Som més feministes que fa 25 anys?
Oferim una retrospectiva en dades de la desigualtat de gènere, recopilem les percepcions actuals
sobre el feminisme i analitzem què sabem fins ara de la manosfera
Coordinació per Ares Biescas
Cronologia de les conquestes
Les conquestes de drets de les dones succeeixen des de fa més de 100 anys. L’accés a l’educació per part de les dones va ser una de les reivindicacions principals del segle XVIII i XIX, encapçalat per dones com Mary Wollstonecraft. Així mateix, durant el segle XIX també es va assolir el dret a la propietat en llocs com el Regne Unit i Estats Units.
Com a resposta a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) que va ser el pilar fonamental de la Revolució Francesa, la filòsofa política Olympe de Gouges va publicar la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791) com a denúncia de l’exclusió de les dones dels drets proclamats al primer text.
El sufragi femení va arribar a Nova Zelanda el 1893 i, a partir d’aquest moment, es va estendre cap a altres països. En el cas d’Espanya, va arribar el 1931, amb la Constitució de la Segona República.
D’altra banda, alguns punts històrics importants relatius a la consecució de drets de les dones són també la llei del divorci (1932), que es va derogar el 1939 amb l’arribada de Franco. Després de la mort del dictador, es va posar fi a la tutela marital (1975), es va regular l’accés al mercat laboral dels homes i dones en igualtat de condicions (1976) i es va despenalitzar parcialment l’avortament (1983), en cas de violació, malformació del fet o risc greu per a la salut de la mare. El 2010 es va aprovar l’avortament lliure dins de les primeres 14 setmanes i el 2022 es va introduir el Codi Penal què el consentiment sigui clau als delictes sexuals. El 2023 es van establir quotes del 40% en càrrecs de direcció i política.
Més enllà de la consecució de drets concrets, l’elaboració de polítiques amb perspectiva de gènere es va veure per primera vegada a la Carta de les Nacions Unides, l’any 1945. Aquest va ser un dels textos legals pioners a mencionar “la igualtat de drets entre homes i dones” i la “no distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió”. També parla d’una participació igualitària als òrgans de participació de l’ONU.
Les polítiques públiques d’igualtat tenen l’objectiu de corregir desigualtats de gènere en diferents esferes, com la laboral, jurídica, legislativa, salarial, entre d’altres. Però la seva forma de fer-ho ha evolucionat i no sempre han perseguit l’objectiu de la mateixa manera, segons les tesis publicades a l’International Feminist Journal of Politics de la científica social Teresa Rees, reconeguda internacionalment per la seva recerca innovadora sobre les desigualtats de gènere en l’educació, la formació, les polítiques del mercat laboral i la política científica.
Mentre que als anys 70 es lluitava per la igualtat legal i la participació de les dones en els espais públics, als 80 es va posar a la palestra el punt de partida desigual entre homes i dones (i es van començar a aplicar quotes), i als 90 la idea predominant era la transversalitat, és a dir, la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere en totes les polítiques, independentment del seu objectiu.
La igualtat en l’àmbit legal
En l’àmbit europeu, el Tractat de la Unió Europea (1992) reconeix la igualtat d’oportunitats al mercat laboral i la igualtat de tracte al treball entre homes i dones. Actualment, destaca l’Estratègia per a la Igualtat de Gènere 2020-2025, que busca posar fi a la violència de gènere, la bretxa salarial de gènere o fomentar la igualtat en la presa de decisions.
A Espanya, la Constitució del 1978 advoca per la igualtat davant la llei i la no discriminació per raó de sexe. Posteriorment, la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere va ser la primera normativa a Espanya que aborda la violència de gènere des d’un enfocament integral. La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes és la referent al país quant a garantir i fer efectiva la igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones: eliminar la discriminació de gènere als diferents àmbits de la vida, garantir la igualtat salarial o integrar la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques.
A Catalunya, la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006 promou la representació equilibrada d’homes i dones a les institucions i òrgans de decisió, així com l’obligació cap als poder públics d’aplicar mesures per a eliminar la discriminació de gènere. Igualment, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes té com a objectiu també la igualtat de gènere en tots els àmbits.
El 2018, els plans i programes contra la violència masclista van augmentar el seu pressupost un 687% des de principis de segle. Després de la crisi del 2008, havia passat el contrari, hi havia hagut retallades en polítiques d’igualtat. La crisi no va suposar una disminució del pressupost de totes les polítiques: seguretat ciutadana, política exterior, pensions o indústria i energia van augmentar la seva despesa entre 2008 i 2009, segons dades del Ministeri d’Hisenda.
Un projecte impulsat per:
Finançat per
