Abel Escribà-Folch: “Les remeses potencien les democràcies als països d’origen dels migrants”

Abel Escribà-Folch (Catalunya, 1978) és professor i investigador al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els règims dictatorials protagonitzen el gruix dels seus estudis: la supervivència de les institucions, les estratègies polítiques o la influència de la pressió internacional.

El seu treball ha aparegut a les revistes de ciència política més rellevants del món. El 2015 va fer el salt a la tapa dura amb Estrangers La pressió i la política de l’autocràtica Supervivència, guardonat amb el premi 2017 Stein Rokkan Prize for Comparative Social Science Research.

Va ser al 2022 quan Escribà-Folch va posar l’ull als impactes polítics de les remeses amb el llibre Migració i democràcia: com les remeses soscaven les dictadures. “Als països receptors d’alts ingressos, opositors i escèptics afirmen que la migració debilita els valors compartits i obstaculitza la provisió de béns públics, utilitzant sovint aquestes afirmacions per avivar el nacionalisme i la xenofòbia i enfortir líders antidemocràtics”, explica a un article a la revista Afers exteriors. L’investigador es planteja una pregunta tradicionalment ignorada: la influència de les remeses als països d’origen dels migrants.

P: La circulació de diners entre diferents països té conseqüències econòmiques a banda i banda, quines?

R: No hi ha una resposta única o clara. D’una banda, hi ha una sortida important de remeses, de capital, normalment del nord global. Són diners que se’n van i que, per tant, condiciona econòmicament la vida de les persones que estan guanyant els diners i han d’enviar-los. A l’altra banda, hi ha persones dependents que esperen aquest ingrés i això pot generar-los certa pressió. 

L’impacte a la vida individual dels receptors de les remeses és importantíssim: la reducció de la pobresa. A nivell comunitari, aquests recursos se socialitzen i es fan servir per proveir recursos. Des de comprar béns materials fins a proporcionar serveis que l’Estat no fa de manera satisfactòria (escoles, hospitals, clavegueram…).

A nivell macroeconòmic, hi pot haver una certa pressió als preus de les monedes, perquè són molts milions els que viatgen. Quan s’envien diners des d’un país cal canviar la moneda perquè es rebi al país de destinació, i això pot originar febles fluctuacions en els preus. Del que no hi ha cap evidència clara és de l’impacte de les remeses en termes d’acceleració del desenvolupament i creixement econòmic. 

“Les remeses generen un benefici marginal que pot desmobilitzar el suport al govern, sobretot en eleccions que, moltes vegades, no són plenament competitives”.

P: Passant al terreny de l’impacte polític, què diferencia les remeses d’un altre tipus de transferències per al desenvolupament que involucren, per exemple, els governs?

R: Les remeses, a diferència d’altres tipus de fons externs o transnacionals de capital o ingressos, van de mans privades a mans privades de diversos tipus: treballadors, famílies, col·lectius… Són quantitats menys volàtils, que varien menys any rere any. Ara com ara, són la principal font externa d’ingressos dels països del sud global, superant l’ajut extern internacional o la inversió estrangera directa.

L’ajuda externa fluctua entre governs i posa pressió en termes de l’impacte polític a banda i banda. De vegades, hi ha interessos que prevalen, com els geopolítics, les proximitats polítiques o les relacions postcolonials. Els governs que reben les ajudes poden prioritzar mantenir-se al poder, a la millora de la pobresa o a la promoció de la democràcia. I el mateix en el cas d’inversors privats que, a més, poden tenir col·laboracions amb persones dins del país que també se’n beneficiïn. En definitiva, això pot limitar el potencial de creixement econòmic i de transformació política.

P: I les remeses, ¿quins són els seus beneficis en termes de democratització?

R: Les remeses permeten a la gent que les rep millorar, lluitar o pressionar per transformacions democràtiques als seus països. La participació política requereix temps i, moltes vegades, diners. Per tant, les remeses són recursos que pots utilitzar per alliberar-te de certa manera, per empoderar-te individualment, per ajuntar-los i posar-los en causes polítiques, a organitzacions. Així s’enforteixen diversos grups davant d’un Estat que tradicionalment és més fort que l’oposició.

D’altra banda, les remeses generen un benefici marginal que pot desmobilitzar el suport al govern, sobretot en eleccions que, moltes vegades, no són plenament competitives. És a dir, les persones aconsegueixen independència econòmica i no es veuen obligades a donar suport al president que hi hagi al govern, generalment, quan es tracta de grups no democràtics que compren vots. És a dir, fugen del clientelisme tradicional perquè ara al govern li costa molt més mobilitzar-los a favor seu per estar rebent uns ingressos de fora. La pobresa genera dependència respecte del govern i fa que els vots siguin més barats.

P: Les remeses també poden afavorir els moviments socials autocràtics en entorns amb un auge de discursos antidemocràtics? I en dictadures, no pot ser també un ingrés de diners per als favorables al règim?

R: El que nosaltres investiguem és com les remeses impacten en els contextos de països governats per règims no democràtics. És possible que en algun cas s’afavoreixi a perfils no necessàriament prodemocràtics en contextos que són democràtics. El que sí que hem detectat amb seguretat és el potencial democratitzador de les migracions i les remeses.

“Les remeses són la principal font externa d’ingressos dels països del sud global, superant l’ajuda externa internacional o la inversió estrangera directa”.

P: Hi ha alguna relació entre les persones que surten del país i l’oposició al règim democràtic? I que això pugui influir que les posicions democràtiques siguin reforçades en l’enviament de remeses.

R: Molta gent que ha sortit d’un país ho pot haver fet per motius polítics que, alhora, són compatibles amb les motivacions econòmiques. Puc marxar com a refugiat perquè estic perseguit pel règim de diferents maneres, per exemple. Hi ha una part de les remeses que té aquest potencial polític darrere. També hi ha investigacions que mostren que, en contextos electorals, les remeses augmenten.

Igualment, hem discutit si les remeses que s’envien des de països democràtics tenen més potencial democratitzador que les que s’envien de no democràtics, però no hem trobat gaire diferència. Són les remeses monetàries com a tal les que tenen l’efecte. Encara que si parlem de remeses socials, és a dir, de transmissió de valors, preferències o pràctiques, és possible que sí que hi hagi un efecte no tan democràtic quan aquestes procedeixen de països que no són democràtics, tal com han demostrat estudis de països concrets.

P: Mirant el futur i tenint en compte que les migracions van en augment per diferents qüestions, ¿ens trobarem, per tant, davant d’un món més democratitzat?

R: La resposta és complicada. D’una banda, les remeses tenen una gran força democratitzadora, però els factors que afavoreixen això també estan en lluita amb variables que tenen un efecte contrari i que poden haver augmentat recentment. 

El que hem de considerar als països del nord, els que reben migració, és que no és que aquest fenomen tingui un efecte negatiu que pateixis tu, sinó que té unes ramificacions que són bones per a tots dos a llarg termini. No és només ampliar la vida d’aquestes persones amb més diners, sinó ampliar-la políticament als països d’origen.