Què en sabem de l’acord pels menors no acompanyats aprovat pel Govern central?

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’aquest dimecres, 19 de març, publica el reial decret llei que va aprovar aquest dimarts el Consell de Ministres, referent a la distribució dels joves migrants no acompanyats que han arribat a Canàries i la ciutat autònoma de Ceuta els últims mesos. Junts assegura que Catalunya només assumirà la tutela d’entre 20 i 30 joves migrants i Madrid més de 700 dels prop de 4.000 a distribuir per tot l’Estat. No obstant això, no hi ha dades per comprovar quin repartiment es farà d’acord amb els criteris que fixa el reial decret llei. Què en sabem? T’HO EXPLIQUEM!

El principal canvi que permet el reial decret llei és fixar una via per una distribució obligatòria dels joves migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes, en el cas que no hi hagi un acord per a aquestes reubicacions dins la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència, l’actual mecanisme de distribució de menors. El decret fa possible la iniciativa modificant l’article 35 de la Llei Orgànica d’Estrangeria.

Un nou mecanisme al marge de la Conferència Sectorial

La Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència encara serà l’encarregada de reunir les comunitats autònomes per intentar pactar el destí dels joves migrants no acompanyats que arriben a l’Estat espanyol. Segons el BOE, la conferència ha arribat a acords per reubicar un total de 574 joves d’aquest grup procedents de Canàries i Ceuta entre el 2022 i el 2024. 

No obstant això, el reial decret llei matisa que la conferència serveix per adoptar acords en cooperació, però que les competències en immigració i estrangeria continuen sent “exclusives” de l’Estat.

“És necessari possibilitar una redistribució de persones menors d’edat estrangeres no acompanyades dels territoris més saturats cap a altres comunitats i ciutats autònomes, que respongui a una fórmula de solidaritat equitativa, que ponderi l’esforç realitzat per cada territori en l’atenció a les persones menors d’edat estrangeres no acompanyades”, dicta el reial decret llei al seu preàmbul.

Els criteris per reubicar els menors migrants entre les comunitats autònomes pondera diferents indicadors: població (50%), taxa d’atur de l’últim semestre segons l’Enquesta de Població Activa (15%), renda per cápita de les llars (13%), dimensionament estructural del sistema de places en sentit invers (10%), esforç fet per cada comunitat en sentit invers (6%), la dispersió poblacional (2%) i les característiques de ciutat de frontera (2%) o d’insularitat (2%).

Dades inexistents per a una situació “extraordinària”

Segons recull el reial decret llei, els últims vuit anys ha crescut en un 221,4% el nombre de joves migrants no acompanyats a Espanya, la qual cosa “suscita una reivindicació política dels territoris més afectats en relació amb la ubicació d’aquestes persones entre les diverses comunitats autònomes i ciutats autònomes”. Preguntat per Verificat, el Ministeri de l’Interior assegura que els números absoluts de menors no acompanyats a Espanya “no són públics”.

Els últims mesos, el Govern de Canàries ha alertat de les dificultats de la seva administració per fer front a la intensitat de l’arribada de migrants i especialment de joves migrants no acompanyats. Actualment, segons dades de l’executiu canari, Canàries acull 5.810 infants migrants sols repartits en 86 dispositius, el triple dels que tenia oberts quan es va accentuar l’arribada de migrants a les seves illes a l’estiu de 2023.

En un comunicat distribuit als mitjans de comunicació, Junts (que ha arribat a un pacte amb el Govern central per aprovar el decret al Congrés) va afirmar que, amb els criteris del reial decret, a Catalunya arribaran entre 20 i 30 menors migrants no acompanyats dels 4.000 que cal ubicar per tota la Península, mentre que a Madrid se’n reubicaran més de 700. A més, segons afegeix Junts, l’acord inclou que les comunitats que han estat “per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir –com és el cas de Catalunya– rebin una compensació econòmica adequada”.

En la roda de premsa posterior aquest dimarts després de la reunió del Consell de Ministres, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va admetre que algunes autonomies històricament han fet un esforç més gran per acollir menors migrants sols, citant a Catalunya, País Basc i Canàries i “d’altres també de l’interior del conjunt peninsular”, però no va donar dades concretes.

Les comunitats autònomes tenen fins al 31 de març per comunicar quants menors migrants no acompanyats acullen actualment als seus sistemes de protecció i tutela (una competència autonòmica) i que, si no ho fan, el Govern central acudirà als registres que tinguin els ministeris competents per concretar el repartiment.

Sobre el càlcul de Junts de quants menors migrants arribaran a Catalunya i a Madrid, el ministre reitera que les xifres dels juntaires són una “valoració” i que el reial decret llei no parla de nombres concrets sinó d’uns criteris objectius per fer la distribució.

Migrants no acompanyats a Catalunya

Actualment, les dades del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat actualitzades el 28 de febrer xifren en  6.450 els infants i joves emigrats sols tutelats a Catalunya, dels quals un 65,5% tenen 18 anys o més. Gairebé un de cada dos d’aquests joves provenen del Marroc, mentre que un 34,5% arriben d’altres països subsaharians i un altre 9,7% d’altres països del Magreb.

Des del 2016, va augmentar l’arribada d’adolescents i joves migrants sols a Catalunya. El pic va ser el 2018, quan van arribar 3.709 joves d’aquest grup, i els últims tres anys n’han arribat més de 2.000 cada any.

La Policia Nacional té un Registre de Menors Estrangers No Acompanyats (RMENA), però, després de preguntar al Ministeri d’Interior sobre aquestes dades, han respost el registre “no és públic”. Tampoc hi ha dades publicades de totes les autonomies per comparar el nombre de joves migrants tutelats en cada comunitat.

Segons un informe de l’Observatori Permanent de la Immigració (OPI) del Govern espanyol, a finals del 2023 hi havia 15.045 joves migrants no acompanyats d’entre 16 i 23 anys a tota Espanya, dels quals el 68% tenien nacionalitat marroquina. En aquest grup, un 60% figurava amb com a mínim un dia d’alta laboral a la Seguretat Social.

Protecció del menor

L’ordenament jurídic dota als menors d’una protecció reforçada, siguin nascuts a Espanya o l’estranger, amb diferents drets recollits en la legislació espanyola, la Unió Europea i els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya. En aquest sentit, el reial decret llei publicat aquest dimecres al BOE dicta que “les diferents administracions públiques implicades han de vetllar, en definitiva i en tot moment, per l’interès superior del menor, com a principi rector que ha de servir com a guia de tota política pública en la matèria”.

La protecció especial als menors és part dels acords internacionals que Espanya té signats. Una referència central del dret del menor a escala internacional és la Convenció sobre els Drets del Nen aprovada el 1989 per Nacions Unides. Amnistia Internacional recorda que aquesta convenció es diferencia d’altres normes internacionals per recollir els drets econòmics, socials i culturals dels nens i nenes, en concret: el dret a la salut, a l’educació i a la protecció a través de l’acollida institucional o familiar quan el menor no té família o aquesta no en pot assumir la cura; el dret a la justícia; el dret a no ser reclutat o reclutada per participar en conflictes armats; el dret a les tradicions socials culturals o religioses que no interfereixin en la seva salut: i el dret a un nivell de vida adequat per al desenvolupament personal ple.