Aragonès no ha estat el president de la Generalitat amb més suports parlamentaris de la història, malgrat el que afirma Jordi Turull
Jordi Pujol, en dues sessions d’investidura, va rebre més suports parlamentaris que l’actual president
Què s’ha dit?
Jordi Turull va afirmar que Pere Aragonès havia estat el president de la Generalitat que més suports parlamentaris havia tingut a la història del Parlament de Catalunya, mentre que ara era el líder de l’executiu amb menys suports de la història.
Què en sabem?
És cert que Aragonès és actualment el president de la Generalitat amb menys suports parlamentaris de la història, però mai no va ser el que més suports havia tingut. Jordi Pujol va ser investit dues vegades amb més vots favorables que Aragonès.
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va assegurar al programa Aquí Catalunya de SER Catalunya que Pere Aragonès havia estat, amb "74" escons, "el president de la Generalitat amb més suports parlamentaris" de la Història (al minut 16:18). Ho va afirmar per contraposar-ho al fet que ara "és el que té menys suports de tota la història del parlamentarisme", ja que compta amb l'únic suport dels 33 diputats del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després de la sortida de Junts de l'executiu de coalició català i després que la CUP donés per trencat l'acord d'investidura amb ERC.
És ENGANYÓS. Pere Aragonès és, actualment, el president de la Generalitat de Catalunya amb menys suports parlamentaris de la història del Parlament, atès que mai no havia governat un partit en solitari amb només 33 escons. Tot i això, amb 74 escons, no ha estat el president amb més suports parlamentaris de la Història. Jordi Pujol va ser escollit com a líder de l'executiu català amb 75 sís el 1980 i amb 87 vots favorables el 1984, any en què va formar un govern de coalició amb ERC que sumava 77 diputats. A més, Pasqual Maragall va obtenir el 2003 els mateixos suports que Aragonès (74 sís i 61 nos).
"[Pere Aragonès] era el president de la Generalitat amb més suports parlamentaris que mai havia tingut, 74, i ara és el president de la Generalitat […] que té menys suports de tota la història del parlamentarisme"
Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya
Des de Verificat, hem preguntat al departament de premsa de Junts per Catalunya a què es referia Jordi Turull a la seva declaració, però en el moment de publicar aquesta verificació no hem obtingut resposta.
D'on surten els 74 suports parlamentaris dels quals parla Turull?
A la seva declaració, Jordi Turull va xifrar el suport parlamentari a Pere Aragonès en 74 escons, en referència al nombre de diputats que van votar a favor de la seva investidura després dels acords als quals Esquerra Republicana va arribar amb la CUP i Junts per Catalunya.
Pere Aragonès va ser proclamat com a president de la Generalitat de Catalunya amb els 74 vots favorables d'Esquerra Republicana (33), Junts per Catalunya (32) i la CUP (9) en la primera votació del segon ple d'investidura que es va celebrar el 21 de maig del 2021, com va informar el Parlament de Catalunya en una nota de premsa. El candidat d'ERC, per contra, va rebre 61 vots en contra de la resta dels grups parlamentaris: PSC-Units per Avançar (33), Vox (11), En Comú Podem (8), Ciutadans (6) i el Partit Popular (3).
Esquerra Republicana inicialment havia pactat la investidura amb la CUP mitjançant un preacord que va ser ratificat per les bases de l'organització anticapitalista. "No és un acord de govern, sinó que és un acord de mínims, que el que permet, per part nostra, és donar el tret de sortida a una legislatura que lluitarem […] perquè sigui de canvi polític per a la majoria", va explicar la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a la roda de premsa a la qual va anunciar els resultats de la consulta a la militància (al minut 1:59). Posteriorment, ERC va pactar l'Acord de govern per a la investidura de Pere Aragonès amb Junts, després del qual les dues formacions polítiques van conformar un executiu de coalició.
Pujol, escollit amb 75 vots a favor el 1980 i amb 87 el 1984
Jordi Pujol va ser investit el 1980 amb 75 vots a favor i el 1984 amb 87, tal com recullen els diaris de les sessions d'investidura del Parlament de Catalunya. És a dir, el llavors líder de Convergència i Unió (CiU) va ser investit en les dues ocasions amb més suports parlamentaris que Pere Aragonès el 2021. Concretament, Pujol va ser proclamat president de la Generalitat amb un vot a favor més el 1980 i amb 13 vots favorables més el 1984, davant dels 74 suports que va obtenir el republicà.
El 1980, el convergent va ser elegit en segona volta amb els 75 vots favorables de CiU (43), Centristes de Catalunya-UCD (18) i ERC (14), i després va formar un executiu en solitari, com expliquen els politòlegs Jordi Matas Dalmases i Josep Maria Reniu Vilamala a l'article "La política de les coalicions a Catalunya" publicat el 2003 a la Revista Espanyola de Ciència Política. Quatre anys després, el 1984, va incrementar els seus suports parlamentaris a la sessió d'investidura i va ser proclamat president amb el vot a favor de 87 diputats de CiU (72), Aliança Popular (11) i ERC (4 dels seus 5 parlamentaris en produir-se una absència). En aquest cas, va ser elegit a la primera votació que es va produir.
El segon govern de Pujol va comptar amb la incorporació d'un conseller d'Esquerra Republicana, Joan Hortalà, el qual abandonaria l'executiu abans del final de la legislatura. D'aquesta manera, l'exlíder de CiU va dirigir durant la major part de la legislatura un gabinet de coalició els partits del qual tenien un pes parlamentari de 77 diputats (72 de CiU i 5 d'ERC), com detallen Matas i Reniu al seu article. És a dir, la suma dels escons que CiU i ERC tenien el 1984 (77) és superior tant a la suma actual entre ERC i Junts (65), els dos partits que conformaven l'executiu d'Aragonès fins a la ruptura de la coalició, com a la suma de totes dues formacions amb el suport extern de la CUP (74).
Maragall va ser elegit amb els mateixos suports que Aragonès
A més, el 2003, el socialista Pasqual Maragall també va ser investit com a líder de l'executiu català amb el mateix nombre de suports que Pere Aragonès, després de l'acord de govern que van pactar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).
A la sessió d'investidura, Pasqual Maragall, que va dirigir el primer tripartit "catalanista i d'esquerres" entre aquestes formacions, va ser elegit com a president de la Generalitat amb els 74 vots favorables del PSC (42), ERC (23) i ICV-EUiA (9), davant dels 61 vots en contra de CiU (46) i el Partit Popular (15). És a dir, el resultat de la votació va ser el mateix que el de la investidura d'Aragonès, que també va obtenir 74 vots a favor i 61 en contra. Tot i això, el nombre de diputats de les formacions que integraven el govern de Pasqual Maragall el 2003 (74) és superior a l'actual suma entre ERC i Junts (65).