A Catalunya no hi ha hagut més morts per covid que a Madrid, com diu un missatge viral

La comparació entre la gestió de la pandèmia i les dades de l'afectació del coronavirus a Catalunya i a Madrid és un tema de debat polític recurrent. El passat 5 d'abril el portal Dolça Catalunya va publicar un article en el qual destacava que després d'un any de pandèmia, Catalunya té “920 morts per milió més que Madrid”. És ENGANYÓS. Encara que sí que hi ha hagut més morts a Catalunya que a la Comunitat de Madrid, aquesta diferència es deu a factors demogràfics històrics com que la població catalana està més envellida o que la madrilenya té més esperança de vida, però totes les dades relacionades amb la pandèmia, com les defuncions per covid-19 i l’excés de morts, demostren que el coronavirus ha estat més letal a la capital espanyola.

“Després d'un any de pandèmia, Catalunya té 920 morts per milió més que Madrid”

L’estimació de defuncions de l’INE

La base de dades que s’utilitza en l’article en qüestió és l’estimació del nombre de defuncions setmanals durant el brot de covid-19 de l’Institut Nacional d'Estadística (INE), que inclou totes les morts (fossin de coronavirus o no) per setmana des de l’any 2000. El projecte, doncs, presenta “l’estudi de les defuncions setmanals ocorregudes durant la pandèmia i la seva comparació amb les dades històriques de defuncions” per interpretar les dades amb una perspectiva històrica.

Per tant, i tal com s’especifica al text, la xifra que utilitza Dolça Catalunya és el total de morts a les diferents comunitats sense diferenciar la causa de la mort i incloent, per tant, les que no han tingut res a veure amb el coronavirus. El diferencial superior a Catalunya és cert, però respon a una dinàmica històrica i és el més petit dels últims vint anys. A més, l’augment del nombre de morts a Madrid ha estat superior que a Catalunya.

Per calcular l’impacte de la pandèmia en la mortalitat de Catalunya i Madrid, Amand Blanes, investigador de Centre d’Estudis Demogràfics, proposa comparar les dades de l’INE del 2019 i del 2020. Amb aquestes xifres, comprovem que les diferències en la mortalitat per covid-19 en tots dos territoris es deuen, fonamentalment, a l’impacte de la primera onada, que va registrar moltes més defuncions a Madrid que a Catalunya: en dos mesos, entre el 9 de març i el 3 de maig, les morts van augmentar un 121% a Catalunya i un 238% a Madrid.

Si entrem a mirar les dades concretes, les comparacions entre Catalunya i Madrid estan clares:

• El 2019, segons les dades definitives, a Catalunya van morir 64.547 persones i a Madrid, 47.165. La diferència era de 17.382 defuncions i els morts a Catalunya van representar un 36,85% més que els de Madrid.
• El 2020, a Catalunya han mort 82.753 persones i a Madrid, 66.774 (per totes les causes), amb una diferència de 15.979 defuncions, un 23,93% més de morts a Catalunya.
• Respecte al 2019, l’augment dels morts a Madrid ha estat del 41,57% (18.206 morts) i a Catalunya, del 28,2% (19.609).

Així doncs, com vèiem abans, els morts s’han incrementat més a Madrid que a Catalunya i la diferència entre les dues comunitats s’ha reduït. Per Amand Blanes, això vol dir que “l’efecte ha estat més gran a Madrid que a Catalunya”.

Una dinàmica històrica

Amand Blanes explica a Verificat que el fet que Catalunya sempre registri un nombre de defuncions més alt que Madrid es deu a dues raons. En primer lloc, l’estructura de la població de Catalunya és una mica més envellida que la de Madrid; a Catalunya, per exemple, el 19,12% de la població té 65 anys o més, mentre que a Madrid aquesta proporció és del 17,86%. De la mateixa manera, si mirem les dades de mortalitat que presenta Dolça Catalunya, la comunitat amb un major nombre de morts per milió d'habitants és Castella i Lleó i una de les que en té menys, Canàries (només per darrere de Melilla). En els dos casos, un dels factors explicatius és l'envelliment de la població. Blanes relata que si una comunitat té més gent gran, tindrà més defuncions.

El segon motiu que planteja Amand Blanes és l’esperança de vida, que és superior a Madrid que a Catalunya. Això indica que, a igualtat de condicions, les persones que viuen a Madrid tenen un risc inferior a morir. Per entendre les diferències, Blanes assenyala que sempre hi ha hagut certes desigualtats entre territoris (tant a Espanya com en altres països), però que aquestes són complicades d'explicar. Entre alguns dels motius, podríem traçar els nivells educatius o els hàbits de consum.

En aquest sentit, Amand Blanes afegeix que l’indicador de morts per milió d’habitants no és un bon indicador de la mortalitat, sinó que cal utilitzar, per exemple, l’esperança de vida. Així doncs, per exemple, segons les dades del Banc Mundial, en 2019 la taxa de mortalitat (defuncions per cada 1.000 persones) a Espanya va ser de 9,1 i al Marroc, de 5,06. Això no vol dir que al Marroc es visqui millor, sinó que a Espanya la població està més envellida: el 19,4% dels espanyols tenen 65 anys o més, mentre que només el 7% dels marroquins arriben a aquesta edat.

Dolça Catalunya defensa, en resposta a un correu electrònic de Verificat, que van utilitzar la xifra de morts per milió d’habitants perquè, segons ells, representa l’impacte de virus en la població i que les dades de morts exclusivament de Covid difereixen en funció de la font. Justifica que comparar l’any 2019 amb l'any 2020 pot distorsionar l’impacte de la malaltia, contràriament, per exemple, al criteri de l’INE.

L’excés de morts del MoMo

Tots els càlculs previs els hem fet a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Una altra font que ens permet comparar i calcular les afectacions de la pandèmia en la mortalitat són els registres del Sistema de Vigilància de la mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que compara la mortalitat esperada amb la mortalitat observada per calcular l’excés de morts.

En aquest cas, l’excés de morts entre l’1 de març i el 5 d’abril va ser de 18.559 a la Comunitat de Madrid (2.737,36 per cada milió d’habitants) i de 17.394 a Catalunya (2.235,59 per milió). Amb aquestes dades, també es fa palès que la principal diferència entre els dos territoris va ser al març.

Les dades del Ministeri i de les conselleries

Finalment, tant el govern espanyol com els governs autonòmics publiquen dades de morts per coronavirus, encara que no són coincidents i dificulten les comparacions. L’actualització número 347 del Ministeri de Sanitat (del 6 d’abril) reflectia 14.648 defuncions a Madrid i 13.500 a Catalunya, del total de 75.911 morts que hi ha hagut, segons aquestes xifres, a Espanya.

No obstant això, el Departament de Salut de la Generalitat publica les dades al portal dadescovid.cat, amb uns criteris diferents dels del Ministeri i on figuraven 21.430 defuncions el 7 d’abril. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid també publica les seves pròpies dades de la situació del coronavirus; el 6 d’abril havia comptabilitzat 23.284 defuncions.