Comencen les verificacions del #DebatVerificat

Comencem a publicar les verificacions que s'han fet a posteriori del #DebatVerificat. Paula Añó, candidata número 6 de Valents a l’Ajuntament de Barcelona, ha fet la següent declaració (minut 1:20:50):

“Més del 90% dels ciutadans d’aquest país i de Catalunya mai ha pegat una dona, mai agredirà una dona i mai insultarà a una dona”.

Paula Añó (Valents)

Part de la declaració de la candidata és en futur i, per tant, no es pot verificar. No obstant, no tots els casos de violència masclista es denuncien i, de fet, un 80% de les dones assassinades a mans de la seva parella o exparella el 2021 no ho havien denunciat, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). 

La declaració d’Añó s'apropa a les condemnes per violència masclista, que van ser 41.073 l’any 2021 (76% del total de condemnes resoltes per aquest motiu van ser condemnatòries), d’acord amb les xifres del CGPJ. No obstant, segons la mateixa font judicial, el 2021 es van interposar 162.848 denúncies per violència de gènere, és a dir, una mitjana de 446 denúncies diàries. Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma on més se’n van registrar, després de Madrid i la Comunitat Valenciana. 

Si bé és cert que sobre el total de persones de gènere masculí representa una xifra molt baixa, els experts del Grup d’Estudis Avançats en Violència de la Universitat de Barcelona, coincideixen que, igual que passa amb altres delictes, hi ha una “xifra oculta”, ja que “part dels fets criminals no són coneguts per la llei i la policia” i, per tant, no apareixen a les estadístiques oficials. 

A més, són delictes que, històricament, s’han denunciat menys que la resta i no es pot saber si l’augment que reflecteixen les xifres actualment vol dir que s’ha produït un increment real o que ara arriben més a coneixement dels cossos policials, com indica el departament de premsa de Mossos a Verificat.

De fet, segons l’última macroenquesta de violència contra la dona de 2019, realitzada pel Ministeri d’Igualtat a una mostra representativa de 9.568 dones, “1 de cada 2 dones (57,3%) residents a Espanya de 16 anys o més han patit violència al llarg de les seves vides per ser dones”, és a dir, 11.688.411 dones. I només en l’any abans de realitzar l’enquesta (2018) 1 de cada 5 (19,8%) havien patit algun tipus de violència. En la immensa majoria de casos, el 99,6%, aquesta violència va ser exercida per homes, segons les mateixes enquestades. 

Un altre fet que demostra la realitat d’aquest tipus de violències és que el mateix Tribunal Constitucional va considerar en una sentència el 2008 que les dones estan “insuficientment” protegides en l’àmbit de la parella i, per això, el tribunal acredita que no es vulnera el principi d’igualtat per raó de sexe en les condemnes per violència de gènere, ja que no s’imposa pel fet de ser home sinó per una greu conducta que reprodueix “una arrelada desigualtat” i un “model agressiu” contra les dones.

“La llum està més cara que mai”

Paula Añó (Valents)

És enganyós. Tot i que el 2022 va se l’any on el preu mitjà de l'electricitat va ser més elevat des de 2014, el preu del mercat majorista va assolir el record el març de 2022 (283,39 € el MWh) i des d’aleshores ha baixat en un 74%. A l’abril de 2023, la darrera mitjana mensual disponible, el preu va ser de 73,73 €/MWh.

"Les partícules de PM10 les genera tant el vehicle de gasolina com l’elèctric perquè es generen amb el frec del pneumàtic amb el terra"

Jordi Martí (Barcelona en Comú)

La qüestió de la contaminació també ha estat un tema central del debat. Jordi Martí, candidat número 2 de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona i actual sisè tinent d'alcaldia, ha assenyalat que les PM10 són generades tant pels vehicles de gasolina com els elèctrics, perquè es produeixen sovint durant el fregament del pneumàtic amb el terra. És cert: al voltant de la meitat de les concentracions de material particulat —inclou PM2.5 i PM10, o també anomenades partícules fines i gruixudes, respectivament— a països com el Regne Unit les emissions de la carretera que no són del tub d'escapament, com els frens, pneumàtics i desgast de la carretera van representar el 10% de les emissions de PM10 i PM2.5 el 2021.

No hi ha grans diferències entre la generació de PM10 entre els vehicles elèctrics i els de combustió i elèctrics: segons un informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) publicat el 2020, els vehicles elèctrics emeten aproximadament entre un 11 i un 13% menys de PM2.5 -sense tenir en compte els gasos d'escapament- i entre un 18 i un 19% menys de PM10 que els vehicles de combustió interna.

Tot i això, les xifres canvien si es té en compte que els elèctrics solen ser més pesats de mitjana, la qual cosa fa que, segons el mateix informe, redueixen el PM10 només entre un 4 i un 7% i augmenten el PM2.5 entre un 3 i un 8% en relació als vehicles de combustió. Simulacions addicionals assenyalen que l'adopció de vehicles elèctrics donarà lloc a reduccions molt marginals a les emissions totals de PM del trànsit rodat en els propers anys. "En escenaris on els vehicles elèctrics representen el 4% i el 8% del parc vehicular el 2030, la seva penetració redueix les emissions de PM entre un 0,3% i un 0,8% respecte als nivells actuals", conclou text.

Cal recordar que el material particulat (PM2.5 i PM10) està classificat per l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer com a carcinogen del grup 1, és a dir, contaminants que causen càncer en els humans.

Amb tot, els vehicles elèctrics no emeten altres gasos tòxics per a l'ésser humà com l'NO2, com sí fan els vehicles de gasolina o dièsel. L'electrificació del parc automobilístic també comporta una reducció en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que, amb el mix elèctric espanyol actual, comença a notar-se als quatre anys de funcionament del vehicle, tal com vàrem explicar aquí.

“Els creueristes que venen i s’estàn quatre hores a la ciutat és l’activitat [turística] que menys activitat econòmica genera a la ciutat”

Jordi Martí (Barcelona en Comú)

El candidat de Barcelona en Comú Jordi Martí també ha dit al #DebatVerificat que “els creueristes que venen i s’estàn quatre hores a la ciutat és l’activitat [turística] que menys activitat econòmica genera a la ciutat” (al minut 57:51). 

És cert. La despesa mitjana dels creueristes que visiten la ciutat sense pernoctar és de 57,3 euros al dia, d’acord amb les dades del 2016 de l'estudi Impacte de l'activitat de creuers del Port de Barcelona sobre l'economia catalana. Per tant, la despesa mitjana diària és major en cas dels turistes que s'allotgen en hotels (189,7 euros), pensions (112,6 euros), habitatges d'ús turístic (119 euros) i albergs (100,2 euros), segons les dades del període 2018-2019 recollides a l’estudi Límit de canvi acceptable del turisme de Barcelona (2022). Els únics turistes que mostren una despesa inferior als creueristes que visiten la ciutat sense pernoctar són els que s'allotgen en casa d'amics i familiars (56,6 euros). Tanmateix, s’ha de tenir en compte que són xifres que provenen d’estudis diferents i fan referència a períodes també diferents.

“Ara no queda ni un sol quilòmetre d’autopista a Catalunya que sigui competència de l’Estat i seguim pagant peatges única i exclusivament perquè vol el Govern de la Generalitat"

Marina Bravo (Ciutadans)

Marina Bravo, candidata número 3 de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona, ha dit al #DebatVerificat que “ara no queda ni un sol quilòmetre d’autopista a Catalunya que sigui competència de l’Estat i seguim pagant peatges única i exclusivament perquè vol el Govern de la Generalitat” (minut 1:47:09). 

És cert que els únics peatges actius a Catalunya són competència de la Generalitat i que les autopistes catalanes que formen part de la Xarxa de Carreteres de l’Estat actualment són gratuïtes. Ara bé, s’ha de matisar que aquestes últimes sí que continuen sent competència del govern espanyol. 

L’1 de setembre de 2021 el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) i va eliminar tots els peatges que depenien de la Xarxa de Carreteres de l’Estat a Catalunya, la qual fins llavors era la comunitat amb més quilòmetres de pagament, un 52%, segons la nota de premsa de Mitma.   

Des de llavors, han quedat quatre peatges en funcionament a Catalunya, que són titularitat de la Generalitat. Tres d’aquests trams de pagament són a la C-16: el túnel del Cadí, els de Vallvidrera i el tram de Sant Cugat a Manresa. L’altre peatge és a l’autopista C-32 entre Castelldefels i El Vendrell.

El parc d'habitatge social de Viena engloba el 42% dels pisos, dels quals aproximadament la meitat són propietat de l'ajuntament

Marina Bravo també va assenyalar al minut 1:02:31 del #DebatVerificat que a Viena “el parc públic d'habitatge té un percentatge molt més elevat que el d'aquí” i, encara que va puntualitzar que no s’atrevia a donar una dada per la presència de l’equip de fact-checking de Verificat sobre l’escenari, va afegir que “potser” a Barcelona és del “2-3%”, mentre que a la capital austríaca es troba “al voltant” del 15%. “30%”, va respondre Jordi Martí, de Barcelona en Comú. 

Per aclarir aquesta qüestió, el parc d'habitatge social de Viena engloba el 42% dels pisos, dels quals aproximadament la meitat són propietat de l'ajuntament, “mentre que la resta són gestionats pel sector sense ànim de lucre o amb ànim de lucre limitat”, segons explica a Verificat el departament de premsa de l'Ajuntament de Viena. Per la seva part, el parc d’habitatge públic a Barcelona és de l’1,6%, segons detalla l’informe Estructura i concentració de la propietat d'habitatges a Barcelona (2021) realitzat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB).

Convocatòria del #DebatVerificat

Verificat i deba-t.org han organitzat el primer debat electoral verificat lliure de desinformació. Aquesta iniciativa pionera al món, on totes les dades que han preparat els participants han estat prèviament revisades per Verificat, busca promoure una democràcia sana en un esdeveniment que posicionarà Barcelona com una ciutat compromesa amb el debat lliure, obert i democràtic sense caure en les informacions falses i la manipulació de l’electorat. Fins ara, els periodistes han verificat sempre els debats en viu o a posteriori, però sabem que l’impacte és limitat. En aquesta ocasió, hem proposat fer-ho abans.

No has pogut seguir el debat en directe?

No passa res, subscriu-te a la nostra newsletter i rebrà totes les verificacions del #DebatVerificat i el resum del dia.

 

Com funciona el debat verificat de les eleccions municipals de Barcelona 2023?

Seguint els criteris de deba-t.org, hem convocat tots els grups que actualment tenen representació al ple de l’Ajuntament de Barcelona. El debat ha tingut una durada de dues hores i s'ha organitzat al voltant de dos blocs: programa econòmic i programa polític i social.

Els partits s'han compromès a compartir amb l’equip de fact-checking de Verificat la llista de les dades i les informacions factuals concretes que han volgut fer servir al debat, amb les referències corresponents a les fonts oficials, acadèmiques i especialitzades d'on han tret la informació. Els verificadors han analitzat el contingut i els hi han tornat la informació verificada o contextualitzada per tal d’evitar arguments enganyosos o veritats a mitges. El pacte ha estat sota un absolut compromís de confidencialitat.

A més, els candidats han pogut completar el seu llistat amb les dades que Verificat ha publicat al portal Barcelona en dades, una gran base de dades amb xifres contrastades i contextualitzades sobre les principals preocupacions dels barcelonins.

Durant el debat, cada candidata i candidat s'ha compromès a utilitzar de forma correcta només els arguments contrastats. El moderador, president de l’associació deba-t.org, i tres periodistes de fact-checking polític de Verificat presents a l’escenari de l'auditori han vetllat pel compliment d’aquest pacte.