Catalunya no està a la mitjana del finançament autonòmic, com diu el líder dels socialistes de l’Aragó

El secretari general del PSOE a l’Aragó, Javier Lambán, va dir en una entrevista al programa Cafè d’Idees del 18 de novembre (minut 17:36) que “Catalunya no és de les comunitats autònomes pitjor finançades”, sinó que “està més o menys a la mitjana”. Lambán fa referència “als estudis de FEDEA” que exposen diverses formes de calcular la balança fiscal entre Catalunya i Espanya i conclouen que el dèficit català és “aproximadament el que li toca d’acord amb el seu nivell de renda”. T’ho expliquem!

“Els estudis del FEDEA, el magnífic llibre de Josep Borrell, deixa clar que Catalunya no és de les comunitats autònomes pitjor finançades. Està més o menys a la mitjana“

Javier Lambán, secretari general del PSOE a l’Aragó

L’últim article sobre el tema publicat per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), i que treu conclusions relacionades amb les declaracions de Lambán, és Las balanzas fiscales y algunas cuestiones relacionadas, publicat el juliol del 2024. L’article mostra, utilitzant el mètode de càrrega-benefici, la relació entre el saldo fiscal per habitant de cada territori i el seu PIB per càpita, amb dades del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats (SCPT) del 2011 i fa una regressió per exposar “la relació ‘normal’ a Espanya entre la renda per càpita i el saldo fiscal regional” (pàgina 5). Conclou que Catalunya té el dèficit que “li toca” d’acord amb el seu nivell de renda, tenint en compte que “està entre les regions amb major renda per càpita”.

Tot seguit, fent servir un mètode conegut com a “finançament homogeni”, que resulta de calcular l’esforç fiscal de les autonomies en el cas hipotètic de tenir homogeneïtat de competències estableix que Catalunya “ha estat sempre al voltant de la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú”.

Això no vol dir que estigui “a la mitjana” en termes de finançament, com assegura Lambán, sinó que “el seu dèficit fiscal està entre els més alts d’Espanya perquè el seu PIB per càpita també ho està”. Tot i això, l’informe apunta (pàgina 8) que hi ha problemes que “tenen a veure amb l’elevada desigualtat en el repartiment de recursos entre autonomies i el seu alt grau d’arbitrarietat” i que el sistema pot generar “diferències importants en la qualitat dels serveis públics de competència autonòmica”.

Més endavant, l’estudi afegeix a l’equació l’impacte del Sistema de Finançament Autonòmic que transforma la capacitat fiscal en finançament definitiu. És aleshores quan Catalunya passa a ocupar la segona posició per la cua juntament amb el País Valencià i per darrere de Madrid (pàgina 8). Amb aquestes dades, el mateix informe apunta que el sistema de finançament vulnera “sistemàticament el principi d’ordinalitat”. 

Verificat ha demanat al departament de premsa del PSOE d’Aragó que aclarís l’origen de les seves dades, però en el moment publicar aquesta verificació, no havia obtingut resposta. El llibre de Josep Borrell, actual vicepresident de la Comissió Europea, al qual fa referència Lambán, Las cuentas y los cuentos de la independencia (Editorial Catarata), busca  “posar en dubte les hipòtesis en què es basen els càlculs” de la proclama independentista de “Espanya ens roba”. En l’escrit, però, Borrell reconeix que el dèficit fiscal català és superior al que es pot justificar per l’efecte redistributiu, però matisa aquest excedent del 8,5% del PIB (d’on surten els 16.000 milions) i el deixa en un 1,5% (equivalent a 3.000 milions).

Ernest Pons, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona (UB) alerta que “a l’hora de la veritat, quan s’han de calcular aquestes balances [fiscals] no hi ha un únic criteri per fer les imputacions, de manera que pot passar que dos autors obtinguin resultats diferents per criteris diferents. I no és que estigui bé o malament”. No hi ha un consens entre experts sobre quin és el mètode més acurat per calcular la balança fiscal, tal com vàrem explicar ja el 2021 i al portal de Catalunya en Dades.

El mètode de càrrega-benefici

L’actual sistema de finançament català es basa en el model de les comunitats autònomes de règim comú i està establert des del 2009 per la Llei 22/2009. Amb aquesta base legal, Catalunya recapta directament uns 10 euros de cada 100 pagats per la seva població (a través dels impostos propis), i els altres 90 els recapta l’Estat (a través de l’Agència Tributària) que, posteriorment, en retorna uns 40 a la comunitat autònoma a través de transferències. Els altres 50 són gestionats per l’Estat que segueix, principalment, una política redistributiva entre comunitats autònomes. Això no vol dir que a Catalunya només s’hi inverteixi el 9% dels impostos que s’hi recapten, com també vam explicar anteriorment.

Per comparar el que cada comunitat autònoma aporta a l’Estat amb allò que rep d’ell existeixen les balances fiscals, que es poden calcular de dues maneres: mitjançant el mètode de càrrega-benefici i el del flux monetari. El primer considera com a despeses del territori totes les que generen algun tipus de benefici per a la ciutadania de la regió, independentment que s’hagin efectuat allà.

El mètode del flux monetari

El mètode del flux monetari, més subratllat tradicionalment en les comunicacions de la Generalitat, en canvi, computa com a despesa només la que es fa de manera efectiva al territori en qüestió i deixa de banda tot allò que s’efectua fora de la comunitat autònoma (fruit de les competències de l’Estat). Aquesta aproximació sempre dona dèficits més alts que el de la càrrega-benefici a Catalunya, però, en qualsevol cas, la balança fiscal sempre és negativa. 

Sigui com sigui, el dibuix de la balança fiscal ha canviat en els darrers anys en comparació amb el 2011 (que és de quan data l’estudi de FEDEA): el càlcul de la Generalitat per al 2021 era d’uns 22.000 milions d’euros, el 9,6% del PIB català, d’acord amb el mètode del flux monetari, i del voltant de 15.500 milions d’euros, el 6,9% del PIB, amb el de càrrega-benefici; comparats amb el 7,7 % i el 5,7 % del 2011.

L’avaluació del finançament amb les balances fiscals “és un tema d’equitat interterritorial”, segons explica l’economista de la UB a Verificat, que “té a veure amb el fet que pugui haver-hi (o no) certs territoris que puguin estar pitjor finançats que d’altres”. Més enllà de si les balances fiscals són positives, negatives o nul·les, una altra manera d’avaluar el grau de compliment de l’estat amb les comunitats autònomes és analitzar com compleixen amb els pressupostos, explica.

Pressupost inicial i execució pressupostària

Catalunya és la comunitat autònoma que més inversió pressupostària rep en xifres absolutes, però no per càpita, tal com vam explicar des de Verificat durant la campanya de les eleccions al Parlament del 2024. Al mateix temps, però, Catalunya és la quarta comunitat on l’Estat més ha incomplert els pressupostos, de mitjana, entre el 2015 i el 2021 (el darrer any amb dades). Per aquest últim exercici, estava a la cua.

Entre 2015 i 2021, els territoris on l’Estat més ha incomplert els pressupostos, de mitjana, han estat el País Basc (on ha invertit el 40% del pressupostat), Cantàbria (50%) i el País Valencià (59%), seguides de Catalunya (60%).