Castella i Lleó no és la primera regió d’Europa en què governa l’extrema dreta
Què s’ha dit? Que Castella i Lleó és la primera regió europea governada per l’extrema …
Què s’ha dit?
Que Castella i Lleó és la primera regió europea governada per l’extrema dreta.
Què en sabem?
Existeixen diferents exemples d’executius regionals europeus en els quals governa o ha governat l’extrema dreta des de fa dècades.
Gabriel Rufián, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Congrés dels Diputats, ha afirmat en un tuit (8.000 retuits i 22.000 m'agrades) que “Castella i Lleó serà la primera regió europea governada per l'extrema dreta”. En la mateixa línia s'havia expressat Adriana Lastra, vicesecretària general del PSOE, en una compareixença el dia abans que el candidat del Partit Popular a la presidència de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, anunciés que havia arribat a un pacte amb Vox per formar un govern en coalició. “El Partit Popular està a punt de convertir Castella i Lleó en la primera regió europea en la qual l'extrema dreta governa”, va assegurar Lastra. El compte oficial del PSOE també va publicar un missatge en aquests termes.
És FALS. Existeixen diferents exemples d'executius regionals europeus en els quals governa o ha governat l'extrema dreta amb anterioritat. El Front Nacional va entrar en el consell regional de Provença-Alps-Costa Blava el 1986, Jörg Haider (FPÖ) va governar l'estat federat austríac de Caríntia per primera vegada el 1989, el militant del partit d'ultradreta Lega Attilio Fontana és l'actual president de la regió de Llombardia i la dreta radical suïssa del SVP/UDC forma part del Consell de Govern del cantó de Zuric.
“Castella i Lleó serà la primera regió europea governada per l'extrema dreta"
Gabriel Rufián, ERC
“Castella i Lleó serà la primera regió europea governada per l'extrema dreta"
PSOE
L'equip de premsa de Gabriel Rufián ha respost a Verificat que es tracta d'un tuit irònic i sarcàstic i ha assegurat que el diputat republicà és conscient de l'avanç de l'extrema dreta a Espanya i Europa. A més, el seu equip també ha incidit en què Rufián ha escrit el llibre El 15M facha. Ideas para un futuro en disputa, on aborda aquesta qüestió.
Verificat també ha contactat amb l'oficina de premsa del Grup Socialista en el Congrés dels Diputats, però en el moment de publicar aquesta verificació encara no ha respost.
França en 1986 i Àustria en 1989
L'exemple més antic localitzat per Verificat és el del consell regional de Provença-Alps-Costa Blava. L'any 1986, dos de les vuit vicepresidències de l'executiu format per Jean-Claude Gaudin van recaure en el Front Nacional, el partit francès d'extrema dreta fundat per Jean-Marie Le Pen i que va canviar el seu nom en 2018 pel de Agrupació Nacional sota el lideratge de Marine Le Pen. “L'adversari està a l'esquerra; a la dreta, només veig competidors”, va argumentar Gaudin, segons recull l'Institut Nacional de l'Audiovisual francès.
L'exlíder del partit de l'extrema dreta austríaca FPÖ, Jörg Haider, va governar l'estat federat de Caríntia per primera vegada entre 1989 i 1991, segons va explicar el diari El País en una notícia del 9 d'abril de 1999. En la notícia, la periodista Julieta Rudich explica que llavors Haider “va ser obligat a dimitir perquè es va permetre elogiar al Parlament la ‘correcta política laboral del III Reich [d'Hitler]’”. No obstant això, tal com recull el CIDOB, el polític d'extrema dreta va tornar a ser governador de Caríntia entre els anys 1999 i 2008.
La Lega governa la regió de Llombardia a Itàlia
A Itàlia, Attilio Fontana, del partit d'ultradreta Lega, és president de la regió de Llombardia després de guanyar les eleccions regionals del 4 de març del 2018, segons va informar EFE. En la notícia, l'agència explica que Fontana “va provocar una polèmica durant la campanya electoral en considerar que l'acolliment d'immigrants posa en risc a ‘la raça blanca’, una cosa per la qual va acabar disculpant-se”. Aquestes declaracions també van ser recollides pels diaris El País i La Vanguardia.
La “fórmula màgica” de Suïssa
El partit d'extrema dreta del SVP/UDC també és present en el Consell de Govern del cantó de Zuric. Segons la pàgina web oficial de la regió suïssa, Ernst Stocker dirigeix el departament de finances des del 2015 i Natalie Rickli està al capdavant del departament de salut des de maig del 2019. Com reflecteixen els seus perfils en el portal del cantó, els dos polítics són membres de la formació d'extrema dreta SVP/UDC.
La formació participa en l'executiu suís de manera ininterrompuda des del 1929, a causa de la denominada “fórmula màgica”. En 1959, els quatre principals partits suïssos es van posar d'acord per repartir-se les set carteres del Consell Federal sota el convenciment que “les decisions només perduren si compten amb el suport tant de la minoria com de la majoria”, com explica la Societat Suïssa de Radiotelevisió.
Per això, es va establir que dos seients serien ocupats pel Partit Socialista, l'actual Partit Liberal Radical i l'actual Aliança del Centre i un seient correspondria a l'extrema dreta del SVP/UDC. No obstant això, quan el SVP/UDC es va convertir en la força més votada en 2003, va qüestionar la fórmula màgica i va aconseguir obtenir un segon membre en l'executiu en detriment de l'Aliança del Centre, com assenyala el Centre de Recerca de Política Internacional de la Universitat de Buenos Aires.
Per extensió, la fórmula màgica també es trasllada a vegades als governs cantonals, respectant l'equilibri de poder entre els partits segons cada regió, d'acord amb l'explicació del Diccionari Històric de Suïssa. Concretament, a Zuric i Berna, dos membres del Consell de Govern són del Partit Socialista, dos del SVP/UDC, un del Partit Verd, un de l'Aliança del Centre i un del Partit Liberal Radical.
Soria ¡YA!: vot en blanc o abstenció?
Soria ¡YA! no es va abstenir a la votació de la presidència de les Corts de Castella i Lleó, com van afirmar diferents publicacions a Twitter. L'agrupació d'electors de la província de Sòria va votar en blanc i, per tant, no va donar suport ni a la candidatura del PSOE ni a la candidatura de Vox, els dos únics partits que s'havien presentat, però tampoc es va abstenir formalment.
L'elecció del candidat a la presidència de la cambra no permet l'abstenció ni el vot en contra, d'acord amb l'article 34 del reglament del parlament autonòmic. Cada procurador ha d'escriure el nom del candidat al qual dona suport en una papereta que diposita en una urna. També existeix la possibilitat de deixar la papereta en blanc. Això és el que defensen que van fer els tres diputats de Soria ¡YA!.
Carlos Pollán Fernández (Vox) va ser elegit com a president de les Corts de Castella i Lleó gràcies al pacte de govern entre el Partit Popular i la formació d'extrema dreta. El candidat de Vox va aconseguir la majoria absoluta en primera votació amb els 44 vots dels diputats (la legislació de Castella i Lleó s’hi refereix com procuradors) del PP (31) i Vox (13), mentre que la candidata del PSOE, Ana Sánchez Hernández, va obtenir 30 vots i 7 parlamentaris van votar en blanc, entre ells, els de Soria ¡YA!.
“No ens agradava cap de les dues alternatives”, explica Ángel Ceña, cap de llista de l’agrupació d’electors, a Verificat. La plataforma assegura en un comunicat que el PP va optar per “pactar amb Vox malgrat saber que Soria ¡YA! s'abstindria”. Ceña argumenta que l'abstenció dels procuradors sorians hauria servit perquè un candidat del PP hagués estat escollit en segona votació per majoria simple, ja que la bancada popular té 31 diputats, mentre que la candidata socialista va obtenir 30 vots a favor. “El Partit Socialista no ha concretat cap oferta interessant per a la província de Sòria que inclinés el nostre vot a favor de la seva candidata”, afegeix el comunicat.