L’ansietat no és “un trastorn inventat”, com assegura un vídeo viral, malgrat la discussió acadèmica sobre els manuals diagnòstics

Està circulant a diversos grups de Telegram i a Instagram, on acumula gairebé 3 milions de reproduccions, un vídeo del psiquiatre José Luis Marín, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia, en què declara que l’“ansietat és un trastorn inventat” pel manual de diagnòstic DSM-5. Aquestes declaracions les va fer durant una xerrada del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid (COPMadrid) amb el títol “Desmontando la ansiedad” el 29 de novembre del 2024 (minut 10:34).

És FALS. Existeix un consens científic al voltant de l’existència del trastorn d’ansietat generalitzada, basat en investigacions científiques i la pràctica clínica. El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) és un document que estableix criteris per diagnosticar trastorns mentals, però no inventa malalties. És cert, malgrat tot, que existeix un debat acadèmic sobre la idoneïtat d’aquesta definició, perquè alguns experts consideren que la darrera versió conté promou el sobrediagnòstic i la sobremedicació.

“L’ansietat és un trastorn inventat pel DSM”

L’ansietat és una resposta natural del cos davant situacions d’estrès o perill. Quan aquesta resposta es torna desproporcionada o persistent, pot interferir significativament en la vida diària de les persones, i és aleshores quan pot convertir-se en patològica. Per això és fonamental diferenciar entre l’ansietat puntual, que pot sorgir com una resposta normal a situacions d’estrès, i el trastorn d’ansietat generalitzada, que és una condició clínica que pot arribar a ser incapacitant. 

Aquest trastorn està inclòs en els principals manuals diagnòstics, com el DSM-5 o la Classificació Internacional de Malalties (ICD en anglès) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ambdós documents classifiquen i descriuen els trastorns mentals basant-se en criteris diagnòstics establerts tant per investigacions científiques com per la pràctica clínica.

El DSM-5, per exemple, necessita per diagnosticar-la que el pacient presenti ansietat o preocupació la major part dels dies dels darrers sis mesos, i que aquest símptoma estigui associat a, almenys, tres dels següents factors: inquietud, facilitat per cansar-se, dificultat per concentrar-se, irritabilitat, tensió muscular i problemes de son. La simptomatologia ha d’afectar “significativament” el dia a dia del pacient i no s’ha de poder explicar millor per altres trastorns mentals o afeccions mèdiques.

Un trastorn descrit des de l’època d’Hipòcrates

El trastorn d’ansietat generalitzada es va incloure a la tercera edició del DSM, publicada el 1980, i un consens científic n’avala l’existència des del 2001. També està reconeguda per organismes com els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH per les sigles en anglès) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA per les sigles en anglès), entre altres. De fet, n’hi ha registres des de l’època d’Hipòcrates.

L’ansietat “és un trastorn real i el DSM no inventa, és una eina per ajudar a diagnosticar i classificar”, assegura en conversa amb Verificat Narcís Cardoner, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. També explica que aquestes declaracions són oposades a la ciència, ja que “una cosa és anar en contra del sistema i una de molt diferent és anar en contra de l’evidència científica”, comenta.  

Per altra banda, el Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid, organitzador de l’esdeveniment, indica a Verificat que no recolza les opinions individuals de professionals. En aquest cas particular, l’entitat indica que l’afirmació “correspon a una perspectiva personal del Dr. Marín i no representa la postura oficial del Col·legi, que busca i integra diferents enfocaments i visions dins de la psicologia, sempre sustentats en el rigor, l’experiència i la literatura científica”.

Des de Verificat hem intentat contactar amb José Luis Marín, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

El debat acadèmic sobre la idoneïtat del DSM-5 és real

El Col·legi reconeix un debat “en l’àmbit acadèmic i professional” sobre “la construcció i evolució dels criteris diagnòstics en salut mental” que considera “legítim” i que “forma part de la constant evolució del coneixement en la disciplina”. “Existeix una dilatada bibliografia contrastada […] que ha qüestionat l’expansió diagnòstica del DSM des de fa molts anys”, però aquest fet “no implica que a les afeccions incloses en aquests manuals els manqui base clínica o empírica”, conclou.

El debat acadèmic de què parla la institució té com una de les figures capdavanteres a Allen Frances, l’editor de la quarta edició del manual. Una cinquantena d’associacions de psicologia i més de 15.000 professionals van signar el 2017 una carta oberta crítica amb la darrera revisió del manual. Les crítiques se centren en el fet que els membres del grup de treball que van revisar el DSM-5 tenen vincles amb la indústria farmacèutica, i que, en opinió d’alguns experts, el manual contribueix a un sobrediagnòstic i una sobremedicació de la salut mental. 

Un de cada vuit catalans rep la medicació que s’utilitza per tractar l’ansietat

Un de cada vuit catalans, el 17,5%, tenia prescrites el 2022 benzodiazepines o fàrmacs similars, amb què es tracten trastorns com l’ansietat o l’insomni, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). L’entitat reflecteix en un informe que el tractament amb aquests fàrmacs no ha de ser la primera línia d’acció en el trastorn d’ansietat i que altres psicofàrmacs o l’ús de psicoteràpia són estratègies millors.

Tanmateix, el 41,6% de les persones diagnosticades d’ansietat a través dels Serveis d’Atenció Primària de Catalunya entre el maig del 2021 i el de 2022 van rebre un tractament amb benzodiazepines que superava les 4 setmanes, quelcom no recomanat pel Departament de Salut de la Generalitat.

Diversos articles científics apunten que la sobremedicació substitueix, en alguns casos, la psicoteràpia, quan aquesta seria una aproximació més adient. “Moltes vegades s’intenta medicalitzar la normalitat o el patiment. Hi ha situacions personals que poden ser difícils, i no totes elles requereixen medicació. Sí que s’han de tractar aquells casos que puguin ser patològics o limitants, sigui amb psicoteràpia i/o medicació”, apunta Narcís Cardoner, de l’Hospital de Sant Pau. 

Tanmateix, l’expert apunta que el fet que el DSM inclogui més diagnòstics no és per medicar a més gent, sinó per a classificar millor les persones afectades, i fins i tot, evitar sobremedicar en alguns casos. Afegeix, també,  que el manual és una eina fonamental per al diagnòstic de les malalties mentals, ja que proporciona uns criteris clars d’inclusió i exclusió que permeten establir un llenguatge comú entre professionals de tot el món.

No hi ha un sol trastorn d’ansietat

A més del d’ansietat generalitzada, el DSM-5 recull altres trastorns d’ansietat com el de pànic o l’agorafòbia, cadascun amb característiques particulars. Tots ells es diagnostiquen segons uns criteris que, entre altres, demanen que els símptomes es mantinguin durant el temps i que siguin limitants per a les persones.

Trastorn d’ansietat induït per substàncies/medicaments: Ansietat causada pel consum o abstinència de substàncies o medicaments.

Trastorn d’ansietat a causa d’una afecció mèdica: Ansietat provocada per una malaltia, com poden ser problemes hormonals o neurològics.

Altres trastorns d’ansietat especificats: Símptomes rellevants d’ansietat, però que no compleixen completament els criteris d’un trastorn en concret.

Altres trastorns d’ansietat no especificats: Quan es detecta ansietat, però manca informació per fer un diagnòstic precís