per definir els passos següents de la mà dels seus protagonistes.

“El problema de la desinformació continua reduint-se a les fake news, però és molt més gran”, va recordar Cristina Figueras, responsable de Verificat Escola, que va presentar els continguts de la guia (disponible per descarregar de forma gratuïta) amb els principals aprenentatges del pilot realitzat en els darrers mesos. 

“Aquesta guia busca explicar els passos necessaris perquè un centre es converteixi en un centre Desfake”, va explicar Figueras i va recalcar la importància que la comunitat educativa en conjunt —des de l’alumnat fins al professorat, passant per les famílies— incorpori “una mirada crítica” als hàbits informacionals de les persones joves. Els assistents a l’acte van rebre a l’entrada un exemplar d’aquesta guia, que inclou materials de suport, propostes i fonts d’inspiració perquè qualsevol centre pugui aplicar els principis de l’AMI de manera àmplia i acord a les seves necessitats. 

“Aquesta guia us l’heu de fer vostra”, va assenyalar Figueras als professionals de l’àmbit educatiu presents a la jornada.

Com gestionar aquest nou ecosistema informatiu?

Problematitzar la desinformació i la realitat informativa actual és un punt de partida clau per aplicar els principis de l’AMI. Així ho va deixar clar Àlex Hinojo, autor del pròleg de la guia i patró de la Fundació Bofill, durant l’obertura de l’acte. “Som la primera generació que viu un aquest ecosistema informatiu”, va dir Hinojo, que va apuntar, en primer lloc, els aspectes positius d’aquesta nova realitat: més actors i més facilitat perquè noves veus se sumin al debat públic.

Tanmateix, també introdueix nous reptes i dificultats. El principal, “el soroll” i la manera com certs col·lectius usen la democratització de l’esfera informativa per impulsar la seva agenda mitjançant la desinformació, va dir Hinojo. “Hem d’aprendre a gestionar [aquest nou ecosistema] i posar límits”, va assenyalar l’expert, i advertí també dels perills de la velocitat que impregna el nostre dia a dia, també a l’hora d’informar-nos. “Aquesta acceleració frena el matís i no permet reflexionar. No podem perdre de vista la necessitat que hi hagi un temps de reflexió quan ens enfrontem a un contingut, sigui amb pantalla o sense pantalla”.

Però què és exactament un Centre Desfake? Lorenzo Marini, cofundador i cap d’estratègia i impacte de Verificat, va respondre a aquesta pregunta de la manera següent: “un centre on des de la direcció fins als alumnes són conscients dels canvis que exigeix ​​l’actual societat d’informació, la qual requereix noves competències. I que les incorpora de manera transversal”.

Les paraules de Marini van ser recollides per la resta de participants d’una taula rodona que va servir per analitzar els aprenentatges del pilot del projecte. “Volem que els nostres alumnes siguin ciutadans del futur en un espai de confiança mediàtica”, va assenyalar Pilar Martín, cap d’estudis de Secundària de l’Institut Escola Rec Comtal, un dels centres participants en aquesta fase inicial.

Per això, va recalcar Martín, els centres han d’aportar “eines i habilitats” perquè l’alumnat, i el conjunt de la comunitat educativa, sigui capaç de consumir, construir i distribuir informació d’una manera crítica.

Continuïtat del projecte

Els ponents a la taula rodona van coincidir en la necessitat que aquesta prova pilot sigui només el punt de partida de Centres Desfake i d’altres iniciatives similars. Van fer una crida a “fer xarxa” amb altres centres de Catalunya i d’altres parts de l’estat per impulsar els principis de l’AMI d’una manera transversal.

Per arribar a aquest objectiu és imprescindible que hi hagi una anàlisi i un diagnòstic previ encertats, va advertir Iolanda Parra, periodista, antropòloga i professora de secundària a Centres Desfake. “Hem de ser conscients que tenim un problema. I cal tenir molta cura de dir que els nostres alumnes, a pesar d’utilitzar tota mena d’eines digitals, són competents digitalment”.

A partir de la seva experiència traslladant a l’aula tècniques de verificació i altres eines de l’AMI, Parra va reconèixer que aquesta és una tasca de vegades complexa. I que de tant en tant apareixen “resistències” per part de l’alumnat a tractar aquests assumptes. Per això la necessitat de treballar-los progressivament, va destacar la docent.

De quina manera iniciatives com Centres Desfake poden arribar a cada vegada més centres? Per a Lorenzo Marini és fonamental que “com a societat ens creem projectes d’aquest tipus”. És a dir, que cada cop més actors siguin conscients de la necessitat de dotar els joves de noves competències informacionals i mediàtiques. Des de les institucions al sector privat, va recalcar Marini, que va establir una comparació amb els avenços dels darrers anys en la lluita contra el racisme o contra la violència de gènere. “La lluita contra la desinformació ha de ser igual, hi ha d’haver un gran pacte social, perquè tots aportem”.

En aquest sentit, Joan Cuevas, director general d’innovació, investigació i cultura digital al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, també present a la taula rodona, va proposar diversos blocs de mesures per avançar en aquesta línia.

En primer lloc, establir polítiques específiques relacionades amb els programes educatius i el treball curricular, que permetin “dinamitzar i aterrar millor” aquestes noves competències informacionals. Un segon nivell, relacionat amb polítiques estructurals. I finalment, un tercer bloc per establir “un pacte de país” que permeti combatre la desinformació i construir un entorn mediàtic i informacional més sa.

Tallers per frenar la desinformació

Com hem vist, navegar avui dia per internet i els seus continguts no és una tasca fàcil. Per ajudar els alumnes a enfrontar-se a aquesta creixent complexitat, l’AMI ofereix eines específiques. Les quals van ser posades en pràctica durant la jornada Esquiva fakes, busca fets, a través de quatre tallers, en què van poder participar els assistents a l’acte.

El primer d’aquests tallers va ser liderat per l’Institut de Diàleg Socràtic i s’hi van explorar els prejudicis d’alumnes cap a professors i a l’inrevés. El segon va anar a càrrec de Junior Report, a través d’una anàlisi per identificar els biaixos de gènere en titulars de premsa i, després, esmenar-los.

El tercer taller va comptar amb l’acompanyament de Visual Trust per comprovar la fiabilitat i la validesa de les imatges que es creen a través de les eines d’intel·ligència artificial generativa. Finalment, de la mà de Verificat, els participants del quart taller van poder experimentar amb mites sobre salut i ciència.

A cadascun d’aquests tallers es van treballar els quatre eixos vertebradors de l’AMI, integrats també en totes les propostes als centres del projecte Centres Desfake:

• El periodisme i la verificació de dades. La comprensió dels mitjans de comunicació, la interpretació de notícies, la identificació de fonts fiables i l’aplicació de tècniques de verificació de dades.
• Diàleg ciutadà i participació política. Com la ciutadania es comunica, debat i participa de manera informada en assumptes d’interès públic, incloent-hi les habilitats necessàries per a una participació activa en la política.
• Coneixement i mètode científic.  La construcció del coneixement, la valoració crítica de fonts acadèmiques i la comprensió del mètode científic com a eina per avaluar la informació.
• Narratives i històries. La importància del relat i les narratives. Com aquestes històries modelen la nostra percepció i interpretació del món.

Premis a les millors verificacions

Avaluar de manera crítica la informació que rebem a través de les xarxes és tot un repte. Però també pot ser un desafiament divertit i emocionant. Per demostrar-ho, des del projecte Desfake es va llançar aquest any la primera edició dels Premis Desfake contra la desinformació.

Per tancar la jornada va tenir lloc el lliurament als equips guardonats, de la mà de Maria Bouabdellah, presentadora del programa infantil Ràndom SX3. La menció “contra les mentides que alimenten l’odi” va anar a parar a la verificació The Wild Alzina Verifica, dels alumnes de l’Insitut Alzina. La segona menció “mentides que intoxiquen el planeta” es va atorgar a Verifica la Biologia, la candidatura d’una alumna de l’INS Domènec i Montaner.

Es van premiar també les verificacions més rigoroses. El primer premi va ser a Mentides de Meloni, de l’alumnat de l’Institut Alzina; i el segon premi als Texans bomboclat, de l’alumnat del FEP Sant Ramon Nonat.

La segona categoria va premiar la verificació més divulgativa. En aquest cas la guanyadora va ser Com verificar desinformació en 4 passos, també dels alumnes del FEP Sant Ramon Nonat. I el segon premi va anar a parar a Rescue you, no ens enganyaràs!, de l’Institut Alzina.