Cap decret contempla l’expropiació de les piscines privades, a diferència del que afirma Vox

Joan Garriga, portaveu de Vox a Catalunya, ha afirmat en un tuit que, en el marc de les mesures adoptades per fer front a la sequera, el Govern ha aprovat un decret que permet les “expropiacions de piscines privades”, que dona permís per “assaltar la piscina del veí” quan aquesta sigui considerada un refugi climàtic.

És FALS. El Decret Llei 4/2024, aprovat el 16 d’abril, permet omplir les piscines públiques sempre que siguin un refugi climàtic “imprescindible” declarat per l’Ajuntament de cada població. El text estén la mesura a aquelles piscines privades que hagin arribat a un acord amb el consistori corresponent, que d’altra manera no es podran emplenar amb aigua provinent de la xarxa pública. En cap cas, però, el text priva cap persona de la titularitat de la seva piscina.

 “Decrets que estableixen tals coses com expropiacions de piscines privades […] amb l’excusa aquesta d’un refugi climàtic poder assaltar la piscina del veí”

Joan Garriga, Vox

Per tal que una piscina, pública o privada, pugui omplir-se en els mesos vinents, aquesta ha d’haver estat declarada com un refugi climàtic per l’Ajuntament de la població a la qual pertany. Això només podrà passar en el cas que “l’equipament sigui imprescindible per garantir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania”, segons el Decret Llei 4/2024.

En cap cas el text contempla l’expropiació, sinó que indica que els equipaments de titularitat privada que cada ajuntament vulgui proposar com a refugi climàtic (sempre d’acord amb el propietari) hauran d’acordar amb el consistori les condicions d’ús i obertura al públic. A més a més, les piscines unifamiliars queden excloses de la mesura i no es podran omplir en cap cas, segons es desprèn del portal de sequera de la Generalitat.

David Mascort, conseller d’Acció Climàtica, va explicar dijous 18 d’abril en roda de premsa que perquè una instal·lació sigui considerada un refugi climàtic ha de constar dins el Pla d’emergència per sequera elaborat per l’Ajuntament del municipi a què pertanyi. Allà els consistoris “hauran de definir què són per a ells els refugis climàtics, quins són per ells imprescindibles i quines condicions hauran de tenir”.

És a dir que la mesura no permetrà —ni obligarà—- a hotels i comunitats de veïns obrir les seves piscines, sinó que serà cada administració local la que haurà d’haver justificat prèviament les instal·lacions mínimes imprescindibles per protegir la població de la calor, havent-ho acordat amb cada entitat propietària. 

El conseller també va especificar que la mesura busca tenir en compte les poblacions que no disposen d’una piscina pública, però sí d’“un centre esportiu o una casa de colònies on la piscina fa habitualment de piscina municipal”. Tanmateix, la mesura també obre la porta a comunitats de veïns, hotels i càmpings sempre que l’Ajuntament els hagi inclòs prèviament dins el cens municipal de refugis climàtics.

Les úniques instal·lacions privades que queden excloses de la mesura i que podran omplir-se sense cap restricció, i sense haver de ser considerades un refugi climàtic, són aquelles que emprin aigua dessalinitzada que no provingui de la xarxa pública. Aquesta, però, no és una mesura a què puguin acollir-se comunitats de veïns, sinó que l’ús de la piscina haurà de ser indispensable per mantenir una activitat econòmica i llocs de treball, com és el cas d’alguns hotels i càmpings.