Alexandra Henrion, la genetista viral que insisteix erròniament que les vacunes ARNm poden modificar el genoma

Ens heu preguntat a través del nostre servei de WhatsApp per una entrevista que la genetista francesa Alexandra Henrion va oferir el 21 de setembre al diari digital El Independiente. Henrion, exdirectora d’investigació de l’Institut Nacional de Salut de França (Inserm), que va assegurar en diverses ocasions al llarg de la pandèmia que les vacunes d’ARN missatger contra la covid-19, com les de Pfizer i Moderna, poden “integrar-se en el genoma” o que són una “teràpia gènica” —qüestions que hem desmentit en repetides ocasions (1, 2, 3) —, ha perfilat ara el seu discurs, tot asseverant que les inoculacions modifiquen “el patrimoni genètic”.

També és FALS. El patrimoni genètic és la combinació de tots els gens presents en una espècie que es reprodueix (la humana, en aquest cas). Les vacunes d’ARN missatger no són capaces d’arribar al nucli de la cèl·lula ni, per tant, d’alterar el material genètic de les persones. En conseqüència, tampoc canvien el patrimoni genètic de la humanitat. Analitzem aquesta i altres falsedats i imprecisions presents a l’entrevista.

Jo prefereixo parlar sempre de la modificació del patrimoni genètic. Perquè [la modificació genètica] és una qüestió que afecta tothom que rep l’ARN

El 2 d’octubre la bioquímica Katalin Karikó i l’immunòleg Drew Weissman, ambdós de la Universitat de Pennsilvània (EUA), guanyaven el Premi Nobel de Medicina pel seu paper en el desenvolupament de les vacunes d’ARN missatger. Aquesta tecnologia busca atorgar immunitat a les persones tot inoculant un fragment d’ARNm que codifiqui una proteïna del virus que es busca combatre. En certa manera, es tracta d’introduir un llibret d’instruccions dins les cèl·lules per tal que aprenguin a produir les peces del patogen que ens interessen perqué el cos les reconegui i estigui preparat per a quan la infecció real tingui lloc.

El problema d’aquesta tecnologia és que la molècula d’ARN missatger és molt inestable. Per solucionar-ho, els científics premiats van tenir la idea de canviar un dels quatre ingredients bàsics d’aquestes molècules, l’uracil, per un substitut artificial, el pseudouracil. El canvi dotava a la molècula de major estabilitat i va possibilitar que les vacunes de Pfizer i Moderna, les primeres de la història amb aquesta tecnologia, esdevinguessin una realitat, tal com vàrem explicar aquí. En aquest cas, l’ARNm codificava la proteïna Spike del SARS-CoV-2 per prevenir la malaltia de la covid-19.

L’entrega de premis va coincidir en el temps amb la circulació a X-Twitter d’una entrevista feta el 21 de setembre pel mitjà digital El Independiente a Alexandra Henrion, exdirectora d’investigació de l’Institut Nacional de Salut de França, que assegurava que aquestes mateixes vacunes suposen una “modificació del patrimoni genètic”, ja que la modificació del genoma “és una qüestió que afecta tothom que rep l’ARN”. El discurs d’Henrion no és nou: al llarg de la pandèmia ha reiterat que les vacunes de Pfizer i Moderna alteren l’ADN dels pacients que la reben. Henrion ha estat desmentida de manera reiterada per verificadors membres de la International Fact-checking Network (IFCN), com AFP, Ellinika Hoaxes o Newtral.

En realitat, però, i tal com hem explicat en repetides ocasions (1, 2, 3 i 4), l’ARN missatger que les vacunes introdueixen en el nostre cos mai arriba al nucli de la cèl·lula, on s’emmagatzema la informació genètica. En conseqüència, no poden alterar el genoma de les persones que es vacunen, segons expliquen institucions com l’Institut Nacional de Recerca del Genoma Humà dels Estats Units, l’Aliança per la Vacunació (Gavi), el Govern d’Espanya o l’Associació Espanyola de Genètica Humana, entre d’altres.

Com que no modifiquen el genoma de la persona inoculada, els vials tampoc poden alterar “el patrimoni genètic” de les persones, que es defineix com la combinació de tots els gens presents en una població o espècie que es reprodueix, com assevera Henrion.

“Patrimoni genètic és un terme que no s’usa en aquest context”, explica en un correu a Verificat Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona.

L’experta hipotetitza que Henrion usa el terme “posant al mateix sac tots els àcids nucleics que tenim, ADN i ARN”, cosa que per a ella és “incongruent”. Si fos així, “qualsevol ARN, també el del coronavirus o el virus de la grip quan ens infecta, ens canviaria el ‘patrimoni genètic’ a tots. Per tant, segons la seva terminologia, si la vacuna d’ARNm ens modifiqués el genoma, la infecció per SARS-CoV-2, també.