Azucena Vázquez: “Junts, professorat i IA, poden formar un equip poderós”

Aquesta setmana hem parlat amb l’Azucena Vázquez sobre com integrar la intel·ligència artificial a les aules. Amb experiència docent a tots els nivells educatius, és doctora en educació i tecnologies digitals, Directora de Transformació Digital a Escuela21, cofundadora d’Ecosistema21 i una apassionada per la transformació educativa mitjançant les metodologies actives i la integració de tecnologies des d’una mirada equitativa, inclusiva i ètica.

Quines són les primeres passes a seguir per integrar la IA de forma eficaç a l’aula per tal de fomentar el pensament crític?

En un món on les tecnologies i la possibilitat de desinformació són omnipresents, treballar el pensament crític en l’ús de la IA  és una responsabilitat. Cal acompanyar l’alumnat a l’hora de prendre decisions informades i reflexives. Responent a aquesta pregunta m’agradaria plantejar tres punts clau per integrar la IA a l’aula de forma crítica: formació del professorat per liderar el canvi, no perdre de vista la funció pedagògica i garantir l’equitat i la inclusió. 

Respecte a la formació del professorat per liderar el canvi, és necessari que el professorat entengui com funciona la IA, però també els riscos, les oportunitats i els possibles usos que pot donar-li. Per fer això li calen recursos i suport de l’administració i un marc regulador que ens guiï a tots els equips docents cap a aquest bon ús. En aquest sentit, també és important tenir l’oportunitat d’inspirar-nos de les experiències d’IA de referents que ja tenim i val la pena escoltar. Per exemple, pel que fa a aula, Jorge Lobo, Juanda Rodríguez,  Francisco Javier Álvarez, Pablo Dúo… O més a prop, Christian Negre o Núria Ferré. Per la banda pedagògica, Miquel Àngel Prats, per equitat, l’Héctor Gardó, per personalització, l’Alfredo Hernando, per inclusió l’Ana Municio, Vanessa Lusa, Sandra López, per l’avaluació a en Jaume Feliu, per transformació digital de centre tenim la Núria Sabaté, directora d’una escola d’alta complexitat i presidenta d’Espiral o per desinformació i IA a tot l’equip de Verificat. 

El segon punt clau és no perdre de vista la funció pedagògica. A vegades pot passar que ens  oblidem d’on tenim el focus. És bifocal. Per una banda, el destinatari i el protagonista del procés és l’alumnat. Això  ho fem per a l’alumnat, perquè desenvolupi el pensament crític amb l’ús de la IA. I l’altre focus és en el procés pedagògic. És a dir, la IA no és una moda: és una eina que ha de tenir sentit educatiu. Cal aplicar-la per acompanyar l’alumnat a aprendre més i millor, assolint els objectius educatius. No es tracta de tecnologia per la tecnologia, sinó d’aprendre amb sentit.

I el tercer punt seria garantir equitat i inclusió a l’aula. Treballar la IA no pot crear noves barreres; ha de trencar les existents. Una aula inclusiva és clau per fer que la tecnologia empoderi tothom. 

L’objectiu no és integrar la IA, sinó assegurar que el seu ús sigui inclusiu, pedagògicament significatiu i crític. Perquè no es tracta només d’ensenyar IA, sinó d’aprendre a viure  en un món amb IA.

Quines competències digitals són fonamentals que el docent adquireixi per tal que aquesta integració funcioni i sigui productiva?

Perquè la integració de la IA a l’aula i en els processos educatius sigui efectiva i productiva, cada docent ha de desenvolupar competències digitals que no només li permetin utilitzar la tecnologia, sinó també fer-ho amb criteri pedagògic. En aquest sentit, algunes de les competències digitals més fonamentals són: competència en anàlisi crítica de la IA,  en disseny tecnopedagògic, en privacitat de les dades, en foment de la inclusió (també digital) i  en gestió del canvi.

Pel que fa a la competència en anàlisi crítica de la IA, cal entendre com funciona la IA, els seus riscos i com mitigar-los. Saber (i compartir amb el claustre i l’alumnat) que la IA no es basa en la veritat, sinó en la probabilitat. En aquest sentit, treballar amb l’alumnat significa posar-se les ulleres de la desinformació i treballar la necessitat de validar la informació que es genera amb IA.

Després, la competència en disseny tecnopedagògic. És a dir, saber com incorporar la IA en els processos d’aprenentatge per aconseguir que repercuteixin en l’aprenentatge de l’alumnat. Aprofitar el seu potencial per a la personalització, fomentant l’aprenentatge tenint en compte les necessitats i interessos de l’alumnat.

La tercera competència seria en privacitat de les dades. En saber gestionar de forma responsable les dades. En aquest sentit, cal conèixer la normativa de protecció  de dades i consultar la política d’ús de les dades de les eines. Cada eina que fem servir té unes condicions d’ús i cal llegir–la perquè ens diuen què fan amb aquestes dades. Si les utilitzen, per exemple, per entrenar altres models. Per tant, és molt important conèixer aquesta informació i prendre consciència sobre si hi estem d’acord o no i busquem, si cal, una alternativa que sigui més coherent amb la nostra visió crítica.

Després, molt important, no introduir dades personals i anonimitzar les dades. Quan faig servir la IA per automatitzar certs processos, com el de l’avaluació, mai poso el nom de l’alumnat. 

La quarta competència seria en foment de la inclusió (també digital). És a dir, garantir que totes les persones de l’aula tinguin accés a les mateixes oportunitats amb relació a la IA. I, per últim, la competència en gestió del canvi. Ser capaç de liderar processos d’innovació educativa i gestionar la introducció de la IA per provocar un impacte positiu en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Com poden els docents fer servir aquestes eines per a feines com la creació de materials o l’avaluació? Què podrà fer la IA i que haurà de seguir fent el docent? 

Tres possibles àmbits clau d’ús de la IA per part dels equips docents podrien ser: l’automatització de tasques mecàniques, el disseny de processos i materials personalitzats i inclusius i l’enriquiment dels processos d’avaluació. 

L’automatització de tasques mecàniques pot ser, per exemple, l’anàlisi de dades d’assistència o de rendiment acadèmic que avisi el tutor quan es percep alguna anomalia. En aquest cas, la IA no actua, sinó que avisa al professorat perquè pugui aplicar el protocol i aproximar-se per ajudar. També processos com crear horaris o redactar plantilles de correus electrònics. Segurament caldrà revisar i retocar alguns aspectes, però pot ser un bon començament. Això permet als equips docents alliberar temps per dedicar-se al que realment importa.

El segon àmbit és el disseny de processos i materials personalitzats i inclusius. Per exemple, fent programacions multinivell que acompanyin a aprendre a tot l’alumnat. Facilitant una experiència d’aprenentatge única i significativa.

I, el tercer punt, l’enriquiment dels processos d’avaluació. No parlo de qualificació, parlo de retroacció efectiva que acompanyi l’alumnat i el serveixi per avançar en el seu aprenentatge. També és molt interessant l’ús per avaluar els processos docents, detectant punts febles i aplicant propostes de millora. Aquí les paraules clau no serien “qualificació” o “nota”, sinó “acompanyament”, “feedback” i, sobretot, “aprenentatge”. També és molt interessant, l’ús de la IA per avaluar-nos a nosaltres mateixos. Per exemple, jo he pres el costum de fer servir una rúbrica i fer una taula on poso quin nivell de la rúbrica ha assolit cada estudiant. Li adjunto aquesta taula a la IA i li demano que analitzi les dades i em digui quins són els punts febles en l’aprenentatge de l’alumnat i li demano que em proposi activitats per millorar-los. Aleshores, la IA m’ajuda a adonar-me de coses que no hauria vist d’una altra manera. La IA és una ajudant que, sento, té la possibilitat de potenciar-me com a docent. 

En aquest sentit, cal contemplar que la IA mai substituirà el docent. Cap IA pot aporta el mateix grau de coneixement, calidesa, acompanyament, inspiració, il·lusió… que una mestra o un mestre.  Però sí que és cert que amb el seu acompanyament, el professorat pot arribar més lluny en certs processos. Junts, docents i IA com a ajudant, poden formar un equip poderós, però sempre si s’aplica la mirada ètica i crítica, assegurant que la tecnologia serveixi per millorar l’educació, no per deshumanitzar-la. La tecnologia pot fer més efectius certs processos educatius, però són sempre els equips docents els que donen sentit i ànima a l’aprenentatge.