Avortar no provoca més problemes de salut mental que no fer-ho

Un argument habitual en contra de la despenalització de l’avortament és que interrompre l’embaràs de manera voluntària provoca problemes de salut mental a la persona gestant. No hi ha evidència que avortar per se sigui pitjor a escala psicològica que no fer-ho. De fet, els estudis científics disponibles actualment diuen més aviat el contrari: l’avortament, si es duu a terme en condicions de seguretat i de manera voluntària, és una solució que provoca menys trastorns de salut mental que donar a llum a una criatura no desitjada.

“Si [la dona] està ben acompanyada, està molt segura de la seva decisió, té temps per pensar-ho i (…) aquesta interrupció és respectuosa, aquesta dona no tindrà seqüeles”, apunta a Verificat Cristina Cruz, membre del Grup de Treball de Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). Seran importants també, doncs, els factors que envoltin aquest avortament.

Els estudis apunten en una direcció clara

El juny passat, una sentència del Tribunal Suprem va derogar als Estats Units el dret constitucional a l’avortament, que feia gairebé més de mig segle (des de 1973) que estava legalitzat. Arrel d’aquest esdeveniment, l’Associació de Psicologia Americana (APA) va publicar un recull d’articles per analitzar la relació entre els avortaments i la salut mental. “Més de 50 anys d'investigació psicològica internacional mostren que l'avortament no està relacionat amb problemes de salut mental, però restringir l'accés a avortaments segurs i legals sí que causa danys”, resa el seu web, emfatitzant que aquelles persones a qui es nega un avortament tenen pitjor salut física i mental i problemes econòmics de forma més freqüent que les persones a qui es permet realitzar aquesta pràctica.

Un article publicat el 2018 arribava a aquestes mateixes conclusions i destacava que denegar un avortament desitjat a algú es va associar amb un augment dels símptomes d’ansietat i amb una baixa autoestima una setmana després de la negació. L’article forma part de l’estudi Turnaway, dut a terme per la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF), als Estats Units, que examinava els efectes de l'embaràs no desitjat.

En el marc d’aquest estudi, un altre article recull un seguiment d’un miler de dones que van avortar de forma voluntària, pertanyents a 21 estats diferents, durant cinc anys. La conclusió és clara: “Més del 97% de les estudiades van dir que avortar era la decisió correcta” i, de fet, l'alleujament era l'emoció percebuda de forma més freqüent després de l’avortament.

Avortar no implica necessàriament problemes de salut mental

“El millor predictor de la salut mental d'una dona després d'un avortament és la seva salut mental abans de l'avortament", explicava a l’APA Nancy Felipe Russo, professora de psicologia i estudis de dones a la Universitat Estatal d'Arizona. Coincideix amb ella Sandra García Lumbreras, cap de la unitat de Psicologia de Dexeus Dona, un centre especialitzat en la salut obstètrica, ginecològica i medicina de la reproducció, que assegura a Verificat que la salut mental anterior a l’esdeveniment serà cabal per a l’evolució de cada cas.

“Si és una decisió de la persona i és una decisió madurada, (…) ho integren força bé”, indica García, ja que potser “aquest no era el millor moment” per a la persona embarassada.

La importància de l’acompanyament psicològic

L'impacte d'una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) no dependrà tant de la intervenció en si, sinó de tots els factors que envolten el procés: l’agència de verificació Maldita.es va elaborar el 2021 un article on precisament explicava que l'experiència de les dones i l’impacte psicològic d’aquesta sí que es veuran condicionats per factors com l'accés a la interrupció (facilitat d’accedir al procediment), els temps d'espera, el tractament per part del sistema sanitari o el grau d’informació que es faciliti.

Cruz, l’experta del Col·legi de Psicologia, destaca, en conversa amb Verificat, la importància que el procés es dugui a terme des del respecte. “Si [la persona embarassada] sent que l’han tractat bé, no hi ha d’haver cap problema. Però a vegades senten que les qüestionen, o que no ha sigut un tracte tan respectuós”. 

Per tant, el fet d’avortar en si no té per què desencadenar problemes de salut mental, però les condicions i el context en què es dugui a terme aquest procediment sí que podran influir de manera determinant en la percepció de la persona en qüestió. A més, tal com coincideixen les expertes consultades per Verificat i la literatura disponible, una bona comprensió i comunicació del procediment ajudaran a gestionar millor el procés.

Què passa si es denega un avortament?

En aquest cas, l’evidència diu que les dones a les quals es va denegar l'avortament —situació que, a Espanya, es pot donar, per exemple, si l’embaràs té més de 22 setmanes i no existeix cap altra condició agreujant— van reportar més símptomes d'ansietat i estrès, una pitjor autoestima i menor satisfacció amb la vida que les que van arribar a avortar. De fet, l’estudi que va fer la troballa, publicat a JAMA Psychiatry, va trobar diferències que suggerien un pitjor estat de salut entre les persones que van veure’s obligades a continuar amb l’embaràs. L’estudi, no obstant, no ofereix informació sobre la situació de les dones abans d’aquest esdeveniment.

L’APA explica que les mares no són les úniques perjudicades per la situació. “Altres estudis mostren que els infants nascuts en aquestes circumstàncies s'enfronten a una sèrie de problemes de salut social, emocional i mental que continuen fins a l'edat adulta”, apunta l’organisme, que fa referència a un estudi de la revista Reproductive Health Matters i un altre de l’American Journal of Psychiatry.