Al Parlament de Catalunya hi ha hagut intervencions en castellà des del 1980, 15 anys abans del que diu Vergés
Almenys els integrants del Partit Andalús i tres diputats més havien fet servir el castellà a la cambra catalana
El diputat de Junts per Catalunya al Parlament, Salvador Vergés, va afirmar en un tuit publicat el 16 de febrer que abans del 1996 “cap diputat” havia fet servir mai el castellà al Parlament i va citar una intervenció de Julio Ariza, del PP, com la primera que es va fer castellà a l'hemicicle. La piulada acumula a data de 18 de febrer prop de mil interaccions.
És fals. El primer diputat que va parlar castellà al Parlament va ser José Acosta Sánchez, el 10 d'abril del 1980, durant la constitució de la Cambra catalana en la primera legislatura després de la dictadura. Posteriorment, també van fer servir el castellà Manuela de Madre, Cipriano García i Carlos Cigarrán.
Després que Verificat es posés en contacte amb el departament de premsa de Junts per Catalunya, el mateix diputat va publicar un segon tuit en resposta a l'original en què reconeixia que “tot i que el fet del 1996 […] es considera un abans i un després en l'ús del castellà al Parlament […], ja abans hi havia hagut diputats que l'havien fet servir”. La piulada adjuntava una captura d'una notícia de La Vanguardia.
🙏 Tot i que el fet del 1996 que explico en la meva piulada es considera un abans i un després en l’ús del castellà al Parlament Cat, és cert -tal com m’heu fet notar alguns de vosaltres- que ja abans hi havia hagut diputats que l’havien usat. Aquí ho explicava un mitjà espanyol: pic.twitter.com/NezltQbL8Q
— Salvador Vergés i… Tejero! (@salvaverges) February 18, 2022
"Fins al 30 d'octubre de 1996, en què J. Ariza (PP) va parlar en castellà a l'hemicicle (i alguns van sortir en protesta), cap diputat l'havia fet servir mai"
Salvador Vergés, Junts per Catalunya
Un diputat del Partit Socialista d'Andalusia, primer de la història
El primer diputat que va fer servir el castellà al Parlament de Catalunya va ser José Acosta Sánchez, del Partit Socialista d'Andalusia. Va ser a la sessió de constitució del Parlament després de la dictadura, el 10 d'abril de 1980. Després que el president de la Mesa d'edat, Josep Maria Poblet, i l'oficial gran expliquessin el procés que se seguiria, Acosta va demanar la paraula per manifestar la seva disconformitat amb la manera com s'havien elaborat les normes que es posaven a votació (pàgina 4).
De fet, Acosta es va convertir així en el tercer diputat que va parlar al Parlament després de la recuperació de la democràcia. Anteriorment, ho havien fet en català Josep Maria Poblet com a president de la Mesa d'edat, i Francesc Subirà, com a president de la Junta Preparatòria celebrada aquell mateix dia. També havia pres la paraula l'encara president de la Generalitat, Josep Tarradellas.
Al llarg de la primera legislatura democràtica, l'única en què el Partit Socialista d'Andalusia va obtenir representació, els dos diputats de la formació, José Acosta i Francisco Hidalgo, van fer servir el castellà en les intervencions. Així, per exemple, Acosta va intervenir en castellà en el debat d'investidura de Jordi Pujol el 22 d'abril de 1980 (pàgina 43) i el 24 d'abril de 1980 (pàgina 29) o als plens del 22 de juliol de 1980 ( pàgina 6) i del 24 de juliol de 1980 (pàgina 30). Hidalgo va prendre la paraula en castellà al debat general sobre l'acció política i de govern (pàgina 4) i en una moció de censura presentada pel PSUC (pàgina 3).
La intervenció de Julio Ariza el 1996
Al seu tuit, Salvador Vergés al·ludia a la intervenció que va fer Julio Ariza al ple del Parlament de Catalunya el 30 d'octubre de 1996, en el marc de la presa en consideració de la proposició de llei de creació del Consell Assessor de les Comunicacions Institucionals de Catalunya. Així recull la transcripció al Diari de Sessions del Parlament a l'inici del seu discurs (pàgina 42): “Ens sembla molt oportú remarcar en primer lloc la posició bàsica de respecte al principi de pluralitat política que ha d'inspirar en tot cas i en qualsevol moment lacció política. (Alguns diputats abandonen el Saló de Sessions) Nosaltres creiem…”.
Els mitjans de comunicació de l'època es van fer ressò de la notícia. L'Avui destacava a la portada que diputats de CiU, ERC i el Grup Mixt havien abandonat el Parlament perquè un representant del PP havia parlat en castellà a l'hemicicle. I El Punt narrava que “la càmera catalana va veure alterada la seva normalitat lingüística” i afegia que Ariza no havia evitat “altres vegades, tant en el ple com en les comissions, expressar-se en català” (pàgina 12).
La notícia de La Vanguardia recordava que “l'última intervenció que es recordava en castellà era la de l'alcaldessa de Santa Coloma i diputada socialista, Manuela de Madre” i també citava els “discursos de Cipriano García (PSUC) i de Carlos Cigarrán (PSC ), entre d'altres, durant les primeres legislatures del Parlament”.
Almenys tres diputats ja havien parlat castellà abans
Si acudim al Diari de Sessions del Parlament, podem recuperar les intervencions dels tres diputats que esmentava La Vanguardia per comprovar que, en efecte, abans del 1996 ja s'havien expressat en castellà a l'hemicicle.
Manuela de Madre va ser diputada del PSC entre el 1988 i el 2012. Hem trobat una intervenció seva en castellà abans del 1996: el 27 d'octubre del 1988 (pàgina 6). No obstant, també va parlar en català a l'hemicicle: per exemple, el 28 de desembre de 1988 (pàgina 64), el 28 de juny de 1989 (pàgina 8) o el 5 de juny de 1996 (pàgina 65).
Cipriano García va ser diputat del PSUC a la segona legislatura democràtica, entre 1984 i 1988. Va prendre la paraula en castellà, per exemple, el 30 d'octubre de 1986 (pàgina 21), el 27 de novembre de 1986 (pàgina 37), el 25 de febrer de 1987 (pàgina 13) o el 26 de juny de 1987 (pàgina 6).
Carlos Cigarrán va ser diputat del PSC en les dues primeres legislatures posteriors a la dictadura, entre el 1980 i el 1988. Algunes de les intervencions que va fer en castellà van ser, per exemple, el 28 de juliol de 1983 (pàgina 58), el 23 de febrer de 1984 (pàgina 13), el 30 de maig del 1985 (pàgina 30), el 22 d'abril de 1986 (pàgina 24) o el 5 de març de 1986 (pàgina 30).