Cas Dalas Review: la llibertat d’expressió no ampara els insults
Aquesta no és un dret absolut: depèn de les llibertats de qui ens envolta i de la legislació del país on vivim
Ser lliures per expressar els nostres pensaments i opinions és legítim i forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans. És un dret fonamental perquè els nostres pensaments, opinions i habilitats comunicatives són una part central del que significa ser humà: la comunicació i el debat són essencials per a construir una societat democràtica. Però la llibertat d’expressió no és un dret absolut que s’aplica en totes les situacions de manera il·limitada, sinó que ha d’estar en harmonia amb les llibertats de qui ens envolta i amb la legislació del país on vivim.
Qui, què i com?
Per això, les grans qüestions són: on està el límit? Què és lícit i que no? Qui ha de dictaminar això? Doncs no hi ha una resposta clara o universal i hi ha diversos factors que s’han de tenir en compte en parlar-ne. Per exemple, Twitter, Facebook, Instagram, etc., són empreses privades. Per tant, hauria de regular-ho l’empresari que dirigeix la xarxa? Les institucions públiques (a escala estatal, mundial)? Les persones que en són usuàries…? Us animem a tenir aquest debat amb l’alumnat, ja que no hi ha una resposta correcta, però sí que poden sorgir idees molt imaginatives.
I com s’ha de dur a terme aquesta regulació? Regulem l’ús de les xarxes de forma preventiva o regulem el mal ús que se’n pot derivar? A Espanya, recentment hi ha hagut la primera condemna vinculada amb la desinformació. La condemna és per incitació a l’odi a través de la difusió d’un vídeo descontextualitzat.
Parlem-ne a les aules
Com ja sabeu si sou seguidors de la newsletter de Desfake, a Verificat som partidaris d’encetar aquest debat a l’aula, i tenim una càpsula de Desfake perquè l’alumnat reflexioni i desenvolupi la seva capacitat argumentativa de forma crítica. Recentment, a Espanya hem conegut un cas on s’ha posat sobre la taula fins on arriba la llibertat d’expressió a les xarxes per les declaracions d’un influencer.
Fa només uns dies la Justícia espanyola va condemnar Dalas Review, un conegut youtuber, per difamació contra el pare de la seva exparella a través dels seus vídeos de YouTube, on compta amb 10 milions de subscriptors. El jutge ha conclòs que “ningú amb una intel·ligència mitjana pot pensar que amb l’excusa de la llibertat d’expressió es poden manifestar tota aquesta sèrie d’improperis reconeguts com a tals per la RAE, per lliurement manifestar-les a les xarxes socials, sense que el receptor no se senti agredit i que el sistema no reaccioni”.
Us recomanem utilitzar aquest cas, que s’ha fet molt viral i probablement alguns alumnes ja el coneixen, per començar el debat dins l’aula, però deixant que flueixi cap a altres exemples o situacions que l’alumnat pugui proposar.
La llibertat d’expressió no hauria d’emparar la desinformació
Fa uns mesos, Verificat es va sumar a un comunicat juntament amb desenes d’altres verificadors per demanar a YouTube canvis en la plataforma per no afavorir la desinformació. A més, la Comissió Europea està preparant un codi de bones pràctiques en matèria de desinformació. Aquests dos documents us poden ajudar a iniciar i conduir la conversa a l’aula!