Pantalles: amenaça o eina educativa?
Oferim dades verificades sobre l’ús de pantalles per part d’infants i adolescents
a Catalunya, recopilem l’evidència científica més recent sobre el seu impacte i analitzem les polítiques
actuals en competències digitals.
Coordinació per Ares Biescas
Pantalles i salut mental
Correlació versus causalitat
L’evidència ofereix sovint resultats contradictoris sobre la relació entre l’exposició a pantalles i xarxes socials i una pitjor salut mental. La preocupació creixent de la societat ha anat acompanyada de l’aparició de molts estudis sobre aquesta qüestió, tants, que pot ser difícil saber triar-ne els més significatius.
A Verificat ens hem centrat a analitzar els estudis amb grans bases de dades, mostres representatives i metodologies transparents. Aquests ens ofereixen, en general, una associació negativa modesta entre el temps d’ús de les pantalles i els indicadors de salut mental. És a dir que, en termes generals, la salut mental es deteriora a mesura que augmenten els minuts que passen els adolescents davant dels dispositius digitals, però aquests canvis són petits.
Una revisió sistemàtica –publicacions que recullen les conclusions d’estudis realitzats entorn d’un mateix tema- sobre els beneficis i riscos associats amb les interaccions dels joves amb les pantalles va trobar, en el cas de les xarxes socials, efectes petits com un major risc de depressió i de comportaments de risc.
“Qüestions com la depressió i la salut mental són complexes, i si bé el temps davant la pantalla pot ser part del problema, certament no és l’única variable”
Taren Sanders, científic de dades a l’Institut per a la Psicologia Positiva i l’Educació de la Universitat Catòlica d’Austràlia, i líder de l’estudi.
Les seves conclusions són similars a altres revisions paraigües, que han avaluat les troballes de revisions sistemàtiques i metaanàlisis publicades sobre el tema, i que consideren les associacions entre ús de pantalles i salut mental “febles” i “inconsistents” (1, 2, 3).
La revisió de revisions també troba efectes perjudicials d’altres usos dels telèfons, encara que les associacions febles són la tònica que es repeteix una vegada i una altra.
Podem parlar d’addicció a les pantalles?
L’OMS reconeix només l’addicció al joc i als videojocs com les dues úniques addiccions sense substància. El trastorn de joc a internet (IGD, en anglès) s’inclou, de fet, en la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) com una condició que requereix de més estudis.
El comitè d’experts del Govern espanyol suggeria al seu informe el terme ús problemàtic d’Internet per referir-se a la possible dependència a Internet i les xarxes socials, sense arribar a incloure’l en els manuals diagnòstics, un terme que també recullen molts d’altres estudis acadèmics.
Aquest ús es caracteritza per un alt grau d’interferència en la vida quotidiana, amb un impacte tant en l’àmbit personal, com familiar, acadèmic o laboral, i podria anar acompanyat d’una simptomatologia clínica.
En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida atén cada any uns 40 adolescents d’entre 12 i 17 anys que han desenvolupat un ús problemàtic de les noves tecnologies (el 2023 van ser 40 i el 2022, 39), segons avançava el diari El Segre i ha confirmat Verificat. Psiquiatres de l’hospital asseguren que han vist casos de fins a quinze hores davant de les pantalles, però alerten que el problema no és només el temps, sinó l’accés lliure als continguts.
D’altra banda, el catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada José César Perales explica en un document que els instruments que s’utilitzen majoritàriament per diagnosticar una persona amb addicció valoren que practiqui una activitat de tal manera que mostri signes de tolerància i abstinència, faci servir aquesta activitat per regular el seu estat d’ànim, hagi fracassat en els seus intents de controlar-la, li doni una atenció desproporcionada i pateixi una interferència significativa en el seu funcionament diari.
Un projecte impulsat per:
Finançat per
