No hi ha indicis que el govern espanyol plantegi rebaixar les pensions un 30 o 40%

Ens heu fet arribar per WhatsApp un missatge que circula aquests dies amb el rumor de que les pensions es rebaixaran entre un 30 i un 40%. És FALS.

Amb aquesta economia enfonsada i aquest desgovern, davant la desconfiança de la U.E. els estan exigint condicions i garanties per al préstec/rescat i entre altres han ofert rebaixes salarials a tots els funcionaris públics (menys ells, és clar) i als PENSIONISTES sobretot. Es comença a rumorejar (per anar preparant-nos el cos) que la rebaixa estarà entre un 30 o 40% (igual que a Grècia).”

És un missatge que va tornar a córrer fa uns dies, però que ja es va difondre el maig, també a Twitter. Verificat ha parlat amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el competent en matèria de pensions, que assegura que el govern espanyol no es planteja “en absolut retallar les pensions” i manté “absolutament intacte” el seu compromís amb “els pensionistes, els nivells de les pensions i el manteniment del seu poder adquisitiu”.

Què ha dit la Unió Europea?

Hi ha hagut dues grans mesures per part de la Unió Europea per fer front econòmicament a la Covid-19, però en cap moment la UE ha exigit “condicions i garanties per al préstec/rescat”, tal com afirma el missatge que corre. En primer lloc, a principis d’abril els ministres de finances de l’Eurogrup (la zona euro) van aprovar una línia de crèdit com a “resposta europea al coronavirus” que incloïa mesures generals de polítiques, coordinació i alguns recursos addicionals. L’únic requeriment que va posar la Comissió Europea va ser, precisament, que els estats dediquessin aquests diners a finançar costos derivats de la pandèmia, directament o indirecta. No hi va haver més exigències.

La gran inversió europea ha sigut el Pla de recuperació per a Europa, que van acordar els dirigents de la Unió Europea el passat juliol amb un estímul per a la recuperació de 750.000 milions d’euros per ajudar a la UE a fer front a la crisi provocada per la pandèmia i un pressupost a llarg termini de la UE per 2021-2027 d’un bilió d’euros. José Antonio Herce, doctor en Economia i expert en pensions, explica que aquest pla de recuperació europea ofereix “diners condicionats a la viabilitat dels projectes necessaris i estratègics”, és a dir, que “fins que no hi hagi un projecte sobre la taula, no s’alliberarà el finançament”. Per tant, és impensable dir que la Unió Europea condicionarà aquests fons.

Què diu el govern espanyol?

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha reiterat en nombroses ocasions el compromís de l’executiu del PSOE i Unides Podem de no rebaixar les pensions.

• El 29 d’abril, en una entrevista a Los Desayunos de TVE (a partir del minut 11:40), Escrivá garantia “absolutament” que el govern espanyol no retallaria les pensions.
• El 18 de maig, en una entrevista a Las mañanas de RNE (a partir del minut 16:50), repetia que el govern espanyol no retallarà les pensions i assegurava que les “referències que s’estan fent sobre les pensions no estan sustentades sobre res sòlid”.
• Hi va insistir al cap d’uns dies, en una entrevista a El Periódico: “No veig cap raó per pensar això [una possible retallada de les pensions per compensar les tensions financeres de la Covid-19]. En cap cas. El compromís del govern és mantenir el poder adquisitiu de les pensions i no veig cap raó per la qual la situació actual hagi de modificar-ho”.
• El 4 de juny, en una trobada virtual organitzada per Nueva Economía Fórum Escrivá reiterava que les pensions estan “absolutament” garantides i traçava la comparativa amb altres països: “els ajustos de pensions que es van fer a Grècia, Portugal o Itàlia van sorgir d’una estructura de pensions totalment diferent de la nostra.
• Finalment, el 30 de juny, se’n va referir a la sessió de control al govern espanyol al Senat. Idurre Bideguren, senadora de Bildu, va preguntar-li si el govern es compromet a no retallar les pensions. El ministre va contestar: “per descomptat que no retallarem les pensions […] Formular la pregunta i elevar el dubte [de si es reduiran les pensions] genera inquietud en els pensionistes innecessàriament […] Mirant cap al passat no hi ha evidències ni elements per poder formular aquest tipus de preguntes, però mirant cap endavant tampoc”

El ministro @joseluisescriva ha garantizado en el @Senadoesp que las pensiones no perderán poder adquisitivo. Recuerda que en los últimos 10 años, las pensiones mínimas se han revalorizado un 17% frente al 11% del IPC. Además, ha destacado el consenso sobre ello en el P. Toledo pic.twitter.com/NBc2TpB46G

— Ministerio Inclusión Seguridad Social Migraciones (@inclusiongob) June 30, 2020

Diners per la Seguretat Social durant el coronavirus

Durant la crisi del coronavirus el Consell de Ministres ha fet diferents injeccions de diners a la Seguretat Social. El 14 d’abril va aprovar un préstec a la Tresoreria General de la Seguretat Social per import de 13.830 milions d’euros. Un mes més tard, el 26 de maig, va donar llum verda a un nou préstec a la Tresoreria General de la Seguretat Social, en aquest cas per un import de 16.500 milions d’euros, i a un crèdit extraordinari al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions de 14.002 milions d’euros. Les fonts del Ministeri amb qui ha parlat Verificat expliquen que com que “la Seguretat Social no és un compartiment estanc”, no es pot donar “una xifra exacta de quina part dels crèdits van a les pensions”.

Què hi diuen els sindicats?

Comissions Obreres (CCOO), l’únic sindicat a nivell estatal que ha respost a les preguntes de Verificat, tampoc té informació sobre aquesta suposada reforma de les pensions: “Ni ens ho han comunicat, ni pensem que ens ho hagin de comunicar ni a curt ni a mitjà termini”, assegura Montse Ros, la portaveu de CCOO de Catalunya. Ros augura que de moment “no les tocaran”.

La comparació amb la retallada de Grècia

Per acabar, el missatge també fa la comparació amb la rebaixada de les pensions que hi va haver a Grècia. És veritat que durant la crisi les pensions es van reduir entre un 20% i un 40%, però l’economista expert en pensions José Antonio Herce relata que Grècia va fer en poc temps dotze reformes de les pensions que van suposar les retallades, però “no va negociar el seu rescat comprometent-se a rebaixar les pensions un 30%”, sinó que va ser una rebaixada progressiva.

En el cas d’Espanya, les pensions mai s’han retallat. El 2010 es van congelar les pensions per primer cop en democràcia i a finals de l’any passat es van tornar a congelar, encara amb un govern en funcions i a l’espera de formar-ne un de nou; en ambdós casos, es va tractar de no actualitzar les prestacions d’acord amb l’IPC, però no de rebaixar-les.

Herce explica que en alguns casos els preus dels béns i serveis han augmentat més que les pensions i això ha fet que els pensionistes perdessin poder adquisitiu (de la mateixa manera que n’han perdut els assalariats o els autònoms). És a dir, cobrant la mateixa pensió podien comprar menys productes perquè aquests eren més cars.

La previsió dels pròxims mesos és que el Congrés torni a obrir el debat de les pensions amb el Pacto de Toledo; el que sembla que està en discussió és l’edat de la jubilació efectiva, més que la quantitat.