Cap estudi de ‘Nature’ assegura que la immunitat natural de la covid-19 és millor que l’adquirida amb les vacunes
Es tracta d’un estudi fet in vitro que analitza la capacitat neutralitzadora de dos anticossos
Què s’ha dit?
Que la vacuna de la covid no fa falta perquè un estudi ha demostrat que la immunitat natural és suficient front a la infecció per SARS-CoV-2.
Què en sabem?
L’estudi original va analitzar la capacitat neutralitzadora (o bloquejant) contra els SARS-CoV-2 d’uns anticossos extrets de pacients recuperats de la infecció. Es tracta d’un estudi in vitro que enlloc parla sobre l’efectivitat de les vacunes.
Diverses piulades viralitzades els darrers dies a Twitter comparteixen un article publicat el 5 d’agost a la revista Communications Biology, de l’editorial Nature, perquè asseguren que la immunitat natural contra la covid-19 sempre ha estat millor que l’adquirida mitjançant les vacunes. És ENGANYÓS. L’article enllaçat no discuteix quin tipus d’immunitat és millor, ni molt menys afirma que la derivada de la infecció natural del virus sigui més efectiva, sinó que explora, in vitro, la capacitat de neutralitzar (o bloquejar) el SARS-CoV-2 que tenen dos anticossos aïllats a partir de mostres de pacients recuperats de la infecció amb la variant original del virus.
"FINALMENT LO MILLOR ÉS LA INMUNITAT NATURAL"
L’estudi científic, revisat per parells, tampoc fa referència a un possible tractament en base a aquests anticossos, com han titulat enganyosament diversos mitjans de comunicació generalistes. La idea surt d’unes declaracions de la investigadora principal de l’estudi, que van ser compartides per la Universitat de Tel-Aviv en una nota de premsa enviada al setembre. Natalia Freund, microbiòloga clínica i immunòloga, comentava la possibilitat que, sempre des del seu punt de vista, un tractament amb anticossos pugui “servir com a substitut efectiu de dosis de reforç repetides”.
El 5 d’agost l’equip liderat per Freund compartia la identificació de dos anticossos neutralitzants (unes proteïnes que s’uneixen a punts concrets del virus per evitar que infecti les cèl·lules) que neutralitzen totes les variants preocupants del SARS-CoV-2. Els experts consultats per Verificat posen el focus en què el potencial de la troballa no és substituir les vacunes, sinó desenvolupar un possible tractament complementari amb anticossos que funcioni bé amb un gran nombre de variants. Enlloc d’entrenar el cos en la fabricació de les defenses immunitàries, aquesta opció terapèutica les introduïria mitjançant una injecció, i és especialment interessant per a persones immunodeprimides o amb el sistema immunitari molt compromès.
Un estudi ‘in vitro’
Aquest estudi, realitzat in vitro (fora d'un organisme viu) en base a mostres de pacients recuperats de la variant original del virus, ha estat compartit per diversos comptes de Twitter que han assegurat que la immunitat natural és millor que l’adquirida a través de les vacunes. No obstant això, el paper no indica tal cosa, sinó que se centra a estudiar la manera en què alguns anticossos s’uneixen al coronavirus per tal d’evitar que infecti les cèl·lules, i n’identifica dos amb capacitat de neutralitzar les variants conegudes a dia d’avui.
La intensitat de la resposta immunitària davant una infecció natural és molt més variable entre persones que la derivada de la vacunació, si bé és cert que el contagi genera una major diversitat d’anticossos. Ara bé, tal com recorda a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, “el risc d'acabar a l'hospital o morir per covid-19 és elevat [en persones no vacunades]”. Estudis recents han mostrat com una immunitat híbrida —l’atorgada per les vacunes i una infecció posterior— ofereix una resposta més duradora i efectiva.
La nota de premsa, a l’origen de la desinformació
Els missatges a xarxes socials es poden explicar també, en part, per la manera en què diversos mitjans generalistes han compartit la notícia. Parlem de titulars enganyosos com “troben dos anticossos de recuperats de covid que fan innecessàries les vacunes”, i que tenen el seu origen en la nota publicada pel portal de notícies científiques Eurekalert! el 7 de setembre, que alhora es basa en la nota de premsa amb què la Universitat de Tel-Aviv va compartir la publicació de l’estudi, més d’un mes després de la publicació del paper.
Cap dels titulars fa referència a les troballes de la investigació, sinó a l’opinió de la seva investigadora principal, Natalia Freund, que suggereix la possibilitat d’emprar aquesta troballa en el tractament contra la covid-19. La científica exposa que, des del seu punt de vista, el tractament amb anticossos —que consisteix en l’administració intravenosa d’anticossos creats artificialment— “pot servir com a substitut efectiu de dosis de reforç repetides”, especialment en poblacions de risc.
En opinió de Manel Juan, cap de servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, “aquesta nota de premsa és simplement per cridar l’atenció”. L’expert fa patent, en conversa amb Verificat, la diferència entre el text divulgatiu i l’article científic, el qual considera “un treball interessant” que “crida als experts, però a ningú més”.
Prova d’això és que l’article original es va compartir a Twitter només dos cops entre el 5 d’agost (data de publicació) i el 7 de setembre (publicació de la nota a Eurekalert!), mentre que en la darrera setmana ha estat compartit més de 70 vegades.
Tractaments diferents, immunitats diferents
“L’article original no té molt a veure amb la nota de premsa”, coincideix Alfredo Corell, catedràtic d’immunologia de la Universitat de Valladolid (UVa), que destaca que les vacunes i el tractament amb anticossos són “procediments terapèutics diferents”.
La vacunació exposa el cos al microorganisme causant de la malaltia (o a una part del mateix), per tal d’aconseguir que el sistema immunitari el reconegui i generi una memòria immunitària. D’aquesta manera, si es produeix una infecció posterior, el cos tindrà la capacitat de generar anticossos específics per a combatre’l. És el que coneixem com a immunització activa.
El tractament amb anticossos, en canvi, rep el nom d’immunització passiva, perquè les defenses s’aporten de manera externa, enlloc d’ensenyar el cos a produir-les. Aquest mètode, que s’aplica en altres contextos, com per exemple, com a antídot després de la picada d’una aranya verinosa, té la limitació que els anticossos tenen una vida útil determinada. És a dir els efectes del tractament només duren el temps que les proteïnes es mantenen dins el cos. Quan desapareixen, el cos no les sap produir per ell mateix, de manera que no es genera una immunitat a llarg termini.
És un tractament que “cobreix tres, quatre setmanes, (…) i després [les proteïnes] desapareixen. No es pot pretendre substituir una vacuna que genera (…) una memòria de llarga durada” amb aquest tipus de teràpia, raona Alfredo Corell, perquè aleshores caldria injectar anticossos a tota la població cada quatre setmanes. Així doncs, es tractaria de teràpies complementàries, especialment interessants per a persones immunodeprimides o amb un sistema immunitari molt compromès, segons l’expert. En cap cas serien procediments excloents.