L’argument enganyós i recurrent de les “8.000 empreses que van fugir” de Catalunya pel procés

Diversos polítics del PP, PSC i Ciutadans han repetit en múltiples ocasions que a causa del procés independentista, 7.000 o 8.000 empreses van “marxar de Catalunya” a altres comunitats autònomes. 

Les darreres setmanes ho han afirmat Alejandro Fernández (PP) a un acte del New Economic Forum, Santi Rodríguez (PP) al Cafè d’Idees de RTVE i Carlos Carrizosa (Cs) a l’Aquí Catalunya (SER). En el passat també ho han dit Meritxell Batet (PSC), Nacho Martín Blanco (PP), Daniel Sirera (PP), Lorena Roldán (PP) o Eva Parera (Valents).

És ENGANYÓS. Des de l’octubre del 2017, 9.860 empreses han traslladat la seu social de Catalunya a altres comunitats autònomes d’Espanya, però 4.627 han fet el camí invers i l’han mogut a Catalunya. En total, el saldo és de -5.233.

“8.000 [o 7.000] empreses han marxat de Catalunya pel procés.”

Diversos polítics del PP, PSC i Ciutadans

L’argument de la “fuga d’empreses” pel procés no és nou. Ja el vam verificar a principis del 2021 quan Carlos Carrizosa, l’actual candidat de Ciutadans a les eleccions del 12M, va afirmar que “7.007 empreses han fugit de Catalunya des del 2017”. Els darrers mesos, tant a l’actual convocatòria electoral catalana com a les municipals i generals de l’estiu del 2023, també s’ha repetit, fins i tot augmentant la xifra fins a les 8.000.

Aquestes declaracions són enganyoses perquè ignoren que aquest trasllat de seus socials fora de Catalunya ha estat atenuat per altres empreses que l’han mogut cap a Catalunya des d’altres comunitats autònomes. Mentre que 9.860 empreses han traslladat la seva seu social fora de Catalunya, 4.627 l’han mogut a aquesta comunitat autònoma des d’altres llocs d’Espanya. El saldo total, provinent de restar les anades i les vingudes, és negatiu, -5.233, però lluny de les “8.000 empreses”.

La marxa més accelerada de seus socials es va donar entre l’octubre i el desembre de 2017, immediatament després del referèndum i la declaració d’independència. 2.536 empreses afincades a Catalunya van moure les seves seus socials a altres comunitats autònomes. Entre elles, entitats com CaixaBank, Sabadell, el Grup Indukern o Ciments Molins. Al cap d’un any, la xifra sumava 4.681. Des d’aleshores, el nombre de sortides de seus socials de Catalunya no ha estat molt superior al d’arribades.

A més, no és acurat afirmar que “les empreses marxen”: el que marxa, en tot cas, són les seves seus socials. 

Què implica traslladar la seu social d’una empresa?

El canvi de seu social acostuma a implicar el trasllat del personal de direcció, però en el cas dels famosos trasllats de 2017, no va ser així en molts casos. Tampoc implica una mudança dels centres productius ni de la major part del personal, com va explicar el Col·legi de Registradors a Verificat.

Així i tot, Oriol Llebot, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat de Girona, va apuntar a Verificat el 2021 que, en el cas de la marxa de seus socials de Catalunya a partir del 2017, molts centres de direcció van romandre aquí. Apunta que majoritàriament va ser una “fixació del domicili estatutari, un canvi merament nominal”, ja que en molts casos el centre de direcció i administració (l’edifici) va continuar estant a Catalunya. 
Com va comprovar el diari Ara l’octubre del 2019, la majoria de les vint grans empreses que van treure la seu de Catalunya no van traslladar la direcció i l’administració ni tenen fora la seva principal activitat, sinó que “moltes de les companyies es van limitar a inscriure el domicili social a la capital espanyola o d’altres ciutats sense fer cap trasllat de directius”.