A l’inici del mandat de Xavier Trias hi havia 2.700 pisos turístics a Barcelona i no 1.000 com assegura Jaume Collboni
A l’inici del mandat de Xavier Trias hi havia 2.700 pisos turístics a Barcelona i no 1.000 com assegura Jaume Collboni
Què s’ha dit?
Que durant el mandat de Xavier Trias es va permetre la creació de 8.000 pisos turístics a Barcelona
Què en sabem?
Quan va arribar a l’Ajuntament el 2011, hi havia 2.680 llicències i quan va marxar, 9.606. L’augment és d’uns 6.000
El candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona i primer tinent fins a la seva dimissió el passat 1 de febrer, Jaume Collboni, ha afirmat en una entrevista a El Nacional, que durant el mandat de Xavier Trias com a alcalde de la ciutat comtal entre el 2011 i el 2015 “es va passar de 1.000 habitatges turístics a més de 9.000”, a més a més dels il·legals.
És ENGANYÓS. Si bé és cert que entre el 2011 i el 2014 els habitatges d’ús turístic a Barcelona van créixer a un ritme molt més ràpid que en qualsevol altre període, les xifres que ofereix l’Ajuntament mostren que van passar de 2.680 a 9.606. És a dir, el 2011 hi havia 1.680 pisos turístics més dels que assegura Collboni.
“Quan critiquem l’etapa del senyor Trias dient que va ser una etapa de ‘barra lliure’ és perquè es va passar de 1.000 habitatges turístics a 9.000, més els il·legals”
Jaume Collboni, PSC
Barcelona comptava el 2011 amb 2.680 habitatges d’ús turístic, segons les dades publicades per l’Ajuntament al web del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) en base a l’Observatori del Turisme i al Cens d’establiments d’allotjament turístic (CEAT). La xifra va més que triplicar-se en els següents tres anys, arribant el 2014 als 9.606 habitatges destinats a tal ús, i s’ha mantingut estable amb una lleugera tendència a la baixa des d’aleshores.
Des del 2014, el consistori no permet que el nombre de pisos turístics augmenti en la ciutat. Des d’aleshores el nombre d’habitatges amb llicència s’ha reduït en 259. Actualment només es pot obrir un habitatge turístic nou si un altre ha tancat, i l’obertura només es pot produir en l’anomenada zona 3, que és la corresponent als barris més perifèrics.
De fet, l’últim any que Barcelona va tenir menys de 2.000 habitatges destinats al turisme va ser el 2009.
El 2016, un total de 6.275 pisos es destinaven il·legalment a l’ús turístic, segons calculava el Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016 – 2025, gairebé un 40% dels oferits.
Cada mes es detecten uns 500 anuncis de pisos turístics il·legals, segons explica a Verificat el departament de premsa de l’Ajuntament, que compta amb 70 rastrejadors. El 2020, la mitjana mensual eren 300. Des de la posada en marxa del pla de xoc contra els pisos turístics il·legals el 2016, s’han obert uns 19.276 expedients disciplinaris que han derivat en 8.335 ordres de cessament i 9.738 expedients sancionadors. A més, el consistori explica que s'han recuperat per a ús de residència habitual fins a 3.763 pisos que oferien activitat turística il·legal.
Una mesura iniciada en el mandat de Trias
En l’entrevista d’El Nacional a Xavier Trias (minut 13:32), el candidat a l’alcaldia va assegurar que qui va impulsar la limitació dels habitatges turístics “vam ser nosaltres”, fent referència a l’equip de govern que va liderar com a alcalde entre 2011 i 2015.
És cert que Convergència i Unió, liderada a l’Ajuntament per Trias, va suspendre temporalment la concessió de noves llicències a diversos barris turístics de Barcelona el 30 d’abril del 2014, amb el suport del Partit Popular. La suspensió es va prorrogar i ampliar a la totalitat de la ciutat a finals d’octubre del mateix any, mitjançant un pla especial urbanístic que regulava la implementació d’habitatges d’ús turístic i que va quedar aprovat només inicialment, tal com ha confirmat a Verificat el departament de premsa de l’Ajuntament de Barcelona.
El 2016, ja sota el mandat d’Ada Colau, el pla es va aprovar de manera definitiva, a l’hora que el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic (PEUAT) rebia l’aprovació inicial. Ambdues regulacions contemplaven mesures similars respecte dels habitatges d’ús turístic, basades en una limitació en el seu creixement, i de fet l’aprovació definitiva del PEUAT el 2017, que estableix el creixement nul d’aquest tipus de pisos a la ciutat, derogava el pla del 2016.
Aquest PEUAT va ser declarat nul pel Tribunal Suprem el febrer del 2022, en una sentència que no feia referència a l’actualització feta el desembre de 2021.