Catalunya no lidera l’abandonament escolar, com afirma Alejandro Fernández

El president del PP català, Alejandro Fernández, ha assegurat al ple del 10 d’abril al Parlament (minut 38:20) que Catalunya “lidera” l’abandonament escolar. És ENGANYÓS. És cert que Catalunya té xifres d’abandonament escolar prematur més altes que les comunitats autònomes que tenen millores dades, i també que la majoria dels països europeus. No obstant això, hi ha set comunitats autònomes amb percentatges més alts que Catalunya i, si s’observa el panorama europeu a escala regional, nombroses regions tenen pitjors situacions.

“S’han carregat el sistema educatiu a Catalunya, que avui lidera en abandonament i fracàs escolar“

Alejandro Fernández, president del PP a Catalunya

L’abandonament escolar mesura el percentatge de persones d’entre 18 i 24 anys que com a molt han completat l’educació secundària bàsica i que no han cursat més educació o formació contínua en les quatre setmanes anteriors a l’Enquesta de Població Activa (EPA), d’on s’extreu l’indicador, segons la definició de l’Eurostat.

En el cas de Catalunya, l’abandonament escolar es va situar en un 13,73% el 2024, segons dades de l’EPA que publica el Ministeri d’Educació. La xifra és unes dècimes superior a la mitjana espanyola, que se situa en el 12,98%. Si es compara amb altres comunitats i ciutats autònomes, per sobre de Catalunya queden Melilla (26,02%), Illes Balears (20,14%), Múrcia (18,22%), La Rioja (17,03%), Andalusia (15,54%), Castella-La Manxa (14,60%) i Ceuta (14,59%).

La situació de l’abandonament escolar a Catalunya ha millorat els últims anys. La taxa era del 31,31% el 2002; va baixar al 19,02% el 2019, just abans de la pandèmia de la covid-19, i fins ara ha baixat cinc punts percentuals més. A Espanya, l’abandonament escolar era del 30,91% el 2002, i del 17,29% l’any abans de la pandèmia.

A escala europea, Catalunya queda en el número 49 amb més abandonament escolar de les dades disponibles recollides per l’Eurostat fins al 2023, i empata amb les regions del nord-oest de República Txeca. Amb pitjors dades que Catalunya, se situen diverses regions d’Alemanya, Romania, Turquia, Itàlia i Hongria, entre les més destacades. No hi ha a hores d’ara una comparativa europea actualitzada pel 2024.

En el moment  de publicació d’aquesta verificació, fonts del gabinet de comunicació del PP, preguntades per Verificat, no han aclarit la font de dades que ha fet servir Fernández per la seva afirmació.

Proves PISA i PIRLS

Fernández també s’ha referit als resultats dels exàmens PISA i PIRLS per dir que Catalunya té “de les pitjors dades d’Europa” en qualitat educativa. És VERDADER. És certa la tendència que marca el líder popular sobre el fet que Catalunya queda lluny de les millors posicions en totes dues proves, sobretot pel que fa a la comprensió lectora.

“[Catalunya] registra algunes de les pitjors dades de qualitat educativa PIRLS i PISA de tota Europa“

Alejandro Fernández, president del PP a Catalunya

L’examen PISA avalua que el sistema educatiu sigui capaç de transmetre el coneixement bàsic i aplicat, i es fa en més de 80 països de tot el món analitzant el grau d’assoliment d’objectius en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, segons explica el Govern d’Espanya. L’estudi desagrega els resultats d’alguns països per regions, però no en tots els casos. A Espanya, per exemple, hi ha disponible el detall d’algunes comunitats autònomes com Catalunya, però no de totes.

A la prova PISA de 2022, les últimes dades disponibles, Catalunya va obtenir una puntuació de 469 a matemàtiques, de 462 en comprensió lectora i de 477 en ciències. L’escala de les proves PISA en teoria no té un màxim o un mínim de puntuació, sinó que els resultats s’escalen per ajustar-se a distribucions estadísticament normals distribuïdes al voltant dels 500 punts, amb desviacions típiques al voltant dels 100 punts.

En matemàtiques, va ser l’octava comunitat autònoma espanyola amb pitjor puntuació, per sota de la puntuació mitjana de 473 del conjunt d’Espanya, però lluny del 395 que té Ceuta, l’última a la cua. En comprensió lectora, Catalunya cau a la quarta pitjor posició entre les comunitats autònomes, i també queda per sota de la mitjana espanyola de 474 punts. Per acabar, en ciències, Catalunya va ser la sisena comunitat amb pitjor resultat, amb 8 punts per sota de la mitjana espanyola. 

A escala europea, en tots tres indicadors del PISA, Catalunya queda a la meitat baixa de la classificació, mentre que altres comunitats autònomes espanyoles escalen a les primeres posicions. Destaca Castella i Lleó, que queda entre els cinc primers entre els països i regions analitzats en el PISA a les tres branques de la prova.

En el cas del PIRLS, l’examen se centra exclusivament a analitzar el nivell de comprensió lectora per països entre estudiants de quart de primària, tal com explica el Govern d’Espanya. 

Catalunya va obtenir una puntuació de 507 en la prova PIRLS de 2021, l’última que s’ha fet, mentre que la mitjana espanyola va ser de 521. Entre les nou comunitats autònomes de les quals tenim dades desagregades, només Melilla i Ceuta van quedar per sota de Catalunya, amb un 499 i 498 de puntuació, respectivament. Per amunt estaven Astúries (550), Madrid (539), Castella i Lleó (538), Navarra (524), Andalusia (523) i Canàries (510). La mitjana de la UE va ser de 533 punts, gairebé 30 punts més que Catalunya.

A escala europea, les millors puntuacions de la prova PIRLS les reben Irlanda (577), Irlanda del Nord (566), Anglaterra (558), Croàcia (557), Lituània (552), Finlàndia (549) i Polònia (549).

A les proves internacionals, Catalunya té una pitjor valoració que bona part del context europeu i el seu entorn immediat, tot i que la seva situació varia en funció de la branca del coneixement: mentre que en comprensió lectora els estudiants catalans treuen pitjors resultats que en altres branques de coneixement, en matèries com les matemàtiques les posicions milloren, però igualment lluny de les primeres posicions europees.