Aixecar-se més a poc a poc no redueix el risc d’ictus
Els marejos ortostàtics, produïts per una baixada de la pressió arterial fruit del moviment realitzat en posar-nos dempeus, no causen aquest tipus d’accidents
Què s’ha dit?
Que comptar fins un minut i mig abans d’aixecar-se del llit augmenta les probabilitats de sobreviure a un accident cerebrovascular
Què en sabem?
No existeix vinculació entre els ictus i la velocitat amb què algú s’aixeca del llit. Els marejos ortostàtics, produïts per una baixada de la pressió arterial fruit del moviment realitzat en posar-nos dempeus, no causen aquest tipus d’accidents, ni estan vinculats amb ells de cap manera.
Ens heu preguntat a través del nostre servei de WhatsApp (+34 666 90 83 53) per una cadena viral que ha circulat també recentment per YouTube en la qual s'insta la població a aixecar-se del llit a poc a poc comptant fins a un minut i mig per a augmentar “les possibilitats de sobreviure a un accident cerebrovascular sobtat”.
És FALS. No hi ha evidències que reduir la velocitat o augmentar el temps que triguem a aixecar-nos redueixi la probabilitat de patir o morir per un accident cardiovascular o ictus. És cert que les persones poden sentir marejos si s'aixequen precipitadament del llit, i risc fins i tot de perdre el coneixement, però aquests marejos no causen per si mateixos ni un ictus ni la mort. El rumor porta circulant des de fa anys i ha estat desmuntat per agències de verificació de tot el món.
"Amb aquests passos [comptar fins a un minut i mig], les possibilitats de sobreviure a un accident cerebrovascular sobtat són enormes."
Independentment de l'edat que tinguis, és probable que en algun moment hagis sentit un cert mareig en sortir del llit de manera sobtada. A aquest fenomen se'l coneix com a marejos ortostàtics i és una forma de pressió arterial baixa que es produeix en posar-te dempeus després d'estar assegut o ficat al llit.
Aquests marejos poden fer que uns certs grups vulnerables, especialment gent gran amb problemes de diabetis, puguin perdre el coneixement, però en cap cas està vinculat amb els ictus, tal com indica a Verificat David Cánovas, neuròleg de l'hospital Parc Taulí de Sabadell, un dels centres de referència de l'ictus a Catalunya. “És una fake brutal”, conclou.
La raó d'aquests marejos, que són conseqüència d'una caiguda sobtada de pressió arterial, és que la sang s'acumula a les cames i no circula adequadament al cor ni al cervell, raó per la qual la persona pot arribar a desmaiar-se. Aquesta lipotímia és, doncs, conseqüència de la disminució del flux sanguini que arriba al cervell, segons explica l'expert. “És la típica baixada de tensió que dura segons, o minuts, i després et recuperes”, però “no indica en cap cas un risc d'ictus”, conclou.
Un ictus o malaltia cerebrovascular (MCV), per contra, es produeix, o bé per una falta d'aportació de sang a una determinada zona del teixit cerebral, o bé pel trencament d'un vas sanguini en la zona de l'encèfal. El terme ictus significa cop en llatí, i s'utilitza en l'àmbit mèdic perquè la seva presentació sol ser sobtada i violenta.
Un rumor recurrent
No és la primera vegada que apareixen missatges que afirmen que comptant un minut i mig abans de sortir del llit podrem reduir el risc de patir algun tipus d'accident cerebrovascular. El 2019, les agències de verificació espanyoles Newtral i Maldita, de la International Fact-Checking Network, negaven que aixecar-nos precipitadament augmentés el risc de patir una mort sobtada, que era el que assenyalava el rumor aleshores. L'agència Agence France Presse (AFP) també va analitzar la cadena, concloent, de nou, que era fals.
Anys després el rumor va canviar, determinant que comptar fins al minut i mig evita en realitat el desenvolupament de l'ictus. Aquesta versió va tenir presència sobretot en les agències de verificació situades a Llatinoamèrica, com Chequeado, de l'Argentina, o Animal Político, de Mèxic. Les verificacions sobre aquest tema neguen, igual que Verificat, que existeixi cap vinculació entre aixecar-nos a poc a poc i reduir el risc d'infart cerebral, o de qualsevol altre esdeveniment cerebrovascular.
Caramel enverinat
Aquest és un exemple del que les agències de verificació designem com a desinformació emmascarada de positivisme, és a dir, de missatges que, precisament perquè tenen una voluntat d'ajudar-nos en algun sentit, semblen certs.
Són habituals en temes relacionats amb la salut (ja vam desmentir un altre rumor sobre l'ictus), i van tenir un gran impacte durant la pandèmia de la covid-19, quan encara no existien fàrmacs per a combatre la infecció: internet es va omplir de remeis naturals, trucs, ungüents i altres fórmules suposadament beneficioses per a prevenir o tractar la malaltia, però la veritat és que cap tenia una eficàcia demostrada.
