La xarxa de verificadors europeus EFCSN condemna les declaracions de Zuckerberg que vinculen el ‘fact-checking’ amb la censura

Aquest text és una republicació del comunicat de la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), que pots llegir en anglès, aquí.

La European Fact-Checking Standards Network (EFCSN), de la qual Verificat n’és signant, està decebuda amb la decisió de Meta de finalitzar el seu Programa de Fact-Checking per a Tercers, «començant pels Estats Units», i condemna enèrgicament les declaracions del director general amb què es vincula la verificació de fets amb la censura. “La decisió sembla, més aviat, un moviment polític motivat per l’entrada imminent de l’administració de Donald Trump als Estats Units i no pas una decisió basada en l’evidència”, afirma Clara Jiménez Cruz, presidenta de la EFCSN. En aquest context, la EFCSN anima la Unió Europea a mantenir-se ferma davant d’aquestes pressions polítiques i no cedir en la seva voluntat d’aturar la propagació de la desinformació en les grans plataformes en línia.

El fact-checking no és censura, ni de bon tros. Ans al contrari, afegeix discurs als debats públics, aporta context i fets perquè cada ciutadà pugui formar-se la seva pròpia opinió. La verificació de fets ha demostrat la seva eficàcia per contrarestar la desinformació en reiterades ocasions i, per tant, equiparar-la amb la censura és una afirmació falsa i malintencionada. Els fact-checkers no «censuren» ningú, sinó que investiguen i publiquen les proves d’afirmacions potencialment falses. Sempre ha estat decisió de Meta què fer amb el contingut que els verificadors de fets etiqueten, no pas nostra.

“La decisió sembla un moviment polític motivat per l’entrada imminent de l’administració Trump a la Casa Blanca i no pas basada en l’evidència”

Clara Jiménez, presidenta de la EFCSN

La EFCSN discrepa de la caracterització dels fact-checkers i periodistes feta pel CEO de Meta, Mark Zuckerberg, en el seu comunicat. En la justificació per posar fi al programa, Zuckerberg afirma: «Els verificadors de fets han sigut massa tendenciosos políticament i han destruït més confiança de la que han creat». Això és clarament fals. Els fact-checkers es regeixen per les normes periodístiques més estrictes d’informació imparcial, transparència, integritat i responsabilitat, i organitzacions com la EFCSN les defensen mitjançant auditories independents. Vincular la verificació de fets amb la censura és especialment perjudicial, ja que aquestes falses afirmacions són ja una de les forces motrius de l’assetjament i els atacs que pateixen els verificadors de fets. Insistir-hi només pot exacerbar un problema greu que per si mateix ja afecta els fact-checkers d’arreu del món.

Amb diversos països europeus abocats a les urnes el 2025, les plataformes que reneguen de la lluita contra la desinformació permeten, i fins i tot, conviden potencialment a la interferència electoral, especialment, per part d’actors estrangers. La Unió Europea, en concret, ha de mantenir-se ferma en l’aplicació de les seves pròpies lleis, també davant la pressió d’altres països.

El que diuen els fets (i Meta) de l’impacte del Programa ‘Fact-Checking’ per a Tercers

En el seu anunci, Meta també equiparava el sistema d’etiquetatge de la desinformació contrastada amb la censura, asseverant que «un programa destinat a informar s’ha convertit amb massa freqüència en una eina per censurar». En realitat, això és justament el contrari del funcionament del sistema d’etiquetatge. Les etiquetes en la desinformació permeten als usuaris prendre decisions informades per si mateixos sobre els continguts amb què interactuen i comparteixen. De fet, el 2024, en vigílies de les eleccions al Parlament Europeu, Meta va posar èmfasi en l’eficàcia del sistema d’etiquetatge del Programa, declarant: «Entre juliol i desembre de 2023, per exemple, més de 68 milions de continguts visualitzats a la UE a Facebook i Instagram tenien etiquetes de comprovació de fets. Quan es col·loca una etiqueta de verificació de fets en una publicació, el 95% de la gent no hi clica per veure-la.»

L’informe de transparència més recent de la Llei de Serveis Digitals de Meta mostra que el contingut verificat degradat per error només va afectar el 3,15% del total de queixes a Facebook.

Meta també ha celebrat anteriorment el Programa com a exitós i beneficiós per als usuaris, declarant que «sabem que aquest programa està funcionant i que la gent troba valor en les pantalles d’avís que apliquem als continguts després que una entitat de verificació de fets els qualifiqui. En l’últim comunicat de premsa, el director general de Meta al·ludeix a «massa errors i massa censura»; però l’informe de transparència més recent de la Llei de Serveis Digitals (DSA, en les seves sigles en anglès) de Meta mostra que el contingut verificat degradat per error només va afectar el 3,15% del total de queixes de degradació a Facebook. 

El model de notes de la comunitat proposat com a alternativa al Programa de Fact-Checking per a Tercers també té punts febles. Les notes de la comunitat poden emprar-se de manera més eficaç per contrarestar afirmacions falses quan es basen en coneixements tècnics adequats i en un treball de comprovació de fets. En el context de les eleccions estatunidenques de 2024, Poynter va descobrir que les notes de la comunitat d’X (abans Twitter) van tenir, en el millor dels casos, un efecte extremadament marginal en la lluita contra la desinformació electoral. En una altra investigació, l’organització Science Feedback, membre de la EFCSN, va esbrinar que la majoria dels continguts d’X que els verificadors de fets consideraven falsos o enganyosos no presentaven senyals visibles d’haver estat prèviament moderats.

---

La European Fact-Checking Standards Network és una associació d’organitzacions de verificació de fets que es comprometen a respectar les normes d’independència, transparència i qualitat periodística descrites en el Codi Europeu de Normes per a Organitzacions Independents de Verificació de Fets.