Aquest mapa no mostra les bases militars de l’OTAN al voltant de Rússia

En els darrers dies, arran de l'escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna, s'ha viralitzat a les xarxes socials un mapa que marca amb el segell de l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) desenes de punts on suposadament hi ha bases de l'OTAN a països que envolten Rússia.

És ENGANYÓS. El mapa interactiu enviat pel gabinet de premsa de la mateixa OTAN a Verificat mostra les bases que té l'OTAN als seus estats membres i no concorden amb les que es veuen a la imatge viral. Els experts consultats per Verificat confirmen també que el que apareix al mapa no són “en cap cas bases de l'OTAN”. Tot i això, el mapa s'acosta al que seria una representació de les bases nord-americanes a la zona, encara que és molt inexacte perquè mostra bases a països com Taiwan o Kazakhstan, on no hi ha presència nord-americana. Encara que la imatge no mostra les bases de l'OTAN com a tal, els Estats Units en són un dels principals membres.

El mapa de dissuasió i defensa

Contactat per Verificat, el departament de premsa de l'OTAN confirma que el mapa “no representa les bases de l'OTAN arreu del món” i remet un mapa interactiu de “la presència de l'OTAN als països aliats”. Al mapa es mostren 37 bases i comandos de l'OTAN a Europa, tres a Turquia i dues als Estats Units.

A diferència del mapa que circula per Internet, no hi ha bases a l'Aràbia Saudita i Oman (a la part inferior del mapa), ni a Uzbekistan, l'Afganistan, Pakistan i Kazakhstan (al sud de Rússia), ni al Japó (a l'est de Rússia), ni al Canadà i Groenlàndia (al mapa, a sobre de Rússia), entre d'altres.

Pere Franch, Director del Màster en Periodisme Internacional de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, assegura que el que mostra el mapa no són “en cap cas bases de l'OTAN” i argueix que no coneix “cap cas d'un país que no sigui de l'OTAN que tingui una base que es pugui considerar de l'OTAN”. Sí que n'hi ha, per exemple, que tenen bases dels Estats Units, “però això és fruit d'un acord bilateral entre aquest país i els Estats Units”, afegeix. Amb ell coincideix Pelayo Corella, professor de l'assignatura de política i economia internacional al Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals d'ESCI-UPF.

De fet, la mateixa OTAN explica en un article sobre mites de les relacions amb Rússia que “la infraestructura militar de l'OTAN fora del territori dels Aliats es limita a les àrees on l'Aliança està fent operacions” (que veurem més endavant). A més, l'OTAN té “oficines d'enllaç civil a països socis com Geòrgia, Moldàvia, Ucraïna i Rússia”, però no poden ser considerades bases militars.

D'acord amb els arguments dels dos experts, l'OTAN també relata en aquest article que “els aliats individuals tenen bases a l'estranger sobre la base d'acords bilaterals i el principi del consentiment de la nació amfitriona”

D'altra banda, l'OTAN també ofereix un mapa amb les operacions i missions en què participa a tot el món: “lidera operacions a Kosovo i la Mediterrània, […] està donant suport a la Unió Africana, realitzant patrulles aèries sobre els Estats bàltics i activitats de suport de defensa aèria a Turquia a comanda dels seus Aliats […] [i] té una missió d'assessorament i desenvolupament de capacitats a l'Iraq”. Al mapa figuren 18 operacions i missions, 14 a Europa, 2 a Turquia, 1 a l'Iraq i 1 a Etiòpia. Tampoc concorda amb el que mostra el mapa viral.

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

L'OTAN és una organització supranacional que es va crear el 1949 per “oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica”, segons explica l'Enciclopèdia Catalana. A l'origen, era “una organització de caràcter defensiu col·lectiu”.

Actualment, té 30 països membres, entre els quals hi ha els Estats Units, Canadà i la majoria d'estats europeus (no en formen part, per exemple, Suècia, Finlàndia, Irlanda, Àustria, Suïssa, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Bielorússia).

Com consta al seu lloc web, la finalitat de l'OTAN és “garantir la llibertat i la seguretat dels seus països membres per mitjans polítics i militars”. En aquest sentit, l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord fixa que un atac armat contra una o més de les parts que tingui lloc a Europa o a Amèrica del Nord “serà considerat com un atac dirigit contra totes elles, i en conseqüència, […] cadascuna, en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva reconegut per l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, ajudarà la part o parts atacades”.

Kazakhstan forma part de l'OTSC

“Al mapa apareixen estrelles de l'OTAN a països que formen part de l'òrbita russa”, comenta el professor Pelayo Corella. És el cas del Kazakhstan, on, segons el suposat mapa, hi hauria set bases. Tot i això, Kazakhstan forma part de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), que actualment també integren Rússia, Armènia, Bielorússia, Kirguizistan i Tadjikistan.

Com explica un article d'El Orden Mundial, es tracta d'una “organització regional de defensa col·lectiva integrada per Rússia i cinc antigues repúbliques soviètiques més” que té seu a Moscou i que es remunta al final de la Guerra Freda i a la dissolució del Pacte de Varsòvia, que era l'aliança militar de la Unió Soviètica i altres repúbliques socialistes de l'est d'Europa per lluitar contra l'OTAN.

L'OTSC té el seu origen al Tractat de Seguretat Col·lectiva, que va ser signat a Uzbekistan el 15 de maig del 1992 per Armènia, Kazakhstan, Kirguizistan, Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan. De la mateixa manera que ho fa l'OTAN, l'article 4 del Tractat estableix que “si un dels estats membres pateix una agressió, serà considerat pels estats membres com a agressió a tots els estats membres d'aquest Tractat”.

Podrien ser bases dels Estats Units?

Pere Franch explica que sí que és cert que els Estats Units tenen “moltíssimes bases a tot el món”, però subratlla que són bases dels Estats Units, no de l'OTAN. Franch conclou que l'organització només té bases al territori de països membre i que “fora del territori de l'OTAN no hi ha bases que siguin de l'OTAN”.

De fet, Pere Franch planteja que el mapa viral podria indicar bases nord-americanes, però assegura que “és molt poc fiable”, ja que, per exemple, és totalment fals que Taiwan o Kazakhstan tinguin presència nord-americana o del món occidental. “Una altra cosa és que hi pugui haver moviments militars, portaavions o algun vaixell, però a Taiwan no hi ha cap base nord-americana”.

Pere Franch ens remet una base de dades elaborada per David Vine, professor d'antropologia política a la Universitat Americana de Washington i expert en la matèria, amb totes les bases militars dels Estats Units a l'estranger. A la llista no figuren bases ni a Taiwan ni al Kazakhstan com tampoc, per exemple, a Veneçuela, Suïssa, Sudan, Nova Zelanda, Nepal, Madagascar, Croàcia o Andorra.

Pelayo Corella afegeix que “el mapa és incorrecte, juga a la confusió i barreja dos conceptes que, de fet, també són erronis”. El mapa “juga a mostrar com a bases de l'OTAN llocs on hi ha forces nord-americanes”, però és “absolutament inexacte”. Corella explica que a Corea del Sud hi ha 30.000 soldats americans i al Japó hi ha bases nord-americanes importants, però deixa clar que “el Japó i Corea no tenen res a veure amb l'OTAN”. A més, al mapa figuren suposadament bases a l'Aràbia Saudita o l'Afganistan i això “no és veritat”.

La Base Naval de Rota

Al mapa de les bases de l'OTAN, n'apareix una a Espanya: la de Rota, on hi ha estacionats quatre vaixells dels Estats Units de la classe Aegis. El Ministeri d'Afers Exteriors explica al seu lloc web que “Espanya posa a disposició de l'OTAN dues casernes generals d'alta disponibilitat, una marítima a bord del vaixell «Castilla», amb base a Rota, i un altre terrestre situat a Bétera, València” . No obstant això, al mapa de l'OTAN només apareix Rota.

El departament de premsa de l'OTAN aclareix a Verificat que les instal·lacions de Bétera són “una caserna militar que Espanya està posant a disposició de l'OTAN en cas de necessitat (per exemple, per a exercicis multinacionals), però que no forma part de l'Estructura de Comandament de l'OTAN”. Així doncs, com que “no és un organisme de l'OTAN, sinó una instal·lació espanyola sota comandament espanyol”, no figura al mapa de l'OTAN.

Alguns usuaris han afirmat a Twitter que Espanya tenia bases de l'OTAN abans d'entrar a l'organització i que, per tant, els Estats que no són membres del Tractat també poden tenir bases. És cert que la Base de Rota data de la dècada del 1950 i Espanya va entrar a l'OTAN el 1982, però això s'explica, segons Pere Franch, pel fet que abans d'entrar a l'OTAN, Espanya tenia un acord bilateral amb els Estats Units pel qual va cedir Rota, Morón, Torrejón de Ardoz i Saragossa. Pelayo Corella assenyala que “la Base de Rota va ser un acostament entre l'Espanya de Franco i els Estats Units d'Eisenhower”: Espanya volia trencar l'aïllament internacional al qual estava sotmesa i els Estats Units, amb la Guerra Freda in crescendo, estaven interessats a tenir més presència a la mediterrània i al nord d'Àfrica.

L'OTAN en el context actual

A les últimes setmanes, l'OTAN ha guanyat rellevància en el marc de les tensions creixents a la frontera entre Ucraïna i Rússia. Per entendre el context, cal remuntar-se a la Cimera de l'OTAN de Bucarest d'abril del 2008, un referent en les relacions entre l'OTAN i Ucraïna. En aquella ocasió, la Declaració emesa pels caps d'Estat i de Govern que van participar en la reunió del Consell de l'Atlàntic Nord assenyalava que l'OTAN donava “la benvinguda a les aspiracions euroatlàntiques d'Ucraïna i Geòrgia de ser membres de l'OTAN”. Des de llavors, “l'acostament de l'OTAN a Ucraïna ha anat augmentant”, apunta Pere Franch.

Segons la cronologia de les relacions amb Ucraïna disponible al web de l'OTAN, en els darrers anys hi ha hagut tres fites importants:

• El juny del 2017, el Parlament ucraïnès va adoptar una legislació que va restablir la pertinença a l'OTAN com un objectiu estratègic de política exterior i de seguretat.
• El 2019, va entrar en vigor una modificació de la Constitució d'Ucraïna que havia de permetre la integració.
• El setembre del 2020, el president Volodymyr Zelenskyy va aprovar la nova Estratègia de Seguretat Nacional, que planteja l'objectiu de ser membre de l'OTAN.

“I això és el que Putin no vol”, assenyala Pere Franch. L'expert explica que Rússia vol per escrit garanties que l'OTAN no incorporarà ni Ucraïna ni Geòrgia de cap manera, però l'OTAN respon que no ho pot impedir.

Ana Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, afegeix que les principals exigències russes a l'OTAN es poden consultar al document que Rússia va fer públic el 17 de desembre:

• “Abstenir-se d'ampliar més l'OTAN, inclosa l'adhesió d'Ucraïna i d'altres Estats” (article 6).
• No desplegar “forces militars ni armament al territori de cap dels altres estats d'Europa més enllà de les forces estacionades en aquest territori a partir del 27 de maig del 1997” (article 4).
• “No desplegar míssils terrestres de mitjà i curt abast en àrees que els permetin assolir el territori de les altres parts” (article 5).

Villellas afegeix que en diverses intervencions públiques, Rússia “ha demanat garanties legals de llarg termini per aquestes demandes”.

Pelayo Corella recorda que països com Polònia, República Txeca o Hongria, que van afegir-se a l'OTAN el 1999, van voler entrar-hi per garantir la seva independència recent i com a força de defensa davant del poder de Moscou. Corella conclou que Putin no vol que Ucraïna faci aquest mateix pas i es decanti cap a Occident. “Ucraïna per als russos és una línia vermella i d'aquí la tensió actual”, sintetitza.

Pere Franch afegeix que l'OTAN té presència militar a Estònia, Letònia i Lituània, a prop de la frontera amb Rússia, i que no hi ha tropes russes a països de l'OTAN. Rússia sí que té presència militar a la península de Crimea, un territori que Rússia “es va annexionar unilateralment el 2014 i que pràcticament cap país de món ha reconegut” com a part de Rússia.