Catalunya en dades
En eleccions, la desinformació és més perillosa que mai. Aquest portal reuneix informació verificada sobre els temes més presents en la cursa electoral pel 12 de maig
Economia
La radiografia de la situació de l’economia catalana és clau en tant que aquestes eleccions han estat convocades després del rebuig a uns pressupostos. A més, el funcionament de l’economia és el cinquè problema per a la població catalana i moltes de les altres preocupacions tenen un clar component econòmic com poden ser l’atur i la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge, la sanitat i el nivell salarial, segons les dades del CEO.
La radiografia econòmica de Catalunya és àmplia i inclou les principals dades de les narratives dels partits polítics.
Condicions de vida
Atur i ocupació
La taxa d’atur el primer trimestre de 2024 ha estat del 9,48% amb un total de 396.100 persones aturades a Catalunya, segons les últimes dades publicades per l’INE. La taxa d’ocupació ha estat d’un 55,89% amb un total de 3.783.800 persones ocupades a la comunitat autònoma.
La variació interanual del nombre de desocupats registrats a les oficines d’ocupació a Catalunya posa de manifest que el març de 2024 la taxa d’atur ha estat un 1,1% inferior a la del mateix mes de 2023.
Renda
El salari brut anual per treballador va ser de 28.145,02 euros l’any 2021, un 3,9% més alt que l’any anterior, segons l’Estadística anual d’estructura salarial. El salari brut anual de les dones va créixer un 3,8% i es va situar en 25.015,94 euros, mentre que el dels homes va augmentar un 4,0% i va ser de 31.212,67 euros. El guany per hora es va situar en 17,93 euros, un 3,5% més que el 2020. Per sexe, el guany per hora dels homes va ser de 19,14 euros, mentre que el de les dones es va situar en 16,59 euros. Són les últimes dades actualitzades el juliol de 2023.
El salari brut anual dels assalariats amb contracte indefinit va augmentar un 3,6% respecte al del 2020 i va arribar als 29.490,80 euros, mentre que el salari brut anual dels contractes temporals va créixer un 1,8% interanual fins als 20.647,97 euros. El guany per hora va ser de 18,49 euros en el cas dels assalariats amb contracte indefinit i de 14,46 euros per als qui tenien contracte temporal.
Pobresa
L’índex AROPE (de l’anglès At Risk Of Poverty and/or Exclusion) és la dada de referència sobre pobresa i risc d’exclusió social i mesura la població que està almenys en alguna d’aquestes tres situacions: risc de pobresa, manca material i social severa o baixa intensitat a l’ocupació.
Catalunya és una de les sis comunitats autònomes d’Espanya que manté el 2023 les taxes AROPE superiors a les que registraven el 2015. Tot i això, Catalunya és de les comunitats autònomes que menys població té al decil 1 de renda nacional, un 7,1%. El decil 1 de renda per unitat de consum inclou el 10% més pobre de la població nacional, és a dir, aquelles persones que viuen en habitatges amb ingressos inferiors a 8.081 € per unitat de consum.
Segons les dades de l’informe sobre l’Estat de la pobresa 2024, un 13,9% de la població està en risc de pobresa. Un 46,5% de la població té molta, difícil o certa dificultat per arribar a final de mes el 2023.
Desigualtats
La diferència salarial entre homes i dones calculada segons la mitjana anual per treballador mostra com, tot i haver augmentat el salari a ambdós sexes, es manté una distància entre el salari mitjà de les dones que el 2021 va ser de 23.175,95 € i el dels homes que va ser de 28.388,69 €.
Pel que fa a l’evolució del salari brut anual per sexe i grups d’edat a Catalunya, les franges d’edat de menys de 25 anys i les d’entre 25 a 34 es mantenen per sota del salari brut anual mitjà. Per contra, a franja d’edat més ben posicionada salarialment és la de les persones de 55 anys o més. El 2021 les persones de més de 55 anys cobraven uns 30.995 € de mitjana de salari brut anual, mentre les persones de menys de 25 anys 13.218 € i les de 25 a 34 uns 23.026 € de mitjana.
Inflació: els preus han pujat un 23% en 10 anys
La variació anual de l’IPC català des del 2002 i fins al 2024 permet observar un creixement significatiu de l’augment dels preus de consum. El màxim es va assolir el juliol del 2022, quan la variació anual de l’IPC va ser del 10,8%, és a dir, el juliol de 2022 l’Índex era un 10,3% superior al del mateix mes de 2021. De llavors ençà, els preus han seguit pujant, però a un ritme més lent.
En la darrera dècada, l’índex de preus ha pujat en un 23%, d’acord amb les dades de l’Idescat procedents de l’INE. Però aquest creixement no ha estat igual en tots els sectors. On més s’ha notat la inflació és en la cistella de la compra: des del 2014, el preu dels aliments ha augmentat un 43% a Catalunya.
El segueixen el sector de la restauració, que s’ha encarit un 28%, i el dels béns i serveis (24%). L’habitatge, per la seva part, ho ha fet en un 12,2% L’únic sector que s’ha mantingut estable és el de les comunicacions: tan sols s’ha encarit un 0,3%.
L’informe de l’AMB que situa l’encariment en el 45%
Així i tot, d’acord amb un informe encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona apunta que el cost de vida ha augmentat un 45% en vuit anys a l’AMB, on viuen 3,3 milions de persones. L’estudi situa el salari de referència, aquell que permet viure de manera digna, en els 1.447 euros mensuals, que s’enfila als 1.638 euros a la ciutat de Barcelona.
El salari de referència no és igual per a tothom: mentre que una llar on hi viuen dues persones adultes és dels 1.131 euros per cap, les famílies amb dos fills en necessiten 1.782 i les monoparentals, 2.628 euros, d’acord amb l’informe elaborat per consultores Daleph i Ksnet per encàrrec de l’AMB.
Augment dels preus del lloguer
El preu del lloguer a Catalunya ha augmentat en els últims anys situant-se per sobre de la mitjana espanyola. El preu mitjà del lloguer a Catalunya el darrer trimestre de 2023 va ser de 854,12 euros al mes, d’acord amb dades del Departament de Territori, que apunten diferències significatives entre províncies. El preu mitjà de lloguer a Barcelona el 2023 va ser de 942,89 euros al mes, a Girona es va situar en 644,87 euros, a Lleida va ser de 488,88 euros al mes i a Tarragona de 586,87 euros al mes. De mitjana, els lloguers es van encarir un 4,8% respecte al quart trimestre de 2022.
Un informe de l’Institut Català del Sòl indica que el nombre d’habitatges llogats continua baixant de forma significativa mentre que el lloguer mensual s’incrementa, especialment a la ciutat de Barcelona. El mercat de compravenda també ha moderat l’evolució creixent després d’un 2022 molt expansiu.
Catalunya aplica des del 16 de març de 2024 la limitació del preu del lloguer en els municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. En aquests municipis hi viuen 6,2 milions de persones, és a dir, el 80,6% de la població catalana. Catalunya té 140 municipis declarats zones de mercat residencial tensat, tot i això, el Departament de Territori ha començat la tramitació per incloure 131 municipis més a la llista d’àrees tenses. Amb la suma, la xifra de municipis s’elevarà fins a 271 i inclouen un 90% de la població, uns set milions de persones.
La limitació dels preus del lloguer és una mesura aprovada pel govern estatal a la Llei 12/2023 a partir de la qual es va elaborar un índex per a la limitació de preus del lloguer. Catalunya és l’única comunitat autònoma que ho ha aplicat.
Què diu la llei?
La llei estableix que, en els municipis inclosos en la llista, el lloguer dels nous contractes no pot superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicat l’IPC. El text també diu que els nous pisos que entren al mercat de lloguer i quan es tracta d’un gran tenidor (persones físiques o jurídiques amb almenys cinc immobles en propietat), el lloguer no pot superar el preu que marca l’índex de referència per a un carrer determinat. Pel que fa a l’obra nova, no està sotmesa a aquestes limitacions i, si s’han fet reformes importants al pis, també està permès apujar el preu.
Esforç econòmic
Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona exposa que l’accessibilitat al lloguer ha empitjorat en les últimes dècades, en especial a partir de 2015. L’esforç econòmic mitjà que s’ha de fer a Catalunya per accedir a un lloguer és d’un 22,5% – aquest percentatge es calcula dividint el pagament dels 12 primers mesos de lloguer entre la Renda Familiar Disponible Bruta Mitjana per Habitatge -.
Aquest augment afecta especialment els joves d’entre 16 i 29 anys que dediquen més d’un 100% del seu salari net mensual al lloguer, segons l’informe trimestral de l’Observatori d’Emancipació, del Consell de la Joventut d’Espanya. En cas de voler comprar un habitatge, els joves haurien de dedicar el salari íntegre de quatre anys i mig només per a pagar l’entrada d’un pis i, posteriorment, destinar tres quartes parts del salari mensual al pagament de la hipoteca.
La quarta comunitat que més ha crescut
Catalunya és la quarta comunitat autònoma d’Espanya amb major taxa de creixement anual del PIB en termes de volum (6%) per darrere de les Illes Balears (12,5%), Canàries (9,7%) i Madrid (7,2%), i igualant al País Basc (6%). Així ho indiquen les últimes dades de l’INE publicades el 2022.
Pel que fa al PIB per càpita, Catalunya se situa per darrere de Madrid, País Basc i Navarra, amb un PIB per càpita de 32.550 euros.
Les mateixes dades de l’INE indiquen que Catalunya és la segona comunitat autònoma de l’Estat amb un PIB més elevat (255.153 milions d’euros), només per darrere de Madrid (261.713 milions d’euros) i davant d’Andalusia (180.224 milions d’euros).
Pel que fa al PIB industrial, valor agregat de mesura de producció béns i serveis en un territori, Catalunya és la comunitat autònoma que encapçala la llista.
11 impostos propis
Catalunya té actualment 11 impostos propis, una llista que ha variat en els últims anys després que el Tribunal Constitucional revoqués quatre tributs proposats per la Generalitat el 2019. De la mateixa manera, l’1 de gener del 2023 certs impostos van passar a ser de titularitat estatal, homogeneïtzant els impostos entre comunitats autònomes.
Una sentència del 27 de març de 2019 va declarar inconstitucional l’Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics. També l’impost sobre els dipòsits a les entitats de crèdit, l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear i l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió de la cultura digital, van ser declarats inconstitucionals.
Els impostos que van quedar sense efectes l’any 2023 en ser substituïts pels estatals van ser el cànon sobre la deposició controlada de residus municipals, el cànon sobre la deposició controlada de residus industrials, el cànon sobre la deposició controlada de residus de la construcció i el cànon sobre la incineració de residus municipals.
Així doncs, els impostos propis que té Catalunya a 2024 són:
- Cànon de l’aigua
- Gravamen de protecció civil
- Impost sobre grans establiments comercials
- Impost sobre les estances en establiments turístics
- Impost sobre l’emissió d’òxid de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial
- Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria
- Impost sobre els habitatges buits
- Impost sobre les begudes ensucrades envasades
- Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica
- Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques
- Impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient
Cal remarcar que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapta 10 d’aquests impostos mentre el cànon de l’aigua el gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’ATC depèn del Departament d’Economia i Hisenda, mentre que l’ACA depèn del Departament d’Acció Climàtica.
Així és la comunitat autònoma amb més impostos propis de l’estat espanyol, segons l’estudi anual Panorama de la Fiscalidad Autonómica y Foral 2024 seguida d’Astúries, Galícia i la Comunitat Valenciana les següents a la llista amb sis impostos propis.
Execució pressupostària d’Espanya a Catalunya
D’altra banda, pel que fa a les inversions de l’Estat a Catalunya l’informe agafa també les dades que es publicaven semestralment, fins al juny del 2022, sobre l’execució de la inversió del Sector Públic Estatal a les diferents comunitats autònomes. Des de llavors, no hi ha noves dades publicades, tot i estar previstes al calendari de publicacions del 2023.
Des de Verificat hem explicat que Catalunya és la que més inversió pressupostària rep en xifres absolutes —no per càpita— però el 2021 va ser la comunitat on menys pressupost va executar l’Estat i la tercera amb menys inversió per habitant.
De cada 100 euros pressupostats per a Catalunya durant els últims set anys, l’Estat n’ha invertit 61: Catalunya és la setena comunitat autònoma on el Govern compleix menys amb els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). De fet, el percentatge d’execució a Catalunya és gairebé 10 punts inferior que la mitjana estatal.
Això sí, el 2022, l’últim any pel qual el Ministeri d’Hisenda va publicar les dades, Catalunya va ser la comunitat on se’n van executar més: el 64% del previst. L’any anterior, en canvi, l’Estat va invertir a Catalunya el 36% del promès, mentre que la Comunitat de Madrid rebia un 84% més del que indicaven els PGE.
D’acord amb la recopilació de dades sobre l’execució pressupostària entre 2015 i 2022 realitzada per Verificat, els territoris on l’Estat més ha incomplert els pressupostos de mitjana han estat el País Basc, Cantàbria i la Comunitat Valenciana.
Excepte el 2022, Catalunya sempre s’ha situat per sota de la mitjana estatal des de 2015, que es troba al voltant del 75% de l’execució. El 2015, l’Estat va invertir a Catalunya el 71% del pactat; el 2016, el 56%; el 2017, el 81%; el 2018, el 58%; el 2019, el 65%; el 2020 el 73%; el 2021 el 36% i el 2022, el 64%.
Dèficit fiscal
La balança fiscal és la diferència entre l’aportació dels contribuents catalans a les arques públiques espanyoles i el retorn d’inversions de l’Estat a Catalunya. El no-retorn de part d’aquests diners recaptats a Catalunya es coneix com a dèficit fiscal.
D’acord amb el càlcul de la Generalitat per al 2021, el dèficit fiscal era d’uns 22.000 milions d’euros, el 9,6% del PIB català, d’acord amb el mètode del flux monetari. És a dir, que els contribuents catalans van aportar 22.000 milions d’euros a l’estat que mai no van tornar a Catalunya.
D’on surt aquest càlcul? Existeixen diverses maneres de calcular la balança fiscal:
- Mètode del flux monetari. Computa com a despesa només la que es fa de manera efectiva en el territori en qüestió i deixa de banda la que s’efectua fora de la comunitat autònoma (fruit de les competències de l’Estat). És el càlcul que fa la Generalitat de Catalunya en el seu últim informe sobre la balança fiscal del 2021.
- Mètode de càrrega-benefici. Considera com a despeses del territori totes les que generen algun tipus de benefici per a la ciutadania de la regió, independentment que s’hagin efectuat allà o no.
- Neutralització. Consisteix a imputar, repartir o distribuir, entre comunitats autònomes una part proporcional del dèficit (o superàvit) de l’Administració General de l’Estat.
Com funciona el finançament
L’actual sistema de finançament català és el model de les comunitats autònomes de règim comú i està establert des de 2009 per la Llei 22/2009.
Amb aquesta base legal, Catalunya recapta directament uns 10 euros de cada 100 pagats per la seva població (a través dels impostos propis), i els altres 90 els recapta l’Estat (a través de l’Agència Tributària) que, posteriorment en retorna uns 40 a la comunitat autònoma a través de transferències. Els altres 50 són gestionats per l’Estat que segueix, principalment, una política redistributiva entre comunitats autònomes. Això no vol dir que a Catalunya només s’hi inverteixi el 9% dels impostos que s’hi recapten.
En diverses ocasions el govern de la Generalitat ha demanat un canvi del model, l’última ha estat l’informe per un “finançament singular”. La proposta presentada pel Govern de la Generalitat aposta per un model de finançament en què la generalitat recapti i gestioni els seus propis diners i sigui Catalunya qui aboni una quantitat a l’Estat en concepte de serveis prestats i un altre en concepte de solidaritat per a les comunitats autònomes amb menys recursos.