Ball de xifres en defensa: ni Europa gasta quatre vegades més que Rússia ni tenen el mateix pressupost

Diversos polítics s’han referit a la despesa militar europea les últimes setmanes per comparar-la amb la de Rússia, enmig del context de “rearmament” dels països europeus. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va assegurar en una entrevista a l’Aquí Catalunya de la SER (minut 28:04) que “la Unió Europea, en conjunt, gasta quatre vegades més que Rússia en armament”. Així mateix, la presidenta dels Comuns al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, va dir en una entrevista al Cafè d’Idees de RTVE (minut 19:35) que “quan tu mires el pressupost de defensa dels 27 països de la Unió Europea juntament amb el del Regne Unit, és equivalent al de Rússia”. El que han dit tots dos és ENGANYÓS i VERITAT A MITGES, respectivament. T’expliquem què diuen les dades davant aquest ball de xifres de diferents líders polítics.

“La Unió Europea, en conjunt, gasta quatre vegades més que Rússia en armament“

Oriol Junqueras, president d’ERC

En comparar les despeses militars, és certa la tendència que planteja Junqueras sobre que Europa gasta més que Europa si es miren les xifres absolutes, però els europeus no gasten quatre vegades més que Rússia en defensa, sinó 2,35 vegades més, segons dades del balanç anual sobre defensa de l’International Institute for Strategic Studies (IISS), al qual ha tingut accés Verificat. Els Estats membres de la UE van gastar 342.820 milions de dòlars nord-americans en defensa el 2024, en comparació als 145.900 milions de dòlars que va gastar Rússia, equiparant la despesa en la moneda de cada país en dòlars. Si afegim el Regne Unit al càlcul, la despesa junta de la UE i els britànics arriba als 423.910 milions de dòlars, multiplicant per 2,9 la despesa russa. Per últim, en el conjunt d’Europa, tenint en compte altres països extracomunitaris, la despesa s’enfila fins als 457.000 milions de dòlars, un 3,1 més que Rússia.

Verificat ha preguntat a ERC sobre l’afirmació de Junqueras i des del partit responen que, sumant Noruega i el Regne Unit a la despesa de la UE es multiplica per tres la despesa russa. En aquest cas, afegint els 9.790 milions de despesa en defensa de Noruega al de la UE i el Regne Unit, és cert que es multipliquen per tres els nivells de Moscou en xifres absolutes.

Una capacitat de compra “equivalent”?

Una altra de les claus per matisar la despesa en termes absoluts la dona Albiach, quan afirma que la despesa de la UE juntament amb la del Regne Unit és equivalent a la de Rússia. És VERITAT A MITGES, però cal més context per entendre l’afirmació i no caure en confusions. Més enllà de la despesa total, els pressupostos es poden comparar segons el poder adquisitiu intern de cada país, és a dir, tenint en compte quant de material poden adquirir els països amb els mateixos recursos.

“Quan tu mires el pressupost de defensa dels 27 països de la Unió Europea juntament amb el del Regne Unit, és equivalent al de Rússia“

Jéssica Albiach, president del grup dels Comuns al Parlament de Catalunya

Encara que Rússia gasti menys que els països europeus en el seu conjunt, té una capacitat similar de compra, segons recull l’informe de l’IISS. L’institut internacional explica que, en paritat de poder adquisitiu (PPP), la despesa militar russa va arribar als 462.000 dòlars. Això supera per 38.010 milions la despesa conjunta de la UE i el Regne Unit (423.910), i també lleugerament el de tota Europa (457.000 milions, segons l’IISS).

La paritat de poder adquisitiu es fa servir per comparar la despesa dels països en funció dels nivells de costos interns de cada lloc perquè, com passa amb altres sectors, amb el mateix pressupost cada Estat pot arribar a aconseguir diferents quantitats de recursos. El departament de comunicació de l’IISS, preguntat per Verificat sobre l’aplicació de la conversió PPP en la despesa europea i russa, explica que és important tenir en compte la paritat per Rússia perquè “reflecteix uns costos unitaris més baixos en un sistema de producció majoritàriament nacional”. En canvi, el mateix institut rebutja aplicar el mètode per Europa perquè té “importacions importants d’altres països, sobretot dels EUA”.

Fonts de comunicació dels Comuns han explicat a Verificat que Albiach es basa en publicacions periodístiques que recuperen dades del mateix IISS. En el cas d’ERC, des del partit asseguren que la metodologia de l’IISS “distorsiona la comparació” entre Europa i Rússia, i diuen que els costos més baixos de l’armament rus no significa que Moscou tingui més capacitat militar. L’informe de l’IISS remarca que “la idoneïtat de les conversions de PPP depèn de la mesura en què un país sigui autosuficient per desenvolupar i produir els armaments requerits per les seves forces armades”. 

Observant la despesa militar segons el seu pes en el producte interior brut (PIB), que mesura les economies segons tots els béns i serveis finals produïts en un país o territori, Rússia va gastar l’any passat un 6,68% del PIB en defensa, gairebé dos punts percentuals més que el 2023. Per la seva banda, Europa en el seu conjunt va gastar en defensa un 1,74% de la producció interna, lluny de les xifres de Moscou.

Europa importa bona part del seu armament

La falta de capacitats d’Europa per produir el seu armament es reflecteix en els nivells d’importació d’armaments. Per exemple, entre l’inici de la guerra a Ucraïna el febrer del 2022 i el març del 2023, els països de la UE van comprar fora de la Unió el 78% de les seves adquisicions en defensa, i el 63% venia només dels EUA, segons l’informe The European Defence Industrial Strategy del Parlament Europeu.

Si se sumen les importacions dels Estats de la UE i del Regne Unit el 2023, van ser els majors importadors d’armament al món, concentrant un 17,65% de les importacions globals entre tots els països, un percentatge que ha anat creixent des del 2018, segons dades de l’institut SIPRI. En canvi, Rússia va concentrar un 0,74% de les importacions d’armament al món el 2023, i els EUA, un 2,67%.

La xifra d’Europa al gràfic pot estar distorsionada, perquè reflecteix la suma de les importacions individuals dels països de la UE i el Regne Unit, i pot ser que part d’aquestes importacions provingui dels mateixos Estats europeus. No obstant això, aquest indicador, juntament amb la dada de l’informe esmentat del Parlament Europeu, mostren una dependència dels països europeus a les compres fora d’Europa per comprar l’armament que adquireixen.

Per països, el primer país importador d’armament el 2023 va ser Ucraïna, concentrant el 14,46% del total de les importacions globals. Després d’Ucraïna van Pakistan (8,06%), Qatar (6,74%) i l’Índia (5,02%), segons les mateixes dades del SIPRI.

Les dades mostren que Rússia té una major capacitat interna per produir l’armament que necessita, segons remarca l’IISS, la qual cosa redueix els seus costos en defensa i li permet assolir els seus objectius amb menys recursos. En canvi, els Estats europeus depenen més de les importacions exteriors.