Núria Camp: “L’humor és una molt bona via per aprendre.”

Humor, xarxes socials i divulgació científica (amb rigor!). Parlem amb la Núria Camp, bioquímica, professora, divulgadora i part de la plataforma Neurones Fregides, una plataforma digital de contingut dedicat a la divulgació científica. Ho fa a través del seu canal, cAMP Divulgatiu. Núria Camp és un dels membres del jurat per a aquesta edició del Premi Desfake.

Com creus que la divulgació científica pot ajudar a combatre la desinformació, però especialment tenint en compte que molts missatges arriben a l’alumnat a través de contingut humorístic, i precisament aquest també és el nostre canal?

Penso que la divulgació científica, justament, té la capacitat d’actuar en diferents canals, diferents vies. D’entrar a través d’una imatge, a través d’un reel o a través d’un article. És aquí des d’on hem d’atacar, i per exemple, com ho fem des de Neurones Fregides.  Que som capaços de fer un pòdcast, de fer un article, però també de fer un reel, i riurem d’alguna cosa i arran d’això explicar algun tema científic.

Crec que aquest és el poder que té la divulgació científica. La capacitat de tenir un multicanal i, per tant, anar esculant-se entre els diferents discursos, però també pels diferents canals i diferents mitjans. 

Nosaltres, en programes com el projecte de verificació de Desfake clima, que és un projecte amb què anem a les escoles, o iniciatives com el Premi, la nostra idea és impulsar que l’alumnat sigui actiu i també com creï contingut, no necessàriament per publicar-lo sempre, però com que hem de prendre aquesta actitud activa també a l’hora de, no només ser consumidors passius de contingut, sinó també de prendre iniciativa.

Si volem impulsar que aquests joves també tinguin la capacitat de poder crear contingut, veure referents que no només creen un contingut per fer riure d’entreteniment, sinó que darrere, té qualitat i a sobre, estàs aprenent alguna cosa, penso que a ells els pot semblar interessant si està fet des del seu llenguatge.

Aprendre a crear aquest contingut, alhora és interessant per als joves entendre com els creadors de contingut s’estan comunicant amb ells. I, per tant, formar part d’aquesta xarxa que a vegades pot ser tòxica, però viure-la des d’un punt de vista no tan tòxic. Ser capaços d’entendre des d’on m’estan explicant això i ser capaços de dir com de ràpid m’està explicant aquesta notícia? anem a buscar altres referències. Per tant, ser capaços de crear contingut té aquest doble vessant: Saber-lo fer i també saber-lo gaudir des de la no toxicitat.

L’humor és una eina molt potent, per ambdues bandes. Nosaltres trobem que fem activitats en què ensenyem diferents tipus de desinformació i un dels exemples és precisament un mem. L’humor clarament funciona per viralitzar desinformació, i trobem que és una bona oportunitat fer servir aquest canal també per compartir informació de qualitat. 

Al final, aquesta emoció que et genera és el que et fa aprendre. Com tot, no? L’humor és una molt bona via. 

Quin és el plantejament que motiva Neurones fregides per fer aquests espais on es pugui trobar aquests dos vessants, de l’humor i la rigorositat? 

Estem potser molt capficats a què les joves tinguin un entorn segur en el seu dia a dia, i a vegades no ens aturem a pensar com l’entorn digital pot ser més o menys segur o més o menys nutritiu. D’aquí surt la necessitat de Neurones fregides, de dir, ei, posem contingut també a la internet per fer-la atractiva en un sentit intel·lectual.

D’aquí, la importància de fer un entorn on ens passem tots, no només les joves, sinó tots, moltes hores, atractiva també en aquest sentit. Teixint-la de coneixement. En cap cas, nosaltres creiem en una internet que no tingui cap sentit i sigui únicament per quedar-nos embovats amb la pantalla, sinó que traguem-li suc a aquesta eina tan potent que tenim i fem-la servir per fer arribar la informació. Perquè no pot ser que la informació s’estigui quedant únicament amb les persones que hem estudiat allò, aquestes carreres més tècniques. Difonguem-ho també per aquests nous canals. Abans potser era uns altres, ara són aquests. Aquí també hi hem de ser. No ens podem oblidar d’aquests canals.