Tres mites sobre tabaquisme i malalties respiratòries

Dos de cada deu catalans de 15 anys o més fuma. L’hàbit és més comú en homes que en dones —el tenen el 25,5% d’ells, enfront del 19,8% d’elles—, però és cada cop més habitual en la població femenina. Els adults joves, entre 15 i 44 anys, són els que més fumen, amb una prevalença del 26,4%. Aquestes dades s’extreuen de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2023), del Programa per a la Prevenció i Control del Tabaquisme del Departament de Salut, que constata una tendència a la baixa de l’hàbit entre el 1994 i el 2017, i una estabilització des d’aleshores.

L’hàbit de fumar afecta la salut en el sentit més ampli, tot i que el sistema respiratori és el més afectat. Tanmateix, hi ha diversos mites i creences que envolten el tabaquisme i el seu impacte en la salut. Verifiquem tres mites sobre el tabac i les malalties respiratòries!

El càncer de pulmó és només cosa d’homes grans

El perfil de pacient de càncer de pulmó a Espanya és el d’un home fumador, amb edat mitjana de seixanta anys i malaltia avançada en el moment del diagnòstic, segons una investigació feta pel Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP). Això no vol dir que la malaltia afecti només homes grans. Un de cada quatre diagnòstics correspon a dones (un 27%), i un 6% afecta menors de cinquanta anys, dos grups en què la prevalença augmenta any a any, segons el GECP.

El tabac és el principal factor de risc per desenvolupar un càncer de pulmó, una malaltia que va afectar 3.793 persones a Catalunya el 2023 i que és dels tipus de càncer amb més mortalitat. El tabaquisme, un hàbit essencialment masculí fins als anys 50, es va popularitzar entre les dones a partir de mitjans del segle XX, cosa que explica l’actual augment de càncer de pulmó en la població femenina, ja que els efectes del tabac poden trigar anys a manifestar-se. El consum en homes, però, s’ha vist reduït de manera més marcada que en les dones en els últims deu anys a Catalunya i Espanya.

Tot i això, fins a l’11,4% dels pacients amb aquesta patologia no havien fumat mai. Joves i dones no fumadors, per exemple, són més propensos a desenvolupar un tipus de càncer de pulmó concret anomenat adenocarcinoma. Factors hormonals, genètics i d’exposició ambiental (com la contaminació, de què hem parlat aquí), influeixen en el risc de patir-ne, especialment, si hi ha antecedents familiars.

Els ‘vapers’ són menys nocius que les cigarretes

La investigació científica aporta resultats contradictoris sobre els vapers  —o cigarretes electròniques—, fins al punt que ni tan sols les agències de salut de diferents països es posen d’acord. En el cas del Regne Unit, per exemple, assegura en una revisió de l’evidència de 2022 que “‘vapejar’ comporta una petita fracció dels riscos per a la salut si es compara amb fumar”. El departament de salut britànic xifra la reducció dels efectes en “almenys un 95%”, una estimació que, per al Ministeri de Sanitat espanyol, “és insostenible amb les evidències actuals”.

L’Oficina de Salut britànica recomana als fumadors emprar cigarretes electròniques per deixar de fumar, mentre que per a l’entitat espanyola “és impossible” fer aquest dictamen, ja que l’evidència és dubtosa en aquest sentit. Ambdues administracions coincideixen, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hi fa èmfasi, en el fet que els vapers són perjudicials per a la salut. A més de la nicotina, addictiva i present en molts d’ells, els gasos que emeten contenen més de 250 substàncies químiques.

Un document de consens de l’any 2018 assegurava que, sota un ús normal, les cigarretes electròniques exposen l’usuari a menys tòxics que el tabac. Tanmateix, també apuntava que els efectes a llarg termini sobre la salut d’aquests dispositius és desconeguda i que, per tant, la comparació entre vapers i cigarretes convencionals s’ha de fer amb cura. Una altra de les conclusions del treball és que el consum de dispositius electrònics és una porta d’entrada al tabaquisme, que registra una tendència decreixent a Espanya des del 1987. Gairebé la meitat dels adolescents espanyols d’entre 14 i 18 anys ha fumat vapers en alguna ocasió.

Deixar de fumar després de molts anys d’haver començat l’hàbit no redueix els riscos associats al tabaquisme

El tabac és un dels factors de risc més importants per a la salut, amb efectes perjudicials acumulatius que afecten diversos òrgans i sistemes del cos. Les persones que fumen, s’exposen —des de la primera cigarreta— de manera contínua al fum del tabac, fet que incrementa significativament el risc de patir diverses malalties greus, com ara malalties respiratòries, infart de miocardi, tromboembolismes, diversos càncers i, fins i tot, la mort.

Deixar de fumar implica deixar d’atacar constantment el sistema respiratori amb un agent extern irritant com és el fum del tabac, explica en conversa amb Verificat Sergi Pascual, pneumòleg de l’Hospital del Mar. “Deixar de fumar té un efecte positiu immediat, ja que es redueixen les infeccions pulmonars i el risc de patir-ne més sovint”.

Els efectes perjudicials no desapareixen instantàniament en deixar de fumar, sinó que es van reduint a mesura que passa el temps sense consumir tabac. Així ho han demostrat diverses investigacions que han analitzat milions de persones. Aturar l’hàbit sempre aporta beneficis per a la salut i, com més aviat es faci, millor. En el cas de les malalties respiratòries, deixar el tabac redueix el risc de patir MPOC, càncer i infeccions de repetició, permet recuperar part de la funció pulmonar i disminueix símptomes com ara la tos, els mocs o les sibilàncies.

Estudis recents com aquest, on s’han analitzat fins a 1,48 milions de persones, confirmen que deixar de fumar aporta un augment de la supervivència i una disminució en, aproximadament, un 60% del risc de mortalitat en tots els individus, sobretot si es deixa de fumar abans dels quaranta anys.

---

Aquest article forma part d’una col·laboració entre Verificat i La Marató de 3Cat, enguany dedicada a les malalties respiratòries, que se celebrarà el 15 de desembre per recollir fons amb finalitats benèfiques.