Cap llei obliga a pagar 1.000 euros per tenir un gos, i altres desinformacions de la Llei de Benestar Animal
El reial decret 666/2023 no prohibeix tractar animals sense microxipar ni imposa sancions per fer-ho

El reial decret 666/2023 no prohibeix tractar animals sense microxipar ni imposa sancions per fer-ho

Què s’ha dit?
Que una nova normativa limita l’ús d’antibiòtics en mascotes, els prohibeix per a animals sense xip, estableix impostos per tenir animals de companyia i dificulta l’accés a tractaments veterinaris.
Què en sabem?
El Reial decret 666/2023, que va entrar en vigor el 2 de gener, regula l’ús de medicaments veterinaris a Espanya, però no prohibeix l’ús d’antibiòtics ni estableix cap impost.
El 2 de gener de 2025 va entrar en vigor el Reial decret 666/2023, que regula l’ús de medicaments veterinaris a Espanya. Aquesta normativa, contemplada a la Llei del Benestar Animal publicada el 2023, reforça el control sobre la prescripció de medicaments en animals de companyia amb l’objectiu de combatre la resistència als antimicrobians, una preocupació creixent en salut pública.
La posada en marxa del reglament ha aixecat crítiques per part dels veterinaris, i també ha deixat diverses desinformacions a xarxes socials, com que els professionals no podran tractar animals sense microxip, o que els propietaris d’una mascota hauran de pagar un impost de 1.400 euros. Verifiquem les principals!
“La llei prohibeix als veterinaris receptar antibiòtics, segons el seu criteri, als animals”
El reial decret estableix requisits i mesures de control en la prescripció de medicaments per tal d’evitar l’ús innecessari i incorrecte dels antibiòtics per part dels veterinaris, però no en prohibeix l’ús. L’objectiu d’aquestes noves exigències, segons reflecteix el text en el seu preàmbul, és lluitar contra la resistència als antimicrobians, i més específicament als antibiòtics, quelcom considerat un problema de salut comunitària, com ja vàrem parlar en aquesta verificació.
És a dir, que la normativa estableix unes directrius per fer-ho. Determina, seguint una directiva europea, un ordre de prioritat a l’hora de receptar aquests antibiòtics, que recull en el primer annex. Defineix quatre categories:
Grup A: De forma excepcional en animals de companyia.
Grup B: Ús restringit, per als casos més greus on cal realitzar un cultiu i un antibiograma.
Grup C: Ús amb cautela, només quan els del grup D no són efectius.
Grup D: Ús amb prudència, antibiòtics de primera elecció.
Seguint aquesta classificació, els veterinaris hauran de començar tractant els animals amb antibiòtics de primera elecció, els de la categoria D. Si no n’hi ha cap disponible per a la patologia en concret, poden receptar un de la categoria C. En cas de requerir un de la categoria B, perquè cap dels anteriors és eficaç, caldrà dur a terme proves específiques, mentre que els de la categoria A seran d’ús excepcional.
En la majoria de casos, el tractament amb els antibiòtics de la categoria D o C és suficient, explica a Verificat Verónica Araunabeña, veterinària i presidenta el consell de col·legis veterinaris de Catalunya (CCVC). “Amb aquesta llei no hi ha hagut un canvi de procediment, simplement hi ha un major control” i introdueix “possibles restriccions”, segueix l’experta “però la realitat és que això no comporta cap problema en la nostra pràctica clínica habitual”.
En referència a les proves que la normativa demana per administrar antibiòtics del grup B, Araunabaña assegura que “ja es podien demanar en la clínica de grans animals, però és a partir d’aquest decret que s’aplica als animals de companyia”.
Diversos col·legis veterinaris, com el de Catalunya, han expressat preocupació per l’augment de la càrrega burocràtica i el risc que aquesta regulació endarrereixi tractaments necessaris. Han sol·licitat una moratòria en les sancions durant el primer any d’implementació per permetre una adaptació progressiva del sector. El Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya també s’ha reunit per buscar una solució a aquesta situació que afecta els veterinaris.
En aquest sentit, el passat 11 de febrer del 2025, centenars de clíniques veterinàries, van fer un tancament simbòlic per informar els clients de les seves demandes.
“No es podran tractar amb antibiòtics animals sense microxip”
El Reial Decret 666/2023 estableix que, a partir del 2025, els veterinaris hauran de disposar d’una sèrie de dades mínimes sobre l’animal abans d’emetre qualsevol recepta per un medicament. Una d’aquestes dades és la identificació individual de l’animal (mitjançant microxip o anelles), que la Llei de Benestar Animal obliga que gossos, gats, fures i aus domèstiques tinguin. Però això no vol dir que els professionals no puguin tractar els animals que no estiguin identificats, com els que gossos rescatats a les gosseres o els gats comunitaris.
El Ministeri d’Agricultura i de Drets Socials ha enviat una nota aclaridora on indica que els veterinaris sí que els podran tractar i prescriure medicaments (inclosos antibiòtics) sempre que aportin les dades mínimes de la manera més precisa possible.
És a dir, si un animal sense identificar arriba a consulta, el podran tractar tot indicant les dades que no han pogut recopilar, tal com confirma l’experta del CCVC. Aquesta mateixa nota aclaridora recorda que els veterinaris tenen el deure de protegir la salut i l’estat dels animals segons la llei de Benestar Animal i que no estarien incomplint aquesta obligació en tractar animals sense microxip.
En el cas de particulars que no tinguin el seu animal amb microxip, també se’ls podrà tractar, però cal recordar que el microxip és obligatori en els animals, segons la llei de Benestar Animal.
“Multa de 90.000 per curar una mascota”
La normativa preveu sancions per als veterinaris que no compleixin amb els requisits de registre al sistema PRESVET (un sistema on els veterinaris han de registrar els antibiòtics receptats) o que no justifiquin correctament l’ús d’antibiòtics en casos urgents. Les sancions previstes van ser considerades “molt greus” en el reial decret, i oscil·laven entre 60.001 i els 1.200.000 euros. L’1 d’abril es va publicar al BOE la Llei 1/2025 de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari, que va modificar les sancions veterinàries per aquest supòsit a “lleus” i, per tant, la multa passa a ser d’entre 300 i 6.000 euros o, inclús, un apercebiment.
El missatges virals il·lustren el cas d’un veterinari de Mallorca, a qui s’ha imposat una multa de 90.000 euros, suposadament arran de la nova normativa. El director general de Farmàcia de les Illes Balears, Joan Simonet, ha aclarit en una entrevista al diari mallorquí Ultima Hora, que aquesta sanció no està relacionada amb el nou reglament i que l’expedient es va obrir fa més d’un any, per la qual cosa no té relació amb el reial decret que ha entrat en vigor enguany. Verificat no ha pogut confirmar la informació de manera independent.
Un altre factor que ha despertat rebombori és el fet que les multes també es poden aplicar a aquells professionals que dispensin medicaments, quelcom prohibit en un centre veterinari, segons el Reial decret 1/2015 sobre la llei de garanties i ús racional dels medicaments. L’únic lloc on es poden dispensar medicacions, sigui per a humans o animals és a les oficines de farmàcia, remarca el reial decret, quelcom amb què els veterinaris no estan d’acord.
“Aquesta nova llei obligarà a pagar 1.400 euros per tenir un gos“
El Reial Decret 666/2023 no estableix en cap punt l’obligació de pagar un impost per tenir un gos. En certes poblacions existeix un cens municipal d’animals de companyia que pot requerir el pagament d’una taxa en alguns casos. Aquesta taxa, però, està molt per sota dels 1.000 euros. A Girona, per exemple, és de 10 euros i, a la majoria de municipis, entre ells Barcelona, és gratuït.
D’altra banda, la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, s’especifica a l’article 30 que el titular de l’animal haurà de contractar una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers, fet obligatori des de l’entrada en vigor de la llei de protecció animal el 29 de setembre de 2023.
Alguns portals i vídeos de xarxes suggereixen, sense proves, que aquesta assegurança té un preu entre 1.000 i 1.400 euros. Tanmateix, una cerca a internet permet veure que el rang de preus se sol situar al voltant dels 100 euros anuals, lluny d’aquestes xifres.