És fals que existeixi un codi de barres per a productes marroquins

Circulen per X (abans Twitter) imatges que asseguren que els codis de barres que comencen amb els números 611 suposadament identifiquen productes d’origen marroquí i conviden així a fer boicot a productes agrícoles d’aquest origen. Moltes d’elles van acompanyades de missatges que especifiquen que es tracta d’aliments que no passen els controls sanitaris europeus.

És FALS. El prefix del codi de barres no indica el país d’origen o fabricació d’un producte, la nacionalitat d’una empresa ni on opera. Només assenyala a quin de les 118 organitzacions membre de GS1, l’entitat internacional que gestiona i organitza els codis de barres de tot el món, està associada l’empresa que ho comercialitza. D’altra banda, els productes procedents de fora de la Unió Europea han de complir els mateixos requisits en matèria de salut que els que es produeixen dins d’ella.

Existeix un codi de barres específic per als productes d’origen marroquí

L’Asociación de Fabricantes y Distribuidores española (AECOC) ha confirmat a Verificat que “el prefix del codi de barres no té informació de la procedència del producte”, cosa que també explicita el GS1 a la seva pàgina web. Tampoc indica la nacionalitat de l’empresa que ho produeix o distribueix. Tal com especifica l’AECOC en un article, el prefix “reconeix la seu […] de GS1 a la qual està associada l’empresa que ha creat el codi de barres”.

És a dir, perquè una empresa pugui tenir un codi de barres ha d’estar associada a una de les 118 organitzacions membre de GS1 que hi ha en el món. El prefix assenyala la seu concreta. En el cas de la seu espanyola s’usen els prefixos compresos entre 840 i 849, tal com es pot comprovar en el llistat de prefixos utilitzats per als codis de barres de tot el món. Per a les empreses associades a la seu marroquina del GS1, el prefix és el 611.

És a dir, un producte fabricat al Marroc i comercialitzat per una empresa que s’ha donat d’alta en l’AECOC (la seu espanyola de GS1), tindrà el prefix número 84 en el seu codi de barres.

Fa anys que circulen missatges similars que asseguren falsament que existeix un prefix exclusiu per a productes catalans, i que Verificat ja va desmentir l’any 2019. Altres verificadores com Maldita, membre com Verificat de les xarxes internacionals de fact-checking, també han desmentit aquests continguts.

Els requisits sanitaris no canvien

La normativa europea estableix que els productes importats han de mantenir els mateixos requisits i estàndards a nivell sanitari que els que la Unió Europea exigeix als produïts en el seu territori. Així ho explicava també a Verificat Beatriz Robles, dietista – nutricionista i tecnòloga dels aliments.

Perquè un producte vegetal –siguin fruites, verdures o plantes– pugui entrar a la Unió Europea, ha de complir amb el Reglament sobre protecció de plagues, de 2016, i amb el Reglament sobre els requisits mínims d’entrada, de 2019, entre altres. En ells es recull la necessitat que portin un “passaport fitosanitari” que acrediti que compleixen els mateixos requisits que els productes que es comercialitzen a la Unió Europea.

El compliment del reglament es confirma en controls en les duanes, especialment quan existeix la sospita d’una possible contaminació, segons explicava el Ministeri de Sanitat a Maldita.

La diferència entre el menjar produït dins o fora de la UE radica en el que es pot utilitzar per a conrear-la. És a dir, les condicions d’entrada dels aliments són les mateixes, però les fruites i verdures que provenen de tercers països poden haver utilitzat productes fitosanitaris que estan prohibits als països membre sempre que l’aliment que arribi aquí respecti els límits màxims de residus establerts i que aquests fitosanitaris no estiguin prohibits a la UE per motius de salut pública.