Arguments i tècniques similars per difondre odi contra els migrants d’Ucraïna i del Sud global

La desinformació sobre els migrants que arriben a Europa ha estat un fenomen constant en els darrers anys. Sobretot des de l’augment dels fluxos migratoris el 2014, la desinformació ha explotat determinades característiques com el color de la pell, la religió i la diversitat cultural per dirigir-se a grups de persones procedents, en particular, del Sud global. Des del febrer del 2022, una nova afluència de migrants interessa Europa: els ucraïnesos que fugen de la invasió russa. També van ser objecte de campanyes de desinformació.

A finals de l’any passat, semblava que la desinformació dirigida als migrants estava a l’alça. Amb l’augment de les arribades durant l’estiu del 2023 i una nova centralitat en el debat europeu dels darrers mesos, la qüestió de la immigració ha estat objecte d’una sèrie d’històries les organitzacions independents de fact-checking que formen part de la xarxa l’EDMO, com Verificat, han demostrat com a falses.

Per tant, vam comparar la desinformació dirigida a dos grups: migrants del sud global i ucraïnesos, i vam observar semblances i diferències. La comparació es va fer mitjançant l’anàlisi d’articles de gairebé dues dotzenes d’organitzacions europees de verificació, que cobreixen més de vint països europeus. El període de temps considerat va des de principis de 2023 fins a l’actualitat, però de vegades es van considerar històries falses més antigues quan eren rellevants per a les narratives de desinformació.

Narrativa falsa #1: els migrants són violents o criminals

Una de les narratives de desinformació més habitual i coneguda sobre els migrants que arriben a la UE d’arreu del món és la que els presenta com un perill per a les societats europees.

Els migrants són objecte de notícies falses que els presenten com a violents, perillosos, criminals o explícitament oposats als valors i l’estil de vida occidental. Aquestes falsedats estan dissenyades per tergiversar tots els migrants com a inherentment propensos a la violència, o fins i tot al terrorisme, etiquetant-los falsament com a naturalment inclinats a activitats il·legals i que mostren resistència a les normes democràtiques i socials, reforçant així els prejudicis contra ells.

Migrants del Sud global

Per tal de retratar els migrants del nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà, Àsia i altres parts diverses del món com a violents o criminals, la majoria de les històries falses posen l’accent en la diversitat cultural i ètnica, i sovint en la religió, per promoure el sentiment xenòfob. S’utilitzen diverses tècniques per difondre aquest tipus de missatges desinformadors.

La tècnica més comuna és la publicació de contingut antic i no relacionat (p.e. vídeos), utilitzat de manera enganyosa per tal de vincular-lo a l’actualitat. Per exemple, entre moltes històries falses d’aquesta mena, el juliol de 2023, un vídeo d’aficionats del futbol a França va ser subtitulat de forma enganyosa a Grècia, de manera que les persones del vídeo deien “violarem totes les dones blanques d’Europa i decapitarem tots els homes”, mentre que en altres llocs es van utilitzar vídeos o fins i tot gravacions per afirmar falsament que els migrants són caníbals o traficants de nens.

Una història falsa generalitzada va explotar l’arribada de milers de persones a l’illa italiana de Lampedusa el setembre de 2023: es va compartir un vídeo antic i no relacionat a les xarxes socials amb missatges que afirmaven que les persones que atacaven la policia eren migrants que acabaven d’arribar a Itàlia. Com s’ha destacat en un anterior resum de verificacions d’EDMO, aquesta informació falsa es va difondre a diversos països de la UE, entre ells, França, Espanya, Àustria, Eslovàquia, Lituània, i Alemanya. Aquí una altra història falsa afirmava que els migrants a Lampedusa fins i tot havien calat foc a un edifici sencer.

A part de publicar contingut antic i no relacionat, de vegades hi ha històries senzillament inventades i presentades com a notícies reals o de crims que són atribuïts a migrants sense cap prova. Aquestes tècniques són utilitzades per diversos actors públics. La sensació resultant de por o, fins i tot, de pànic, sovint és explotada per comptes que promocionen missatges extremistes. En molts països, alguns polítics han difós informació infundada sobre presumptes agressions perpetrades per part dels migrants. Sovint citen estadístiques que no existeixen o que no mencionen ni es refereixen a grups ètnics específics que enganyen suggerint la seva propensió a la violència.

Altres notícies rellevants que s’han fet servir per transmetre contingut fals relacionat amb aquesta narrativa van ser les protestes a França després de l’assassinat d’un noi de 17 anys per la policia al juliol. Les imatges van ser utilitzades per difondre xenofòbia i racisme a molts països de la UE. De la mateixa manera, els incendis forestals destructius a Grècia a l’agost, dels quals es va culpar els migrants a través d’històries falses que circulaven a Grècia, Alemanya, Bulgària, i Croàcia i, fins i tot, va provocar agressions físiques contra els sol·licitants d’asil.

Migrants ucraïnesos

Tot i que el nombre d’històries falses detectades dins d’aquesta narrativa sobre els migrants ucraïnesos és menor, els missatges generals que es transmeten són molt semblants i s’estenen de manera semblant per tot Europa. Els ucraïnesos son descrits com a gent violenta i perillosa per a les societats europees. Les tècniques de desinformació són les mateixes que s’usen en el cas dels migrants d’altres nacionalitats: contingut antic que és descontextualitzat, notícies completament fabricades, o incidents reals de violència que són arbitràriament atribuïts als ucraïnesos.

Com en el cas dels migrants en general, una de les històries falses més difoses a la UE va utilitzar el vídeo d’una baralla al carrer, que afirmava mostrar un grup d’ucraïnesos colpejant ciutadans polonesos perquè es negaven a dir “Eslava Ukrainia”, la salutació nacional i crit de batalla de l’exèrcit ucraïnès. Tot i que les autoritats de Varsòvia van dir que no hi havia cap ucraïnès involucrat en la baralla, aquesta història falsa va circular a Polònia, República Txeca, Alemanya, Lituània, Itàlia, Bulgària, Eslovàquia, Espanya, Grècia, i Finlàndia.

En el cas dels ucraïnesos, la religió no és una característica diferenciadora significativa amb molts europeus. Les històries falses sobre ciutadans ucraïnesos de vegades els representen com a persones amb valors ultranacionalistes i antidemocràtics, en sintonia, doncs, amb la propaganda russa, que els retrata com a xovinistes o nazis.

Com passa amb altres migrants, els suposats augments de la delinqüència s’atribueixen arbitràriament als exiliats de guerra per estadístiques falses o malinterpretades als mitjans de comunicació. De vegades, els polítics també se’n fan ressò. A Letònia, un polític –arran d’una notícia– va culpar als ucraïnesos de ser responsables del problema de les xinxes a París (difondre la por als migrants i les malalties amb notícies falses o enganyoses és una altra tècnica coneguda de desinformació).

Per debilitar el suport públic a l’acceptació d’ucraïnesos, altres relats han presentat suposades iniciatives en contra, i fins i tot, han afirmat que mercenaris de la companyia Wagner s’amagaven entre els refugiats, associant la seva presència a problemes de seguretat.

Narrativa falsa #2: els migrants són aprofitats i malgasten els nostres recursos

A més de retratar-los com a perillosos per a les societats europees, una altra gran narrativa de desinformació descriu els migrants, tant ucraïnesos com del Sud global, com aprofitats o paràsits que exploten els països europeus que els reben. Segons aquesta narrativa, encara que fossin inofensius, acceptar-los suposaria un cost inassumible per als països d’acollida i un desavantatge per als seus ciutadans. Això agreuja el ressentiment contra aquestes persones amb relats falsos o infundats que sovint intenten retratar-les com si realment no necessitessin ajuda, en lloc d’explotar els recursos del seu país d’acollida per viure còmodament.

És interessant assenyalar que la gran majoria de les històries falses d’aquesta narració es basen en declaracions infundades o simplement inventades publicades a les xarxes socials. En la resta de casos es fan servir imatges o vídeos descontextualitzats per enviar informació falsa i enganyosa. Les mesures inexistents o temporals es presenten com a reals i ja en vigor.

Aquesta narració té tres eixos principals interconnectats:

a) Els migrants estan esgotant els nostres recursos

Sud global

La falsa retòrica que ha presentat els migrants (del nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà, etc.) com a aprofitats durant els darrers anys ha fet un ús extensiu de relats falsos sobre que afirmen que els migrants reben sumes importants de diners dels països d’acollida (generalment més altes que les pensions mínimes i altres mesures socials per als ciutadans nacionals). En els últims mesos també s’han identificat diverses històries falses que continuen aquesta narrativa. Per exemple, històries sense fonament afirmen que viuen de l’assistència social, que menteixen per tenir, i que les transferències de diners són tan grans que es poden permetre vacances luxoses.

De vegades s’afirma –fins i tot els polítics– que els migrants roben la feina als ciutadans locals i que no poden ser incorporats al mercat laboral per les importants conseqüències econòmiques que això comportaria pels països d’acollida. Els efectes de les migracions en el teixit social sovint es porten a l’extrem citant presumptes experiències en altres països: a Grècia, per exemple, s’ha dit que la ciutat de Nova York està forçant els seus ciutadans a acceptar migrants a les seves llars, i a França i Itàlia que el Japó els està excloent totalment de la ciutadania i la vida pública, encara que res d’això hagi passat.

Ucraïna

Tot i que el to és més matisat en el cas dels migrants ucraïnesos, atès que fugen d’un país envaït, la narració anterior és present amb trets molt semblants. El cost d’acollir exiliats de guerra és exagerat – mitjançant històries o estadístiques falses difoses per comptes a les xarxes i influencers, o fins i tot per polítics – fins al punt d’afirmar que els béns estatals de gran valor històric o simbòlic són suposadament venuts per cobrir les despeses. Les històries falses sobre els ucraïnesos afirmen que tenen dret a diversos beneficis, com ara cases, feina, préstecs, atenció sanitària i medicaments, o colònies exclusives d’estiu pels seus fills, a costa dels ciutadans nacionals. En alguns casos, es diu que són particularment rics encara que suposadament demanin més diners.

b) Els migrants reben un millor tracte que els ciutadans locals

Sud global

La suposada inaccessibilitat econòmica d’acollir migrants s’exagera encara més per històries falses que afirmen que molts beneficis i subsidis estan garantits o ampliats en funció de la nacionalitat estrangera, escampant així sentiments de ràbia aprofitant les reaccions a la suposada injustícia. La distribució territorial a Europa d’aquest tipus d’històries falses és diferent entre les dues categories de migrants considerades.

Pel que fa als migrants no ucraïnesos, un país especialment susceptible a aquesta retòrica és Espanya, on sovint se senten els problemes econòmics i socials relacionats amb la immigració. Diverses històries falses afirmen que el govern proporciona als migrants ingressos garantits, assegurança universal, diversos tipus d’assistència econòmica, o fins i tot telèfons intel·ligents d’alta gamma. A més, s’afirma falsament que els estrangers només necessiten dos anys per rebre una pensió o que una part d’aquests reben pensions no contributives. A Itàlia, on aquest tipus d’històries falses han estat recurrents en els darrers anys, s’afirmava que aquestes subvencions es donaven als migrants fins i tot abans que arribessin.

La informació no fonamentada suggereix que aquest favoritisme es basa precisament en diferències culturals. Per exemple, a Espanya s’ha afirmat que hi ha ajuts econòmics especials per a les dones que porten el vel, normalment associat a l’islam; a Irlanda que els migrants reben una taxa més alta de subsidi per demanar feina; i a Alemanya circula una història falsa des de 2017 sobre un suposat subsidi de trenta mil euros mensuals que rep un sirià amb quatre dones i 23 fills. Una història semblant sense fonament s’ha difós àmpliament a Itàlia, fins i tot per polítics destacats, afirmant sense proves que un migrant podria obtenir una renda bàsica universal per cada dona que tenia.

Aquesta retòrica es porta a l’extrem amb històries falses a diversos països que afirmen que els estats expropien cases i propietats dels locals per acollir migrants. A Grècia, s’ha afirmat falsament que les morts dels migrants al mar s’honoren amb dols nacionals, mentre que les dels ciutadans grecs en desastres locals no ho són, cosa que suggereix un tracte preferencial fins i tot després de la mort.

Ucraïna

Sobre els migrants ucraïnesos, les històries falses són molt semblants, però els estats membres de la UE on més circulen són els d’Europa central i oriental, com Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Alemanya: països que han rebut un gran nombre d’ucraïnesos que van abandonar el seu país després de la invasió russa.

L’habitatge és un dels principals arguments per suggerir presumptes injustícies. Afirmen històries de falses expropiacions, subvencions per a la compra d’habitatges, i construccions especials destinades exclusivament als ucraïnesos. Altres suposats beneficis que rebrien són: diners il·limitats de caixers automàtics, subvencions i beques reservades a la seva nacionalitat, subsidis per fills i accés prioritari a les llars d’infants, prescindir de proves d’accés per als estudiants i de peatges de carreteres, i cobertura d’assegurança incondicional.

Per emfatitzar la comparació entre aquests suposats beneficis i les condicions dels ciutadans locals, algunes històries infundades han suggerit que els ucraïnesos reben més diners que pensionistes, veterans, o el sense sostre, i que en només un dia reben una pensió. Una història falsa especialment significativa que circulava a Polònia afirmava que els hospitals treien nens amb càncer per fer lloc als nens ucraïnesos.

c) La majoria són homes i/o no poden ser refugiats

Sud global

Més enllà de les qüestions socioeconòmiques, els migrants són culpables a nivell “moral”. “Els refugiats són persones que han fugit de la guerra, la violència, el conflicte o la persecució i han travessat una frontera internacional per trobar seguretat en un altre país”, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). A les xarxes socials, fins i tot des dels comptes d’alguns polítics, s’ha afirmat que els migrants del Sud global no poden ser refugiats reals, perquè suposadament no ho han fugit de cap guerra i són majoritàriament homes sans que no mereixen asil, i/o fingeixen ser menors d’edat.

Ucraïna

Aquesta culpa moral és encara més forta en el cas dels desplaçats ucraïnesos. Una narració falsa molt viral és que els migrants són majoritàriament homes i que Ucraïna exigeix ​​la seva extradició dels països d’acollida per posar-los al camp de batalla. Aquesta història falsa que els acusa de covardia s’ha identificat a Polònia, Irlanda, França i Itàlia.

Altres històries falses afirmen que ja no són refugiats (o que mai ho han sigut), suposadament perquè volen tornar a casa, van de vacances a casa seva, o volen entrar als territoris ocupats pels russos.

Aquesta segona narrativa transmet un missatge enganyós. Difondre notícies falses que s’aprofiten de les necessitats econòmiques reals dels ciutadans per assenyalar els migrants com la causa de la seva situació sembla ser molt eficaç per alimentar els sentiments racistes i xenòfobs.