Barcelona en dades

Des de finals del 2018, els barcelonins consideren que la inseguretat és el principal problema de la ciutat, segons les dades del baròmetre municipal. Un de cada quatre ciutadans ho veia així el desembre del 2022, en l’última enquesta. Però s’ajusta aquesta percepció amb la realitat? Han pujat els delictes a Barcelona?

El 2018 i el 2019 van ser els anys en què es van registrar més delictes a la ciutat de l’última dècada, segons les dades de Mossos d’Esquadra, coincidint amb el pic de preocupació que mostra també el baròmetre. No obstant això, entre el 2017 i el 2022 els barcelonins que consideren que la inseguretat és el principal problema s’ha multiplicat per sis (passant del 4% al 25%) i el nombre de delictes ha pujat un 2%. 

En aquest apartat expliquem com ha evolucionat el nombre total de delictes i també alguns fets delictius com els robatoris, els delictes sexuals i les ocupacions. 

Nota metodològica: Les dades utilitzades provenen principalment de dues fonts. Per a les comparacions entre ciutats espanyoles i europees s’utilitza el balanç trimestral de criminalitat publicat pel Ministeri de l’Interior, que dona dades de l’àmbit municipal seguint la mateixa tipologia delictiva a partir del 2016, però en el cas de Barcelona només inclou dades de Mossos d’Esquadra i no de Guàrdia Urbana, tal com confirma el departament de premsa del Ministeri de l’Interior a Verificat. En segon lloc, per mirar l’evolució de delictes a la ciutat, s’agafen les dades delinqüencials de Mossos, que engloba dades també de la Guàrdia Urbana i estan desglossats per l’àrea bàsica policial de cada districte. No obstant aquestes diferències, ambdues bases de dades segueixen la mateixa tendència.

Entre un 4 i un 6: així puntuen els barcelonins el nivell de seguretat

De mitjana, els barcelonins aproven per poc el nivell de seguretat de la ciutat. Els veïns i veïnes han puntuat amb un 5,4 sobre 10 el nivell de seguretat a la ciutat, segons l’última enquesta de victimització de Barcelona.

L’actual, però, no és la puntuació més baixa de les últimes dècades. El 1988, sota el mandat de Pasqual Maragall, els barcelonins puntuaven amb un 3,8 el nivell de seguretat. Mentre que la puntuació més alta mai registrada és de 6,3 punts el 1999, amb Joan Clos com a alcalde, una nota que també que es va repetir el 2017 amb Ada Colau a l’Ajuntament compartint govern amb els socialistes.

Tanmateix, percepcions i fets no sempre van agafats de la mà. La sensació d’inseguretat en els espais urbans no depèn de factors objectius com els índexs de criminalitat, sinó que té més a veure amb “la cohesió social i les desigualtats socioeconòmiques”, que són els principals factors que hi influeixen, segons un estudi acadèmic publicat el 2018 que ha analitzat la percepció d’inseguretat en cinc ciutats europees, entre elles Barcelona.

Més víctimes i menys denúncies

Les dades de criminalitat només computen els delictes denunciats o registrats i, per tant, queden fora tots aquells delictes dels quals la policia no en té constància. 

El 2021 un 25% dels barcelonins va declarar ser víctima d’un o més fets delictius i un 4,5% va denunciar, segons l’última enquesta de victimització. És a dir, en els últims anys s’han registrat les xifres de victimitzacions més elevades i les de denúncies més baixes des de finals del segle passat.

El 2018 i el 2019 són els anys en què més barcelonins afirmen haver patit un delicte i això coincideix amb els anys en què s’han registrat més fets delictius, segons les estadístiques de criminalitat tant de Mossos d’Esquadra com del Ministeri de l’Interior. 

Però, cal remarcar que les dades de victimització inclouen també intents de delictes, és a dir, aquelles persones que han patit un intent de robatori, per exemple. Si mirem només les persones que han patit delictes consumats, la xifra de víctimes baixa el 2021 fins a 18,4% i la xifra de denúncies puja fins a 4,7%. 

9% més delictes en una dècada

El 2013 es van registrar 177.366 delictes a Barcelona i el 2022, 193.288, segons les dades de Mossos. Això vol dir que el nombre total de delictes a la ciutat s’ha incrementat un 9% en l’última dècada. Els dos anys en què es van denunciar més delictes va ser el 2018 i el 2019, superant els 200.000 fets delictius. Per tant, en comparació amb l’últim any abans de la pandèmia, el 2019, els delictes s’han reduït un 14,6% el 2022, com també hi consta a la nota de premsa de la Junta de Seguretat Local.

Les dades del 2020 i 2021 no són comparables perquè ambdós anys van estar afectats per les restriccions arran de la pandèmia, tal com indica el Ministeri de l’Interior als seus balanços. 

En aquest període no tots els delictes han pujat: alguns, com els robatoris, s’han reduït i altres, com els delictes sexuals, han augmentat. 

Els robatoris es redueixen un 13% en deu anys 

Els robatoris són, concretament, un dels temes més recurrents en el discurs polític quan parlem de seguretat i un dels més repetits també en les nostres verificacions. Aquest any hem verificat, entre d’altres, que no han incrementat els robatoris a totes les poblacions catalanes i que tampoc es produeixen 1.000 robatoris cada setmana només a Les Rambles, com van afirmar dos diputats del Parlament de Catalunya. 

Per calcular els robatoris hem tingut en compte els furts, els robatoris amb violència i intimidació, que s’exerceixen sobre les persones, els robatoris amb força i els robatoris amb força a l’interior del vehicle, és a dir, de béns materials i els robatoris i furts d’ús de vehicle. Tots ells representen el 67% del total de delictes denunciats a la ciutat el 2022.

Aquests delictes es van reduir l’any passat respecte del 2019 (un 24,6%), abans de la pandèmia, i també si els comparem amb les xifres de fa una dècada. És a dir, els robatoris s’han reduït en els últims 10 anys, entre 2013 i 2022 han baixat un 12,7%. 

Els robatoris i furts de vehicles sense ànim d’apropiar-se’ls han caigut un 44% en l’última dècada, però els robatoris amb força dins els vehicles han augmentat un 25%. Pel que fa als robatoris amb força i els robatoris amb violència, tots dos s’han reduït en l’última dècada, un 17,7% (de 10.013 a 8.245) i un 10,9% (de 15.165 a 13.512) respectivament. Els furts són els únics que no es poden comparar perquè fins a l’any 2015 una part d’aquests estaven inclosos en “faltes contra el patrimoni”, un tipus penal que ha deixat d’existir.

Nota metodològica: El tipus penal “faltes contra el patrimoni” apareix a les estadístiques de fets delinqüencials de Mossos fins a l’any 2015. Després, aquesta tipologia penal s’inclou dins dels “furts”. 

Ciutat Vella és el districte amb més robatoris

Si ho mirem per zones, Ciutat Vella és de de 2011 el districte amb una major taxa de robatoris i furts, seguit de l’Eixample i Sants-Montjuïc, segons les dades del 2022 de Mossos.

El 2018 va ser l’any en què se’n van registrar més: 46.511 en total, és a dir, 462 per cada 1.000 habitants. Però aquestes dades no tenen en compte si la víctima del robatori era resident al barri ni la seva nacionalitat.

Nota metodològica: Inclou furts, robatoris amb violència i intimidació, robatoris amb força, robatoris amb força interior vehicle, robatoris i furts d’ús vehicle i faltes contra el patrimoni (fins al 2015).

Ciutat Vella i l’Eixample coincideixen amb el centre de la ciutat, reclam turístic i epicentre dels desplaçaments i activitat comercial. Això també podria explicar que la taxa de delinqüència sigui més elevada en aquests dos districtes, ja que segons un estudi fet per economistes de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Economia de Barcelona, per cada 100.000 turistes a una província espanyola les taxes de delictes augmenten un 1,8%, cosa que pot ser encara més superior “quant més estacionalitzat o de menor qualitat sigui el turisme”.

Barcelona és la ciutat amb més robatoris d’Espanya

D’entre els municipis més poblats, Barcelona ha estat la capital autonòmica amb la major taxa de robatoris d’Espanya entre el 2016 i el 2022. Madrid va ocupar la segona posició entre el 2016 i el 2018, però el 2022 va passar a ser la cinquena. En aquesta estadística s’han inclòs els robatoris amb violència i/o intimidació, els robatoris amb força, els furts i les sostraccions de vehicles.

París, Estocolm i Brussel·les, més delictes contra la propietat 

Un altre rumor habitual és que Barcelona és de les ciutats més perilloses d’Europa o en la que hi ha més robatoris. No hi ha comparatives internacionals de delictes per ciutats perquè les tipologies penals són diferents a cada país i perquè les dades policials de fets registrats sovint no coincideixen amb les tipologies delictives recollides als codis penals, és a dir, la terminologia canvia dins d’un mateix país.

Tot i això, l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) ha creat una classificació internacional de delictes amb finalitats estadístiques, que s’anomena ICCS, i pretén facilitar la realització de comparacions entre països. 

Seguint aquest model, hem comparat la taxa de delictes contra la propietat entre 2016 i 2021 a la ciutat de Barcelona amb 5 capitals europees: Madrid, Estocolm, Brussel·les, París i Lisboa. Els països escollits han estat aquells que entre 2016 i 2018 havien registrat més robatoris amb violència segons l’Eurostat. Pots consultar la base de dades creada per Verificat aquí.

En aquest període, Barcelona mai ha estat la ciutat amb més delictes contra la propietat per habitants: París sempre n’ha registrat més. Però, el 2018 i el 2019, els dos anys en què es van registrar més delictes a Barcelona, coincideixen amb els anys en què la ciutat se situa en segona posició després de la capital francesa. 

No obstant això, el 2021, últim any amb xifres disponibles per a totes les ciutats, París, Estocolm i Brussel·les han registrat una taxa de delictes més elevada que Barcelona, és a dir, a la capital catalana han disminuït els delictes contra la propietat.

Les ocupacions pugen des de 2005

Les ocupacions il·legals de domicilis també apareixen sovint en el debat públic i les dades apunten a un clar augment d’aquestes infraccions des de 2005, que es multipliquen per vuit. Tot i això, el 2022 es van reduir un 16% respecte del 2019, segons les dades facilitades pel departament d’Interior a través d’una petició de transparència a Verificat. 

Però, de què parlem quan parlem d’ocupacions? En termes jurídics, aquest concepte no existeix. Els delictes són dos: violació de domicili i usurpació. 

• La violació del domicili (en castellà es coneix com a “allanamiento de morada”) consisteix a entrar en un domicili aliè o quedar-s’hi contra la voluntat del seu propietari i està castigat amb penes d’entre sis mesos i deu anys de presó, segons estableix a l’article 202 del Codi Penal. 
• El delicte d’usurpació consisteix a ocupar un immoble, habitatge o edifici aliè que no està en ús (article 245).

Fins al 2022, la Direcció General de Policia no feia aquesta distinció del tipus delictiu en els seus registres, segons explica la cap del Gabinet Tècnic del departament en la seva resolució de transparència. Per tant, no hi ha dades del delicte de violació del domicili anteriors a aquest data i no podem saber si han pujat o han augmentat les ocuapcions en domicilis habituals.

El 2022, es van denunciar 1.469 ocupacions d’habitatges, la immensa majoria per casos d’usurpació (1.437) i 32 per violació del domicili. El districte on se n’han registrat més ha estat Nou Barris, seguit de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.

Han augmentat els delictes sexuals o ara se’n denuncien més? 

Uns dels delictes que més han augmentat en l’última dècada han estat els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, és a dir, el dret que tenen les persones de no patir interferències en la formació de la seva identitat. El 2022 es van registrar 970 delictes denunciats, la xifra més alta registrada per Mossos, és a dir, 504 casos més que el 2013, el que suposa un increment del 108% (el doble). Els abusos —actuacions produits sense violència o intimidació— són els delictes sexuals més denunciats (han augmentat un 23% des del 2019), seguits de les agressions —actuacions amb violència o intimidació—, que s’han incrementat un 33%. Els delictes relatius a la prostitució són els únics que han baixat en l’última dècada. 

Els delictes sexuals no sempre es denuncien en el moment, com expliquen des del departament de premsa de Mossos a Verificat. Sovint, les víctimes denuncien aquests delictes mesos o anys més tard. De fet, són delictes que, històricament, s’han denunciat menys que la resta i no es pot saber si l’augment que reflecteixen les xifres vol dir que s’ha produït un increment real o que ara arriben més a coneixement dels cossos policials, com indica el departament de premsa de Mossos. 

Nota metodològica: La diferència delictiva entre agressió i abús sexual està vigent fins a l’aprovació de la llei de garantia integral de la llibertat sexual aprovada el 2022, que elimina l’abús com a tipus penal. 

Igual que en el cas dels robatoris, Ciutat Vella és el districte on es registren més delictes sexuals per 10.000 habitants, i en aquest cas, Gràcia és el districte on se’n denuncien menys.

400 agents més en 11 anys, no 1.000

Davant d’aquesta evolució dels diferents tipus delictius com ha variat la plantilla de la Guàrdia Urbana? 

També s’ha parlat molt durant el mandat posterior del nombre d’efectius de la Guàrdia Urbana, però la realitat és que no han augmentat la plantilla en 1.000 persones, com han dit alguns membres de l’equip de govern. En l’última dècada la plantilla de la Guàrdia Urbana ha augmentat en 400 agents, segons les xifres en data de 31 de desembre de 2022 proporcionades a Verificat a través d’una petició de transparència. I aquesta última legislatura acaba amb 262 agents més que quan es va iniciar el 2019, tenint en compte tant les contractacions com les jubilacions.

El pressupost executat de l’Ajuntament de Barcelona en seguretat i mobilitat ciutadana, on també s’inclou la despesa destinada a la prevenció i extinció d’incendis, va ser de 389,1 milions d’euros el 2022, un 12,22% del total, d’acord amb l’informe d’execució pressupostària del desembre del 2022. 

És a dir, va ser el pressupost executat més alt des del 2014 en termes absoluts, però el tercer en termes relatius, ja que el pes de la despesa en seguretat i mobilitat respecte al total va ser superior els anys 2019 (12,61%) i 2021 (12,32%).