Jordi Muñoz: “La preocupació principal de la ciutadania reflecteix quina és l’agenda política i mediàtica del moment”

Jordi Muñoz (València, 1979), és doctorat en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professor a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una trajectòria professional farcida de publicacions acadèmiques relacionades amb el comportament polític i la política comparada a revistes internacionals de renom, així com la publicació de dos assaigs, destaca la seva etapa com a director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) entre els anys 2021 i 2024.

En la primera Enquesta Sociopolítica del CEO de 2024, quan Muñoz encara conduïa l’organisme i en un context en què la preocupació per la immigració feia mesos que creixia, es va voler aprofundir, excepcionalment, en aquest fenomen “per veure exactament què està passant”.

Ara, amb un escenari canviant en què l’habitatge ha passat a encapçalar les preocupacions de la ciutadania, parlem amb Muñoz de les inquietuds dels catalans sota els paràmetres de les enquestes i les xifres, i com els discursos públics afecten en les seves inquietuds:

Al Baròmetre d’Opinió Política (BOP) es pregunta pels “principals problemes” i pel “principal problema”. Tres problemes i un problema. Quina és la fórmula més concisa per representar les preocupacions?

Depèn. Quan demanes el principal problema, estàs obligat a prioritzar una preocupació i, per tant, la resta queden amagades. Només apareixen quan en demanem tres, una fórmula més sensible per detectar les coses que preocupen la ciutadania.

És molt habitual que el principal problema tingui a veure amb la feina, l’economia o l’atur. Però sabem que per sota també passen altres qüestions. Per això a mi m’agrada més, en general, demanar per més d’un problema.

I com s’introdueix la pregunta? Com es pot saber que tothom entén el mateix, en aquest cas, pel que fa a immigració?

Aquestes preguntes són de resposta espontània. La idea és condicionar el mínim les respostes i detectar problemes que potser no hauries anticipat quan feies la pregunta. Potser hi ha algú que diu que ha arribat massa gent, un altre que no hi ha control de fronteres. Això s’agrupa tot sota la mateixa etiqueta, en aquest cas, immigració.

També cal tenir en compte que, si el CEO inclou entre la llista de problemes la immigració, algú pot dir que s’està jutjant la immigració com a problema. En canvi, si és una expressió espontània de la gent, és justament el que ens interessa capturar.

“Preguntar per tres preocupacions és una fórmula més sensible per a detectar les coses que preocupen a la ciutadania”

Si la mostra és aleatòria, hauria de ser una representació bastant fidedigna de la societat, conformada per un 17% de persones estrangeres. Es fa així?

En el cas del baròmetre, l’enquesta que mesura les preocupacions, la principal limitació amb què ens trobem és que la població de nacionalitat estrangera no hi és. Es fa a població amb dret a vot a les eleccions al Parlament i a les eleccions generals – els estrangers només poden votar a les eleccions municipals i, en alguns casos, les europees-. Tot i això, en general, la sèrie del baròmetre en el fons és una enquesta de molta qualitat.

Al CEO, des de fa un temps, totes les altres enquestes que no són els baròmetres sí que es fan a població resident a Catalunya, independentment de la seva nacionalitat. Això genera altres problemes, perquè la població immigrant és més difícil d’enquestar per qüestions lingüístiques, per falta d’interès, per desconeixement de la situació política o per incomprensió sobre les preguntes que se’ls fa. 

Tenint en compte aquestes limitacions, com ha d’interpretar la ciutadania aquestes dades? Hem vist titulars que es podrien considerar alarmistes al respecte.

La dificultat ja rau en el fet de preguntar quina és la principal preocupació, perquè és una reflexió molt volàtil. És molt sensible al context del curt termini. Per exemple, amb el tema del procés, es veuen pics de preocupació envers les relacions Catalunya-Espanya.

Hi ha temàtiques que sempre apareixen, que són les vinculades sobretot a l’economia, a la feina, però després n’hi ha d’altres que fluctuen. Per tant, la primera precaució és no sobreinterpretar una dada d’una enquesta.

Què hem de fer, doncs, per treure conclusions reals?

Fixar-se en les tendències a mitjà o llarg termini, veure si es consoliden, si el que sembla que és una tendència s’allarga en el temps o no. A vegades, costa distingir entre qüestions molt conjunturals, que passen i, com han vingut, se’n van, i tendències més de fons. Això és l’esforç que s’ha de fer.

“La primera precaució és no sobreinterpretar la dada d’una enquesta”

La immigració sí que fa un temps que augmenta, més d’un any. Creus que és un període rellevant per extreure conclusions? O encara hem d’agafar-ho amb pinces?

A mi em fa l’efecte que sí, que hi ha una tendència. S’ha de veure quina evolució té, però va

en aquesta línia. El tema de la immigració està en l’agenda política, en partits que tenen posicions molt extremes sobre la matèria, que criden molt l’atenció sobre això. També en el debat entre els altres partits sobre competències d’immigració. Tant en l’àmbit català, com estatal i europeu, és un tema que està molt present. El problema més important també reflecteix molt quina és l’agenda política i mediàtica.

En aquest escenari, quin paper ocupa la desinformació? Durant tot 2024, les xarxes socials han estat plenes de missatges que acusaven, sense proves, els immigrants de delictes. A més de demanar per la principal preocupació, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) també pregunta quins problemes són “els que més afecten personalment”. Amb les respostes es va veure que la immigració, tot i ser considerada el principal problema en termes generals, no ho era a escala individual.

Tot i que em sembla una pregunta interessant, no tinc tan clar que controli bé l’efecte de la desinformació. En temes d’inseguretat ciutadana, molta gent té una sensació inflada que potser es construeix mediàticament i els afecta en el seu dia a dia perquè tenen por. Encara que pugui no estar fomentada.

El que sí que vam fer quan estava al CEO va ser preguntar quin percentatge de població estrangera es pensa que hi ha a Catalunya. Sempre sortia molt més alt del que en realitat era. També és una manera de capturar aquesta idea de percepcions construïdes que no es corresponen necessàriament a la realitat. Es veia clarament com tothom sobreestimava el percentatge d’immigrants, especialment, la gent simpatitzant de partits antiimmigració. Clarament, era una radiografia de la construcció d’aquestes percepcions. 

Seria interessant anar una mica més enllà de l’anàlisi quantitativa i triangular amb tècniques qualitatives? Per obtenir profunditat.

Sí, almenys quan estava jo, el que fèiem era intentar recollir i analitzar els debats que eren importants o que ens apareixien com a preocupacions. Sobre qüestions de gènere, d’immigració, de clima, d’educació o de llengua, entre altres.

A més, el CEO en algun moment havia fet grups de discussió, però ara fa molt de temps que no es fa. Darrerament, hem començat a fer més preguntes obertes.

*Conflicte d’interès: Jordi Muñoz va ser director del CEO després de ser nomenat pel Govern d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’octubre de 2021, seguint el procediment habitual en aquesta institució.