Catalunya és la vuitena regió que menys despesa real té en sanitat i la segona que menys pressuposta

Ignacio Garriga, secretari general de VOX i president del partit a Catalunya, va afirmar el 9 d’octubre en el debat de política general que Catalunya és la segona regió que menys inverteix en sanitat (hora 3.08:00).

Es tracta d’una VERITAT A MITGES. Segons les últimes dades de l‘Estadística de Despesa Sanitària Pública (EGSP) del Ministeri de Sanitat, corresponents a l’any 2022, Catalunya és la vuitena regió que menys despesa efectiva per habitant va fer en sanitat, és a dir, es troba just per sota de la meitat en la classificació. No obstant això, l’Estudi de Pressupostos 2023, de l’Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials, sí que va concloure que Catalunya era la segona regió que menys pressupost per habitant tenia previst per a la partida sanitària.

“[…] som la segona regió que menys inverteix en sanitat”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

L’Estadística de Despesa Sanitària Pública (EGSP) del Ministeri de Sanitat recull la despesa real o efectiva de tots els agents públics que han realitzat despesa sanitària, ja sigui a través de la prestació directa o del finançament a altres agents, i la divideix entre el nombre de població resident l’1 de juliol que recull l’Estadística Contínua de Població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tal com s’explica en la seva metodologia. Aquesta estadística mostra que, comparativament amb la resta de comunitats autònomes, Catalunya és la vuitena regió amb menys despesa en sanitat per habitant el 2022 (1.853 euros), l’últim any amb dades disponibles (pàgina 157).

La comunitat autònoma que menys va invertir en sanitat pública per habitant va ser Andalusia (1.533 euros), seguida per la Comunitat de Madrid (1.625 euros). Per contra, la que més diners va destinar va ser el País Basc (2.142 euros), seguida d’Astúries (2.057 euros). A més, des que hi ha dades, Catalunya mai ha estat la segona regió que menys despesa real per habitant ha tingut. La seva pitjor posició en el rànquing va ser l’any 2005, situant-se en quart lloc amb una inversió de 1.028 euros per persona, i el 2019, en la mateixa posició, amb 1.503 euros.

L’EGSP també ofereix les dades de despesa pública consolidada en sanitat en relació amb el producte interior brut (PIB) de cada territori (pàgina 156). En aquest cas, Catalunya sí que va ser el 2022 la segona regió que menys va destinar a la sanitat (un 5,7% del PIB). Només va invertir menys la Comunitat de Madrid (un 4,2%). Extremadura, d’altra banda, va ser la que més diners va destinar a sanitat aquell any (9,1%), segons aquesta mesura. A més, Catalunya ha estat sempre la segona comunitat amb menys despesa consolidada en sanitat pública segons el PIB ha realitzat des que hi ha registres, a excepció dels anys 2002, 2003 i 2008.

La segona regió que menys despesa preveu en els seus pressupostos

L’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials elabora anualment l’Estudi de Pressupostos en el qual analitza comparativament els pressupostos de les comunitats autònomes. No es tracta, com l’EGSP, d’una despesa real, sinó de la previsió pressupostària de cada regió. Per això, obtenen la partida destinada a Sanitat de l’any a analitzar a partir d’un informe que edita cada any el Ministeri d’Hisenda i la divideixen per la població de la comunitat autònoma a 1 de gener de cada any que publica l’INE. En el cas del 2023, es van obtenir les dades dels pressupostos inicials, tal com expliquen en la seva metodologia (pàgina 23).

La diferència de metodologies entre el Ministeri de Sanitat i l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis es fa efectiva en equiparar la despesa per habitant de l’EGSP i dels pressupostos. El 2022, l’EGSP va establir que Catalunya va fer una despesa en sanitat de 1.853 euros. Per la seva banda, l’informe de l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials del mateix període xifra la despesa per habitant a Catalunya en 1.362,50 euros (pàgina 8), sent, en aquest cas, la segona regió que menys diners per habitant va destinar a sanitat, d’acord amb el que es reflecteix en els seus pressupostos.

L‘Estudi de Pressupostos de 2023, el més recent que ha publicat l’Associació, i que es correspon a un any més que l’últim del Ministeri de Sanitat, estableix (pàgina 9) que Catalunya és la segona comunitat autònoma que menys diners per habitant va destinar en els seus pressupostos a sanitat (1.457,88 euros). Només va ser superada per Madrid, que va contemplar encara menys despesa per habitant en els seus pressupostos (1.280,34 euros). Astúries va ser la que més (2.129,14 euros), seguida del País Basc (2.106,44 euros).

Una altra manera de comparar entre comunitats autònomes la inversió en sanitat és a través del percentatge dels seus pressupostos totals que destinen a sanitat. No obstant això, és una equiparació menys objectiva, ja que es fa una proporció sobre bases diferents. És a dir, una regió pot ser que destini una gran part del seu pressupost a sanitat, però que el pressupost total sigui molt petit i que, per tant, la inversió per habitant sigui també mínima, la qual cosa pot no generar un servei adequat.

L’Estudi de Pressupostos de 2023 exposa la quantitat del total del pressupost que es destina a la partida de sanitat (pàgina 9). Catalunya és la segona regió que menys percentatge el seu pressupost per a 2023 va preveure per a sanitat (24,4%). La que menys va ser Madrid (23,1%) i, la que més, Castella i Lleó (36,85). En contraposició, en el mateix estudi, Castella i Lleó apareix com la cinquena regió que més va destinar per habitant.