Catalunya no té la bretxa salarial entre homes i dones més alta d’Espanya, com afirma Albiach

La presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, va afirmar en una conferència política el 8 de setembre que “la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya és la més alta de tot l’Estat” (al minut 22:05). És FALS. Segons les últimes dades disponibles de l’Enquesta anual d’estructura salarial, del 2019, Catalunya era la setena comunitat autònoma amb més bretxa salarial si es té en compte el guany mitjà anual i la segona si es miren els ingressos per hora normal de treball.

“La bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya és la més alta de tot l’Estat”

Jéssica Albiach, En Comú Podem

El departament de premsa d’En Comú Podem remet a Verificat un article que va publicar l’Ara el 14 de gener de 2020, amb dades del 2017, que assenyalava que “la bretxa salarial a Catalunya va ser més alta que la registrada a Espanya”. L’article, basat en les dades de l’INE, feia referència al fet que la bretxa salarial a Catalunya era superior a la mitjana espanyola, no que fos la comunitat autònoma amb els salaris més desiguals.

La diferència entre el salari brut d’homes i dones

L’informe sobre la situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat defineix la bretxa salarial de gènere no ajustada com “la diferència entre el salari brut dels homes i el de les dones expressat com a percentatge respecte del salari brut dels homes” (a la pàgina 13). Aquesta xifra, calculada a partir de les dades de l’enquesta d’estructura salarial, “representa les diferències mitjanes en el salari brut d’homes i dones”.

Així mateix, la bretxa salarial es pot obtenir a partir de dos enfocaments: el guany brut mitjà anual o el guany brut mitjà per hora:

• El guany mitjà anual “descriu la desigualtat en sentit ampli”, ja que reflecteix “la diferència total entre la remuneració mitjana d’homes i dones i inclou tots els condicionants”.
• El guany per hora “elimina l’efecte del temps de treball”, és “independent del nombre d’hores que es realitzin” i no inclou pagaments extraordinaris que no tinguin caràcter mensual.

L’informe també apunta que “les dones amb menors expectatives salarials sovint es queden fora del mercat de treball” i que aquest fet, que no queda recollit en les dades, “previsiblement faria elevar la bretxa salarial”.

Setena en guany mitjà anual per treballador

Si mirem les dades més recents publicades, del 2019, la bretxa salarial a Catalunya va ser del 20,64%, equivalent a 5.977,16 euros. Catalunya es va situar per sobre de la mitjana espanyola (19,5%), però lluny de les tres primeres posicions, ocupades per Astúries (25,22%), l’Aragó (22,89%) i Navarra (22,37%). Per darrere (i davant de Catalunya), també hi havia Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Andalusia.

Per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, tenint en compte “la major taxa de parcialitat femenina” i per poder avaluar l’“efecte complet de les estructures retributives”, es considera cada vegada més rellevant “l’anàlisi de la bretxa salarial en guany anual, per tenir una mesura que englobi les diferències en la seva totalitat”. Aquest és l’indicador que fa servir, per exemple, la UGT en els seus informes sobre la “discriminació salarial”. El va presentar el 2018, el 2017, el 2016 i el 2015.

Cinc anys seguits de reducció

La bretxa salarial a Catalunya no ha estat en cap dels últims dotze anys la més alta de les comunitats autònomes, tot i que ha estat sempre per sobre de la mitjana espanyola. En el cas de Catalunya, des del 2014 la bretxa salarial s’ha anat reduint lleugerament i ha passat del 25,95% al 20,64% actual.

En els últims quatre anys, Astúries ha estat la comunitat amb la major bretxa salarial i Canàries i Balears es mantenen des del 2015 com els territoris amb la menor.

Segona en guany per hora normal de treball

D’altra banda, Catalunya va ser el 2019 la segona comunitat amb major bretxa salarial segons el guany per hora normal de treball, també segons les dades de l’INE, per darrere d’Astúries, tant en percentatge (13,2%) com en xifres absolutes (2,36 euros).

La bretxa per edats

Tant a Catalunya (25,39%) com en la mitjana espanyola (21,63%), la franja d’edat amb més bretxa salarial és la que va dels 45 als 54 anys. A l’altre extrem, les edats amb una menor diferència van dels 25 als 34 anys: l’11,98% a Catalunya i el 14,41% a Espanya.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.