Catalunya no té l’índex de criminalitat més alt d’Europa i altres dades verificades d’un missatge viral

Ens heu compartit a través del número de WhatsApp de Verificat (+34 666 908 353) un missatge “reenviat moltes vegades” que també s’ha difós a través de X (abans Twitter), i que inclou multitud de dades enganyoses i descontextualitzades que parlen de la situació dels estrangers a Catalunya i la seva implicació en la societat.

Contrastem i verifiquem el contingut d’aquesta cadena viral:

“Més del 50% [dels immigrants] no treballen”

Un 61,1% dels estrangers de més de 16 anys a Catalunya estan ocupats, tal com s’indica a l’últim informe amb dades d’octubre de 2024 del Ministeri de Treball i Economia Social, basat en xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA). No obstant això, aquesta comparativa pot resultar una mica enganyosa, perquè els majors de 16 anys també inclouen persones jubilades o incapacitades per a treballar per diversos motius, tal com expliquem aquí.

En el cas del total de població estrangera, incloent-hi també als menors de 16 anys, estan ocupats un 54,3%, segons dades de població total de l’Idescat i d’ocupació mitjana de 2023 de l’EPA.

La població estrangera ocupada és el 84,3% de la població activa, és a dir, d’aquella que està ocupada o buscant treball.

“En els últims sis anys l’arribada de menes ha augmentat un 280%”

L’arribada de menors no acompanyats a Catalunya ha disminuït respecte a fa sis anys. Concretament, les arribades en 2024 han baixat un 28,71% en comparació amb aquest any. En 2018 van arribar a Catalunya 3.709 adolescents i joves migrants sense companyia, mentre que en 2024 van ser un total de 2.644, segons dades del Departament de Drets Socials i Inclusió.

“Catalunya és, avui dia, el territori més islamitzat d’Europa”

Més enllà de comparacions territorials, cal partir de la base que Catalunya no és un territori que estigui sent “islamitzat”, tal com expliquem detalladament en aquesta verificació.

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) “islamització” ve d’“islamitzar”, que pot tenir tres significats: convertir a l’islam, adoptar la religió, els costums i la cultura islàmics o aplicar la llei islàmica. Així, Avi Astor, doctor en Sociologia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar a Verificat que, quan es parla d’islamització, no es parla únicament en un sentit numèric, sinó d’una voluntat “d’imposar la xaria (llei islàmica) o els fonaments islàmics” en una regió determinada, un fet que “a Catalunya no està passant”.

El mateix va confirmar el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, David Moya, que va dir que “no podem parlar d’islamització en l’àmbit públic” perquè la constitució i l’estat de dret regulen molt bé quins són els molt limitats àmbits en els quals la religió pot condicionar l’actuació dels poders públics. Fins i tot en l’espai privatiu dels ciutadans -ni tan sols dels fidels d’aquesta religió- les normes religioses tenen un espai molt restringit per a imposar obligacions jurídiques. D’aquesta manera, dir que Espanya o Catalunya “s’està ‘islamitzant’ no té molt recorregut” perquè l’estat és aconfessional i, per tant, cap religió, ni tan sols la catòlica, pot imposar de manera general obligacions jurídiques als ciutadans, segons va explicar el jurista.

“Catalunya s’ha convertit en el territori que més despunta amb l’índex de criminalitat a Europa amb 60,6 punts”

En 2022, la taxa de criminalitat per comunitats autònomes, mesura com el nombre d’infraccions penals per 1.000 habitants, va ser superior a les Balears (63,4) que a Catalunya (60,7), segons dades de l’INE.

En comparar aquestes taxes amb les d’altres països europeus, s’evidencia que Catalunya no és el territori que la té més elevada. En 2022 va ser superada pel Regne Unit (79,5) i Bèlgica (74,8), i igual a la d’Alemanya (60,7) segons dades del Ministeri de l’Interior.

En 2023, la taxa de criminalitat de Catalunya va ser de 63,9, mentre que a les Balears de 64,1, encara que no hi ha dades comparatives amb altres països europeus d’enguany.

“Barcelona és la segona ciutat europea amb més robatoris per habitant”

Barcelona és la tercera província de la Unió Europea (UE) amb més robatoris amb força, per darrere de París i la Guaiana Francesa – situada en la costa nord-est de Sud-amèrica, però pertanyent a la UE per ser una regió de França -, segons dades de l’Eurostat de 2022.

L’estadística de l’Eurostat també recull altres tipus de robatoris: en establiments, en propietats privades o robatoris en general. No obstant això, Barcelona no es troba en la part alta de cap d’aquestes categories, tal com expliquem en aquesta verificació.

D’altra banda, les dades que ofereix Eurostat són a nivell províncies, no ciutats (NUTS 3).

“El 91% dels condemnats a Catalunya per violacions són estrangers”

El 30 de juny de 2024 hi havia a les presons catalanes 24 homes empresonats per violació, 22 dels quals eren d’origen estranger – i això suposa un 91% -, segons dades del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. No obstant això, es tracta d’una mostra “petita”, fet que “s’hauria de tenir en compte per a no treure conclusions sobre tendències generals”, va explicar a Verificat José María López Riba, doctor en Criminologia i Dret per la Universitat Pompeu Fabra.

A més, quan s’observen mostres més àmplies de presumptes responsables de violacions a Catalunya, la proporció canvia i els estrangers passen a ser menys de la meitat. Els biaixos policials i judicials són un altre dels factors que cal tenir en compte per a analitzar correctament aquestes dades, tal com expliquem en aquesta verificació.

“A Catalunya, gairebé el 50% de naixements són fills d’immigrants”

Actualment, ni l’Idescat ni l’INE, les entitats estadístiques catalana i estatal respectivament, proporcionen dades del nombre de naixements segons la nacionalitat de tots dos dels seus progenitors. L’Idescat només presenta dades de fills de mare estrangera, que van ser un 34,8% dels nascuts en 2023, d’acord amb les últimes dades disponibles.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE), no obstant això, sí que proporcionava fins a 2021 dades de tots dos progenitors, encara que ara “totes les taules que existeixen només recullen variables de la mare”, tal com ha informat el seu gabinet de comunicació a Verificat. Les últimes xifres que consultem sobre aquest tema indiquen que el 38% dels naixements a Catalunya corresponien a progenitors estrangers (un o els dos), tal com expliquem en aquesta verificació.

No obstant això, un informe publicat en 2024 per la Universitat CEU San Pablo, titulat Catalunya, declivi demogràfic d’una societat multicultural, defensa que “gairebé el 50% dels nascuts a Catalunya tenien en 2022 almenys un progenitor nascut fora d’Espanya”. Aquesta xifra s’ha calculat a partir d’operacions amb “microdades de naixements de l’INE”, segons ha explicat el seu autor, Alejandro Macarrón, a Verificat. El treball no dona detalls metodològics i no ha estat revisat per parells.

Així mateix, el missatge viral defensa que hi ha xifres superiors al 50% en diverses localitats catalanes. No obstant això, no hem pogut comprovar-les, ja que l’Idescat no presenta dades desglossades.